dimarts, de gener 17, 2006

NOTES

PUNT 1.- 17 DE GENER

Avui és Sant Antoni Abad, més conegut com a Sant Antoni dels burros , o així li dèiem a Argentona en la meva joventut.
Avui fa 19 anys que vaig fer el més intel·ligent de la meva vida,com va ser casar-me amb la Xoni , la meva ..., la meva tot.
Com que el dia era el que és , i era el meu segon matrimoni, l’acudit apareixia ràpid. Però amb acudit o sense ha valgut molt la pena.
Em puc , em podeu , felicitar. I m’agrada pensar que a ella també.


Punt 2.- ARTICLES

No vull passar per alt tres articles d’aquests dies en el diari que són d’obligada lectura.
El primer, del passat dissabte a la plana 2 de Catalunya de “El País”. El seu autor Ignacio Vidal-Folch parla de l’arquitecte mataroní Josep Goday del que aquest any es celebra el 125 aniversari del seu naixement. En fa un gran elogi i bo es prendre’n nota. Qui ja ho va fer és en Santi Estrany que reclama per ell l’oportú reconeixement. Si no recordo malament J.A.Barón n’ha fet esment en alguna ocasió, però com no fili prim el PMC ens deixarà de nou amb el cul a l’aire com en el cas Campeny.
El segon “Instrucciones a los sirvientes” de Javier Marías en el suplement “EPS” del diumenge. M’ha recordat a tanta gent com crec farà recordar a qui el llegeixi.
El tercer , la columna de Rosa Montero a la contraportada d’avui mateix de “El País”. El seu títol “Arte” i és una crítica ferotge , i absolutament encertada, vers un tipus d’art i un tipus de corporativisme. És un article que haurien de retallar , i llegir cada dia al menys durant els propers deu anys, creadors i seguidors de la línia de “Can Xalant” , encara que només sigui per publicar en una weeb amb un sots-encapçalament tan “cagate lorito” capaç de dir “democratitzem la democràcia” ( quina por).


PUNT 3.- FONS D’ART A ARGENTONA

Dissabte vaig tenir el goig de presentar la segona part de la donació del Fons d’Art de l’Aixernador a l’Ajuntament d’Argentona.
Ni ells saben el que tenen. Hernández Pijoan, Guinovart, Todó, Rovira Brull, Garcia Vilella, Perecoll, Cusachs, Novellas, Codina.... i així fins un centenar d’obres.
Quina enveja i més vist com s’han posat les coses amb el Fons d’Art de la Casa Arenas.

PUNT 4.- L’HAN MATAT ABANS DE NÉIXER?

He tingut accés , no de manera oficial com seria el més natural en una societat normal, al pla de funcions, usos, espais i serveis del Centre d’Art Germans Arenas i Clavell.
Estic tan indignat que avui no vull aprofundir en el tema , encara m’arruïnaria el dia.

De moment sols uns apunts que accentuarem demà: Malgrat que en el moment de la data del pla, ja feia tres mesos que l’Ajuntament disposava de les signatures de compromís de cessió per el Fons d’Art, aquest no es ni tan sols esmentat en el document.
En l’estructura del document s’evidencia una clara voluntat política de que el Fons no és dugui a terme, obviant les condicions dels signants i marcant un camí d’entrebancs que impossibilita de totes totes , la creació del Fons.

Fora d’aquest apartat el desgavell general del pla és tan increïble que cap persona amb seny el pot haver creat, tramés i/o acceptat.
Com a mostra l’apunt de les sales d’exposicions temporals. La dedicada a les exposicions que podríem qualificar com d’art habitual és de 26.70 m2. La de l’art jove 13 m2. És a dir una al menjador de casa , i l’altre en l’habitació gran.
Això si , per el Fons dl Museu de Mataró, 146.50 m2. I sort que l’ínclit Graupera afirma en actes dl PMC , que el Fons d’Art és difícil de ser acceptat, ja que la Casa Arenas no pot ser , sota cap concepte, una pinacoteca.

Queda clar dons que ens han matat el Fons abans de néixer , i caldrà una explicació. En particular , als artistes disposats a cedir obra , i com no, a la ciutat.

1 comentari:

Oriol ha dit...

Felicitats per l'aniversari!!