Justament avui s’acompleix el 50 aniversari de la primera exposició que realitzà Ricard Jordà en la sala del Museu de Mataró. Era l’1 de desembre de 1951.
Estic convençut que quan fa més
de dos anys en Ricard va començar a treballar en el projecte de la celebració
de tan important aniversari , es va imaginar un escenari ben diferent. Es veia
inaugurant la seva mostra retrospectiva de caire antològic que havia d’ocupar
els espais del Museu i de l’Ateneu Caixa Laietana. Conforme anava passant el
temps i el treball de recuperació de dades , localització d’obres i demés,
anava d’allò que més bé és natural que en el seu cap ja s’anés estructurant l’exposició
que agafava fàcilment cos i volada.
Però no fa pas massa,- passat l’estiu
-, que tot anava en orris. Ni Ajuntament ni Bankia /Laietana assumien els seus compromisos
i sota l’ample paraigua de la crisi que
existeix segons convé, deixaven de banda les seves obligacions ètiques com a
cap i cor de la ciutat i deixaven a Jordà amb un pam de nas. Poc podia pensar
en aquells moments que aquests tres dies de finals de novembre i començaments
de desembre serien tan plens i emocionants com ho han estat i esperem que continuï
demà.
Ahir en un espai capgròs ple de
gom a gom, envoltat dels seus i sense la presència de cap membre del govern ni
de l’IMAC, va presentar les seves “escultures i muntatges” de les que n’haurem
de parlar , molt i bé, en els propers dies , conjuntament amb la seva façana
pictòrica que ens oferirà a partir d’aquest divendres a Gal-Art.
I entre mig avui la presentació del Torró de Cal Uño. Un torró que com podeu veure a la imatge és absolutament identificatiu de l’obra de Jordà. Ho és en la disposició creativa , en els elements emprats en la mateixa ( poma, claus i panys) , i segons sembla amb el gust que el mestre passtisser ha sabut enquadrar perfectament en el conjunt.
Tres dies de merescuda glòria
absoluta per un artista d’aquells que ha deixat clara petja a la ciutat , tant
per la seva actitud personal com per la seva trajectòria creativa.
ART i GENT. MARTA PASCUAL
Si fa ben poc lloàvem la bona tasca que Kim Queralt està duent a terme en el seu espai expositiu d’Art i Gent, avui hem de mantenir la bona nota davant l’exposició que inaugura aquets divendres vespre amb el protagonisme de Marta Pascual, una jove artista de Segòvia , amb un més que acurat currículum per les seves contrades i que vol començar amb aquesta exposició una aventura lluny de les seves terres.
L’autora aposta en aquest cas per una abstracció cromàtica en la que sembla beure d’un cert expressionisme poètic , conformant una mostra visualment atractiva però que ofereix segones lectures.
Una exposició que haurà de merèixer l’oportú comentari però que ja de vell antuvi aconsellem amb plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada