Divendres a la inauguració de l’exposició
de Perecoll hi van assistir quatre regidors, a saber: J.A.Baron , Montse López
, Quico Melero i Ivan Pera. Ningú més , ni del govern ni de l’oposició.
No puc negar que sorprenent-me l’absència
de tota persona propera al govern ( no és de rebut que demanis a una persona un
munt de col·laboracions per a la ciutat mitjançant la seva presència en
diversos col·lectius municipals i quan ell realitza un acte puntual tu et
facis fonedís en tots els nivells ) , més em va sorprendre la presència d’alguns
dels esmentats regidors , - especialment Baron i López -, ja que un els feia
per estricta lògica en el congrés del partit. La seva absència i la imatge de
Terradas i Carlos Fernández presentant les esmenes congressuals, em va obrir
els ulls de cop ( i l’aixeta del mal humor també ) i em va quedar ja tot clar. El
poder s’aferra a les cadires quan les capacitats personals estan a nivells de sola
de sabates. Alea jacta est. Catalunya havia estat vençuda una vegada més.
Avui , tots els diaris i els
comentaristes diuen la seva. Una opinió que variarà segons mitjans o columnista
però que en un mix es resumeix en que si
fa no fa hi ha hagut allò de tocar-ho tot per no canviar res , que de manera
més planera es resumeix en canviar els maniquins de l’aparador però mantenint inamovible
l’estructura general de la botiga.
És obvi que Pere Navarrro pot
fer bones coses. Com ahir em deia un company al facebbok , “ al menys pronuncia
la “C” correctament”. La gent de Terrassa a la que conec el valora bé, sense
excessos, encara que matisa que després del caciquisme de Royes qualsevol
persona amb un mínim d’educació i decència es podia posar-se la ciutat a la
butxaca. El que es parla de la seva persona és interessant especialment en el
que pertoca a una certa proximitat, concepte que es desconeixia a Nicaragua ,
en els darrers temps.
Però és clar. Si per un costat t’envoltes
de l’espanyolisme ranci de Corbacho, l’espanyolisme municipalista més granat (
Sabadell, Cornellà , Santa Coloma, Salt ... ), l’espanyolisme més tenyit de postmodern
de Chacon , l’espanyolisme de retruc de silenci de Daniel Fernández , l’home
invisible en els darrers anys a Madrid on no ha piulat ni una sola vegada per
defensar com calia a Catalunya front els seus “aliats” , quan en aquests anys
hi ha hagut tants greus atacs. Si....
I en canvi limites a efectes
decoratius les persones del mal anomenat sector catalanista , quan per
definició tot el PSC ho hauria de ser , anem malament. Si et carregues
fulminantment a Tura , Castells, Maragall i tot aquell que sàpiga de cor Els Segadors,
és que anem més malament encara.
I si la teva primera decisió,-
que sempre és de gran importància ja que serveix indefectiblement per deixar
petja i indicar ben clarament quin serà a partir d’ara el camí a seguir -, és
decidir que no cal grup parlamentari propi , dret fonamental del propi partit
, i limites les opcions a una possible discrepància en alguna votació que es
refereixi a Catalunya... És a dir , que no, que seguirem mesells i callats a la
Carrera de San Jerónimo..., vol dir que l’hem cagada.
Tot això sembla indicar, ni més
ni menys , que ja es poden començar a comprar noves pancartes en que desaparegui
la “C” final , en referència a Catalunya. O potser m’equivoco i les pancartes
serviran però no gran part de la logistica habitual del partit , dons comença a
quedar ben clar que a partir d’ara PSC vol dir simplement Partit / Partido ( a
gust del consumidor ) Socialista de Cataluña.
O sigui que espero resposta.
Aquells , que com un mateix, ens sentim socialistes i catalanistes , és a dir
posseïdors de les arrels i les raons del PSC , a qui collons hem de votar?.
Agrairia resposta. De veritat.
CONGRÉS LOCAL
Però queda ben clar que la transcendència
d’un congrés com aquest es reflexa ràpidament cap avall , i Mataró , en estat d’interinatge
, ha de recuperar la “normalitat” institucional i començar a preparar el futur.
L’elecció que fàcil és definir
com “sectària” , d’eleccions de
delegats. El silenci absolut als simpatitzants al respecte de la presència de
les diferents opcions a la nostra ciutat en la prèvia congressual. L’elecció d’Esteve
Terradas com a membre del gran staff del partit. El moviment dels palmeros ,que
començava ja avui acostant-se a
periodistes per a tal d’aconseguir (
il·lusos d’ells ) comentaris favorables als resultats del congrés ( en general
i en clau maresmenca i mataronina ) , oi Xesco Gomar ...
Tot indica que la batalla ja ha
començat i l’objectiu és clar. I el pitjor és que vistes com estan les coses ho
poden aconseguir amb una certa facilitat.Un objectiu que ens fa pànic a molts i que d’aconseguir-se seria qüestió d’un exili immediat , encara que sigui interior.
L’objectiu és Esteve Terradas
com a secretari local i començar a preparar la carrera municipal amb la dupla : Carlos Fernández i Ana Barrera
com a caps de cartell, deixant la decisió final a la conveniència o no de que
una dona sigui per primera vegada alcaldessa de Mataró.
I aquesta és la realitat , es
desmenteixi per on es desmenteixi.
Una realitat ni pensada pel
pitjor enemic i davant la qual a CiU es deuen estar esconyant de riure.Com veieu, un mal començament sempre pot anar a pitjor.
Esperem que els astres ho adrecin , per que per el que fa als homes....
3 comentaris:
hi ha alguns valors joves i renovadors que fan costat al terrades i al fernández: en Manuel Mas, en remigio herrero i la Pilar Gonzàlez. També s'hi suma l'Anna Comas, que fa el que sigui per sortir a la foto...
i sobretot, no t'oblidis del xesco gomar! gran gestor económic de romerias...
Home, sense treure't la raò del tot no sé si a can CiU estan per massa rises després del "sainete" del pacte secret amb el PP. El que semblava que es petava el cul de riure aquests dies era precisament en Baron
Home, sense treure't la raò del tot no sé si a can CiU estan per massa rises després del "sainete" del pacte secret amb el PP. El que semblava que es petava el cul de riure aquests dies era precisament en Baron
Publica un comentari a l'entrada