NOUS LLENGUATGES

El traspàs d’any es celebra en la sala del Col·legi d’Aparelladors amb una sorprenent i ben positiva exposició de Catherine Lorton , que sota el títol de “Nous llenguatges” ens ofereix el sorprenent viratge creatiu que l’autora està duent a terme en aquests darrers temps.

Fa justament un any que Lorton ja ens sorprenia a “Gal Art” amb un viratge profund i rebel envers la seva trajectòria anterior. Era un camí que s’ensumava prometedor , tal i com deiem llavors en la presentació:

... L’home però no és res sense l’entorn que l’envolta. A la serenor viscuda de les seves figures , Catherine  Lorton ofereix en les seves pintures el contrast d’una intensitat que sorprèn en  el seu impacte. Gruixos , textures , varietat tècnica, diversitat cromàtica ... . Referències naturals  , potencia i vida d’éssers que marquen objectius a vegades oblidats . Lectures que ens porten a anar molt més enllà de la seducció estètica de l’aparença.

Caminant entre l’aventura i l’ordre , encara que amb tendència  vers el primer concepte , Catherine  Lorton comença a afermar-se en la seva realitat plàstica i creativa , aquella que té al ser humà i el seu entorn com a protagonista , i que l’ha de portar indefectiblement a aquell nivell creatiu  que sols els que son considerats com artistes poden assolir.”.

Unes reflexions que marcaven camí però que hem de reconèixer que ni nosaltres , ni crec que la pròpia autora , pensàvem es podrien accelerar i desenvolupar per assolir tot el munt de positives sensacions que exploten de cop i volta en aquesta mostra.

Lorton es posseïdora de diverses condicions. Tècnicament està ben dotada i a més és capça d’absorbir perfectament allò que de nou se li ofereix , i personalment creu en si mateixa i en el que fa , essent el suficientment tossuda com per perseverar en el que creu és el seu camí. Aquests elements en si ni son ni  bons ni dolents , tot dependrà de la manera que es conjuguin. I ara es conjuguen de la manera més adient.

Fins fa no massa , Lorton s’entestava , contra ella i contra tots , en perseverar per camins que no eren els propis. Sortosament la mà o millor dit , les reflexions de Pepe Novellas , - magnífic i emocionant l’intel·ligent l’homenatge que li ofereix en algunes de les seves obres -, li van obrir la ment creativa i van servir per començar a escatar vells atavismes que en res l’afavorien , ans al contrari.

Ara , la seva forta aposta per ser humil i aprendre tot el que calgui a la Pau Gargallo ha estat detonant definitiu per que Lorton esdevingui, potser per primera vegada ella mateixa , i enterri per sempre un passat que en el creatiu poc té a recordar.

Lorton se’ns ofereix encara diversa en aquesta exposició. Però és una diversitat més d’exercici que no pas mental. És una diversitat en l’aparença però que s’intueix lligada per un cordó invisible que travessa tota l’exposició.

Per un costat trobem el brillant exercici al voltant de les “menines”. Un exercici mil vegades repetit i que encara permet noves variacions ( Velázquez serà sempre el més gran) . Un exercici de concepte però també de destresa i habilitat , amb resultats prou notables.

Per l’altra dues vessants pictòriques enllaçades per la mirada i la reflexió dels pensaments apresos amb en Pepe. Una vessant de caire absolutament etrusc i mediterrani ( discrepo , i molt, quan es parla de certes referències escultòriques clàssiques i medievals)  i una altra amb una tendència més d’un cert expressionisme gestual , molt actual, amb un toc urbà en el que pertoca a la figuració , el ritme i el color.

Dues mirades en els que la brillantor de la forma no ens ha de fer oblidar la mirada detinguda al detall que apareix , com afirmació o interrogació, en totes i cadascuna de les seves peces.

L’exposició de Catherine Lorton és molt interessant. Ho és més en el sentit de futur que no pas en l’evidència del present. Avui el que fa l’autora és explotar. L’anàlisi permet observar encara mimetismes , relacions i influències vàries , però alhora , i el que és més important , ens permet albirar , ara si, un futur personalitzat que caldrà indefectiblement seguir.

Moltes felicitats per una exposició que cal visitar.