Art i Gent segueix demanant amb crits suaus, però a fi de comptes amb crits , una atenció que mereix per les seves exposicions. Si el mes passat era “Huet” que ens sorprenia amb una potent mostra que es movia en els camins de la nova figuració, ara ens ofereix la sorpresa de Marta Pascual, una molt jove artista de Segòvia , que aposta i fort per una abstracció que essent poètica a primer cop d’ull, en realitat va més enllà quan en fem una mirada més aprofundida.
La mostra té l’encertat títol de
“Experimental” , dons tota ella és un conjunt d’experiències pictòriques
dirigides a que l’artista trobi el camí que més s’adiu a la seva personalitat
creativa, tot tenint ben clar que la raó del seu fer queda ben establerta en els
camps de l’abstracció .
Així es va establint un diàleg
obert i complementari entre la vintena de peces que composen l’exposició . Un diàleg
en el que textures , gestos i colors agafen en cada cas el seu protagonisme i al que s’afegeixen altres elements ,
especialment en forma d’inclusions materials, que provoquen uns problemes
encara no resolts d’integració pictòrica en els que fa falta encara un treball
de profunditat.
L’exposició de Marta Pascual
esdevé així una exposició llaminera per a un crític o un espectador escrupolós.
L’anàlisi individual de cada peça deixa apunts per reconduir a la recerca d’aquella
obra que podríem qualificar com “rodona” , però en el moment d’efectuar una
lectura global, que a bon segur és la més interessant, queda surant en l’aire
el sentit de que ens trobem davant d’una artista amb molt més futur que present.
Dic això ja que hi ha frescor , cap mena d’afany de trampa en el seu treball i principalment existeix una gosadia en el concepte i la cromàtica de la seva paleta que a vegades em fa pensar que ha passat moltes hores davant els treballs d’Esteban Vicente , el prodigiós expressionista abstracte que té disposada la seva col·lecció en l’atractiu museu que es troba a la capital segoviana.
Però també encara hi ha elements en els que caldria treballar per millorar el conjunt. L’abstracció precisa, potser més que qualsevol altra concepte , d’un sentit d’obra global. Les peces han de representar en si mateixes el principi i el fi , per això en el moment en que l’obra es desequilibra per qualsevol raó o en qualsevol component , la mateixa s’esquerda i cau en la vulgaritat. A Marta Pascual li passa quan intenta afegir elements als purament pictòrics, ja que trenquen el ritme sincopat de gest i color , afegint un altre component, com és el volum , front del qual encara no té l’autora una resposta pictòrica.
Però amb uns detalls a favor, els més , i d’altres en els que encara s’hi ha de treballar fort, els menys , s’ha de concloure que l’exposició de Marta Pascual no és una exposició reeixida , ni molt menys , però si que presenta els vímets suficient com per surar en aquesta sempre difícil travessa com ho és una carrera pictòrica, i que no ens estranyaria que d’aquí uns anys el veiéssim en el circuit expositiu habitual.
"Experimental". Marta Pascual
"Art i Gent". Del 2 de desembre de 2011 a l'11 de Gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada