CA L’ARENAS

Demano permís per emprar l’expressió: Ca l’Arenas. Que això del CAGAC (Centra d’Art Germans Arenas i Clavell) és d’un provincià que t’hi cagues, i valgui el joc fonètic i l’escatològic alhora.

Dissabte al matí (11.00 h,) presentació oficial a Can Palauet. Tota l’oficialitat. Regidor, Director del PMC, tècnics. Director del Museu i tota la seva patuleia. Els de Can Xalant... És a dir, tots aquells que no van mai a cap fet artístic, tots allà fent patxoca. Pensament ràpid: I si tanquem la porta i els deixem ... Pensament reflexiu: “Mala hierba, nunca muere “(dita castellana)
Santi Martínez en nom dels marmesors ens explica el testament. Jordi Arenas dixit ( més o menys) : Deixo la casa als artistes mataronins. ( si aixequés el cap).

Jaume Graupera explica obvietats als reunits, entre ells una dotzena d’artistes mal comptats . ( I això que era una presentació a la gent de l’art). La causa , segons Graupera, és que la convocatòria s’havia fet a corre cuita ja que es volia realitzar abans de la de la premsa ( dimarts 24) , però no es podia convidar abans que el dimecres (18) ho aprovés tot la Junta del Patronat.
(Una altra dita : “S’agafa abans a un mentider que a un coix”). Les invitacions van amb data del 13 i els presents la varen rebre el dimarts 17. ( Graupera, Graupera...)

Carles Marfà va de modern amb el power-point. Paraules llegides i cap document a la mà, El pla d’usos no està present i els interessats el reclamen, esperem que arribi aviat. Una hora en la que ningú entén res i qui més qui menys, badalla.

Precs i preguntes. Pere Fradera està content ja que diu que és la primera vegada que algú del Patronat el convida a un acte ( Quina desil·lusió, i jo pensava que n’era l’únic). De la resta de preguntes, ja sabeu, uns preguntant naps i l’altre contestant cols.

Vista a ca l’Arenas i el resultant a la vista està, excel·lent. Cal felicitar als tècnics que malgrat els inconvenients forçats per les servituds n’han tret un resultat magnífic amb molts pocs peròs , i cap d’ells per la seva responsabilitat. Caldrà parlar de les portes o de la disbauxa de magatzem, o..., però sempre amb l’aplaudiment per davant amb els tècnics signants del projecte: Felicitats.
El fotut, i sols cal veure les respostes avui al capgros.com per part d’un bon ventall d’autors mataronins, està en la distribució de l’espai: 80% més magatzem, pel Museu, 20% per les exposicions temporals.

Vull expressar aquí el sil·logisme , tendenciós si es vol, que ja vaig emprar el passat dissabte: El fons del Museu és bo o dolent?. Si és dolent no mereix aquest percentatge . Si és bo, el que cal és destituir fulminantment al director del Museu per haver-lo furtat a la contemplació dels ciutadans en aquestos vint anys.

Sigui com sigui el pla d’usos s’ha de refer. Cal una altra partició. Cal el punt que uneixi passat i futur. Cal veure les coses en perspectiva activa i no passiva. Potser seria millor pensar amb un fons més viu i canviant, aprofitant la seva diversitat, que omplís les sales de la planta baixa, i unes exposicions més formoses que les que ofereixen els 26 ó 13 m2 de les sales previstes actualment ( set quadres mitjans com a màxim).

Cal plantejar el futur i fer-ho amb diàleg i amb els artistes. El pla presentat per el Museu es tan dolent que caldria depurar responsabilitats , ja que si artísticament es discutible, legal i sintàcticament presenta tal munt d’errors , que el converteix en una riota per a qualsevol espectador imparcial.
Ara és l’hora de començar el treball. Espero que la comissió per parlar del Fons d’Art serveixi per endegar un millor centre a Ca l’Arenas, per què, vist el vist, qualsevol semblança amb un projecte de qualitat és pura coincidència.


PS:_ EM truca en Manuel Cusachs, desencisat per el futur de la Casa Arenas. Em prega disculpes per no haver signat el manifest d’adhesió al Fons, però que ara , i més que mai, s’hi apunta. Que comptem amb ell per tot. És una gran satisfacció.