A-17

De manera que haurem de qualificar com de quasi clandestina , s’ha inaugurat a Mataró un altra espai d’art . Es tracta de "A-17”  que de la mà d’Esther Aliu obre les seves portes en el seu lloc de treball en l’ensenyament artístic , del que amb habilitat agafa les dades per batejar-lo, ja que es troba al carrer Amàlia 17. “A-17” un nom atractiu que a més ens porta reminiscències d’autopista amb el que comporta de trasllat , contacte amb altres indrets i cultures , i principalment comunicació .

Un espai que inicia el seu caminar amb una mostra a la que jo atorgaria més el qualificatiu de conjunta que no pas de col·lectiva, en la que hi prenen part a més de la mestressa de l’indret , els artistes Anna Carbonell, Dani Montlleó, Teresa Pera, Montse Pons, Ita Puig, Natàlia Rabert, Alex Reig i Gloria Safont-Tria.

I dic conjunta i no col·lectiva ja que en la mateixa no hi el garbuix de l’aigua barreig  i sí en canvi la divisió del conjunt de la galeria en petits espais propis en els que de manera independent cada artista sembla haver-se creat la seva “individual” personal , el que afavoreix la visita evitant les confusions i a més permet accentuar el caràcter divers del conjunt.

Un conjunt de bona qualitat , amb les diferències que hom hi trobarà , formades especialment pel gust personal de cadascun, i més especialment en aquest cas en que la diversitat dels conceptes “contemporanis” ( i empro aquesta paraula amb la que no hi combrego, com tampoc ho fa Aliu, tal i com em comentava en la llarga conversa que vàrem mantenir) és molt evident. Un conjunt en el que sortosament la plàstica hi té també lloc , - jo diria que amb el nivell més alt del presentat -, al costat del bon ventall de diversificació creativa que la contemporaneïtat comporta.

Una diversitat que en una exposició com aquesta , i per tant amb un clar component comercial, ens permet observar com en alguns casos es rebaixen i molt, les ínfules de lectures filosòfiques per oferir una mirada clarament esteticista , justament el gran “pecat” del que s’acusa des d’aquest cantó  creatiu als sempre repudiats plàstics convencionals.

Un espai i una exposició que cal visitar amb la seguretat de gaudir d’un conjunt de qualitat , especialment en el que pertoca a les positives sorpreses que venen de la mà de creadors desconeguts pels nostres verals.

Un espai expositiu que pot fer molt per la vida artística mataronina si sap conjugar amb ambició l’eclecticisme que sols pot portar-se endavant amb la qualitat per bandera.

Estic convençut que la intel·ligència d’Aliu ho farà possible.