diumenge, de desembre 04, 2011

ESCULTURES / MUNTATGES.




... “ Però arriba un moment en que sembla que la memòria fixa dels pensaments més conscients , juntament amb l’atzar que acaba donat el punt final a qualsevol treball creatiu, s’adormen cansades de saber en tot moment con s’estructurarà el diàleg . Quan la capacitat de sorpresa es redueix , quan el final se sap ja abans del començament , quan el creador en certa manera s’avorreix de si mateix , és el moment de la mort  creativa o de prendre decisions dràstiques .


Per això ara en Ricard Jordà ens sorprèn amb les seves  “Escultures i Muntatges” , aconseguint ser diferent en la forma per ésser en essència el mateix. En elles els elements substancials de la seva obra agafen volada tridimensional trencant el concepte pla de la pintura per aconseguir esclat interior i una força visual que copegen a l’espectador , desarmat davant la pujança dels seus treballs.


És el punt just en que s’assoleix el nivell màgic. És , com molt bé diu Vicent Verdú, : “ Perquè en aquest moment de la connexió neix , com prou es nota , una altra obra imprevista. La darrera i definitiva potser. Aquella que col·loca a l’artista en el seu lloc, sempre fràgil i necessitat , ansiós com tot ésser humà , per ser comprés i estimat per el personal”. ....

Aquest paràgrafs extrets de l’escrit de presentació que em demanà en Ricard Jordà per el seu catàleg - llibre , que presentà en la inauguració de la seva exposició crec que son la millor definició del concepte d’aquesta exposició que l’artista presenta a l’espai capgròs i amb la que celebra el seu cinquanta aniversari de vida expositiva.

Ricard Jordà és d’aquells escassísims artistes que han estat fidels a una sols línia pictòrica en tota la seva trajectòria, amb la lògica excepció dels seus temps de beceroles i aprenentatge. Una línia que es mou fregadissa al surrealisme , sense ser-ho, que conrea els camps del realisme màgic, sense tampoc ser-ho, que té en el simbolisme el seu millor aliat i que en el seu conjunt pertany a allò que un va definir , i ha quedat com càtedra , “escola de Mataró” , amb els noms d’Alcoy, Rovira Brull, Pepe Novellas i Pal com a protagonistes , amb un afegitó tangencial de certa època per part de Perecoll i Josep Mª Codina.

Aquesta constant repetició “ideològica” , per definir-la d’alguna manera , ha fet que Ricard Jordà, tal i com ell mateix ha confessat públicament , es trobi en certs moments psicològicament cansat d’unes obres que no l’esperonen ja que com molt bé diu ell mateix , ja sap com acabaran tan sols en començar-les.





D’aquí aquestes aventures volumètriques que van molt més enllà d’un simple divertimento. És així ja que l’obra no es gesta en un moment , ans al contrari té ampla història al darrera. Tafanejar en l’estudi del pintor es trobar multitud de caixes i caixetes amb insectes , pedres , branques i tota mena d’elements que resten hivernats en espera de prendre vida de nou , de les mans de l’artista i en un/a del seus muntatges / escultures.

Dos conceptes aquests que queden clarament diferenciats en l’exposició. Per un costat ens trobem amb un recull de muntatges que son veritables composicions volumètriques confegits amb els diferents elements que poblen les seves pintures ,  amb l’excepció de les figures . Son obres denses que demanen mirada llarga i detinguda per copsar els detalls i la intencionalitat potent que es desgrana en cadascuna d’elles.





De lectura més clara i alhora més directa i incisiva son les seves escultures. Si deixem de costat alguna que altra concessió a una certa poètica , és en el conjunt de personatge de clara ressemblança religiosa i militar on apareix el Jordà mordaç, crític amb els poders de tota mena i amb els seus membres.

Son aquestes unes peces plenes de detalls, amb tècnica prodigiosa, amb detalls de pura orfebreria que serveixen per repuntar encara més l’apunt crític , en una litúrgia coral d’intensa seducció, marca de la casa.

Una exposició aquesta de Ricard Jordà a la que cal prestar tota atenció. La seva especificitat no pictòrica no li resta ni un bri de potencialitat , - quasi estic per dir que justament el contrari  -, i ens ofereix en 3D i alta definició aquells personatges integrats de sempre en la seva pintura i que ara agafen embranzida i volada particular.

I no pas de vol curt.

Felicitats.