divendres, de gener 13, 2006

L’AIXERNADOR

Demà dissabte és la Festa Major d’Argentona, el meu altre poble, en el que he viscut quaranta anys. M’han convidat a presentar l’exposició de la segona part de la Col·lecció de l’Aixernador que en Joan Pannon ha donat al poble. Estic molt content.

Ho estic ja que és la quarta Festa Major consecutiva en que presento una exposició. Aviat serè tan habitual com La Principal de la Bisbal. El cert és que com passa quasi sempre, mentre vivia a Argentona, l’Ajuntament i jo no érem pas massa amics. Aquest paper de mosca torrecollons, que constantment toca la nafra en el que pertoca al sempre descuidat afany cultural de les institucions, et converteix injustament en una mena de proscrit. Ara en canvi les coses van molt millor, i per mi sempre és un plaer poder parlar d’Art a Argentona.

Per l’altre, ja que es tracta de parlar de l’Aixernador , el nucli cultural argentoní més vibrant de la segona meitat del segle passat. Aquell que de la mà de Pannon, Rodón, Margarida Colomer, el que això signa, i molts d’altres, es convertí en referència cultural de la comarca, punt de mirada de Mataró, i lloc al que s’acostava hom que tenia quelcom a dir en qualsevol vessant cultural, i que va morir empés per els deutes per un cantó, i amb l’ajut de J.Clofent i O.Calvo.

El primer, exemple del polític al que hom desprès de conèixer , es convertia en el grup de convençuts de que la política estava feta per pujar i de que política i esperit de servei eren dues paraules antagòniques. El segon , un funcionari típic que per salvar la pell s’alia amb qui faci falta.

Ara curiosament, Oriol Calvo serà qui rebi el fruit d’aquell gran error (Per cert, la proposta era que la Casa de Cultura que era inviable degut al seu pèssim concepte esdevingués en Museu del Càntir ja que s’havia fet petit, i que el Museu del Càntir fos la Casa de Cultura continuant el paper de l’Aixernador. Curiosament aquella diabòlica proposta ,segons paraules exactes de Clofent, ha esdevingut amb el temps fefaent realitat). Argentona disposarà així d’un fons d’Art enveja de molts pobles, entre ells el de Mataró, que incomprensiblement , al meu entendre, segueix rebutjant l’oferiment d’un centenar d’artistes per conformar el Fons d’Art Germans Arenes amb obres específiques i de qualitat.

Ojalà, dintre d’una anys ens trobem a Mataró amb tessitura semblant. Que qui va ajudar a que l’Aixernador desapareixes , sigui justament qui en rep els seus beneficis. Us ben aseguro que no m'importaria.

Coses veredes.