CAMPIONS / MASCARELL

CAMPIONS

Poques vegades una sola paraula diu tant. Es una paraula que t’omple de joia, et fa sentir-te diferent i et porta un somriure d’orella a orella.

És un fet que et permet fer pam-i-pipa a la filla que t’ha martiritzat amb la Copa guanyada per l’Espanyol. Et permet dir a la dona que sí, que té tota la raó del món, que Ronaldinho mai pot ser un exemple per als joves , que el complexe de Peter Pan és nefast en el que es refereix a la falta de situació amb la realitat, que no cal potenciar a qui és pare biològic però no real i que el divisme sempre cal situar-lo en els propis límits, i que convertir en heroi a aquell que te dificultats per llegir i escriure és el més nefast que es por fer. I dius que sí per què així ho creus , però que està clar que amb una pilota als peus..... I dir-se a un mateix que és cert que fa molts anys que no tenim un president com cal. Però quan sents uns marrecs gallecs del Barça, que diuen Visca el Barça i Visca Catalunya¡¡¡ . Dons. Això...

Però que carai , o diguem-ho clar, que collons , avui som Campions i això és el que val ( Malgrat que tots cantem : campeones, campeones , és a dir castellà).

MASCARELL

El nomenament de Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura és del millor que hagi pogut passar en la remodelació del gabinet del President. Catalina Mieras malgrat el seu treball començava amb un handicap, fet que no te Mascarell.

En clave local apareixen moltes preguntes. Caldrà continuar en aquest reduccionisme contemporani que fa que actualment a Mataró, fora d’una associació i els halls de dues empreses no sigui possible veure durant tres mesos cap mena d’exposició d’arts plàstiques?. I cal dir això quan el propi Ferran Mascarell ( El País 03.05) afirma que no està segur d’haver de mantenir el centre d’Art Santa Mònica , far i imatge en la que emmirallar-se.

Tot això per no entrar en el paper de Can Xalant , de difícil encaix sí Florenci Guntín no fa ús de les seves cartes, en un futur en que tot promet que arts plàstiques i arts visuals caminin pels camins divergents que difícilment poden coincidir.

Fets i temps que cal estudiar amb calma i tranquil·litat. Una calma difícil quan en el cor sents una cantarella de fons. Aquella que diu. Campions, campions, campions...