De manera que haurem de qualificar
com de quasi clandestina , s’ha inaugurat a Mataró un altra espai d’art . Es
tracta de "A-17” que de la mà d’Esther
Aliu obre les seves portes en el seu lloc de treball en l’ensenyament artístic
, del que amb habilitat agafa les dades per batejar-lo, ja que es troba al
carrer Amàlia 17. “A-17” un nom atractiu que a més ens porta reminiscències d’autopista
amb el que comporta de trasllat , contacte amb altres indrets i cultures , i
principalment comunicació .
Un espai que inicia el seu
caminar amb una mostra a la que jo atorgaria més el qualificatiu de conjunta
que no pas de col·lectiva, en la que hi prenen part a més de la mestressa de l’indret
, els artistes Anna Carbonell, Dani Montlleó, Teresa Pera, Montse Pons, Ita
Puig, Natàlia Rabert, Alex Reig i Gloria Safont-Tria.
I dic conjunta i no col·lectiva
ja que en la mateixa no hi el garbuix de l’aigua barreig i sí en canvi la divisió del conjunt de la
galeria en petits espais propis en els que de manera independent cada artista
sembla haver-se creat la seva “individual” personal , el que afavoreix la
visita evitant les confusions i a més permet accentuar el caràcter divers del
conjunt.
Un conjunt de bona qualitat ,
amb les diferències que hom hi trobarà , formades especialment pel gust
personal de cadascun, i més especialment en aquest cas en que la diversitat
dels conceptes “contemporanis” ( i empro aquesta paraula amb la que no hi
combrego, com tampoc ho fa Aliu, tal i com em comentava en la llarga conversa
que vàrem mantenir) és molt evident. Un conjunt en el que sortosament la
plàstica hi té també lloc , - jo diria que amb el nivell més alt del presentat
-, al costat del bon ventall de diversificació creativa que la contemporaneïtat
comporta.
Una diversitat que en una
exposició com aquesta , i per tant amb un clar component comercial, ens permet observar
com en alguns casos es rebaixen i molt, les ínfules de lectures filosòfiques per
oferir una mirada clarament esteticista , justament el gran “pecat” del que s’acusa
des d’aquest cantó creatiu als sempre
repudiats plàstics convencionals.
Un espai i una exposició que cal
visitar amb la seguretat de gaudir d’un conjunt de qualitat , especialment en
el que pertoca a les positives sorpreses que venen de la mà de creadors
desconeguts pels nostres verals.
Un espai expositiu que pot fer
molt per la vida artística mataronina si sap conjugar amb ambició l’eclecticisme
que sols pot portar-se endavant amb la qualitat per bandera.
Estic convençut que la
intel·ligència d’Aliu ho farà possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada