DATES PER RECORDAR
L’agenda dels propers dies es presenta curulla d’activitats . Entre les obligacions professionals, personals, familiars i artístiques no s’esbrinen gaires moments per escriure reflexions en aquest blog.
Per això i encara que sigui a corre cuita en vull fer dues reflexions que no vull oblidar.
EDUARD COMABELLA
El proper onze de maig , o potser va ser el deu, perdoneu-me però no vull cercar arxius i parlo amb el cpu de la memòria , s’acomplirà un nou aniversari de la desaparició de l’Eduard Comabella , el millor artista que han donat les nostres contrades en el darrers quaranta anys, i del que hom se n’ha oblidat ( Òbviament quan dic hom, em refereixo al poder , que els seus amics en especial aquells que el segueixen estimant , i permeteu-me individualitzar en els noms de Simon, Calleja o un mateix, el tenen molt viu en la memòria).
Comabella acabava d’inaugurar una apocalíptica exposició a Minerva , al carrer Barcelona , i després de descarregar-ho tot, va decidir abandonar-nos en aquell malaurat acte del Marina. Aquell dia teníem cita a TVM. La nit anterior em deia tot rient , davant la possibilitat d’una espantada , cosa freqüent en ell , “no pateixis, demà seré l’estrella de TVM". Quanta raó tenia.
Amb l’Eduard vàrem compartir molt. Sopars, copes , neguits, plors. Ell sempre deia que era l’únic que havia seguit tota la seva carrera des de aquella exposició al 1975 en el Banc Mercantil de Manresa. Vaig gaudir dels seus paisatges , les seves abstraccions , els seus creuats, el seu gestualisme ..... Fins ser partícip involuntari de la seva desaparició.
Malgrat les intencions de diverses persones i entitats , mai l’Eduard Comabella ha tingut el reconeixement oficial que mereix i mereixia. Ara que en la llunyania s’apunta Ca l’Arenas, recuperar el seu nom és obligat.
Tant com per a mi fer aquest post, vestit de la millor manera. La imatge correspon a l’homenatge a V. Van Gogh . És un petit dibuix realitzat a 1970 i que em va regalar poc abans de morir, sense que jo entengués aquell regal pòstum.
A l’Eduard Comabella li devem , li dec , un homenatge pòstum, i a fe que el tindrà.
1000
Cada dilluns tinc el costum de consultar el comptador de visites d’aquest blog. En condicions normals potser vostè que m’està llegint és el visitant nombre mil , que tenint en compte que el comptador va començar encara no fa dos mesos em deixa garratibat de la gent que s’apunta a la bogeria de llegir-me.
A tot ells gràcies. No pensava que el que un , reflexionant o descarregant adrenalina, pogués interessar a tanta gent.
Als que em suporten periòdicament gràcies, i als que em tenen entre les lectures d’obligada passada ( i/o lectura ) més encara.
3 comentaris:
Avui has tocat la fibra.
Onze de maig del 1988.
Seré breu. Durant tres anys he estat recopilant, a petició del PMC.,l ´exposició de l ´Eduard. En el moment de concretar-ho tot, i ja en el mandat del Sr Jaume Graupera. Varen posar sobre la taula el que vulgarment se´n pot dir " una merda ". Vaig retira-me pensant que ni l ´artista, ni els amics , ni Mataró ens mereixiem allò. El material hi és i espero que vingui la tercera oportunitat.
Perdona, però de Ca l´Arenes res de res. L ´Eduard omple el Museu i Can Palauet, com a mínim.
Gràcies.
jaume simon
Tens tota la raó del món. Una antològica de l'Eduard és per aclaparar a tota la ciutat i per deixar bocabadats als actuals reis del mambo , que no arriben ni a la seva sola de la sabata.
Però tu i jo sabem que aquest mai seria el desig de l'Eduard. Amatent, voldria com sempre, estar al costat de tots. D'aqui les meves paraules de Ca l'Arenas.
Però és evident que cal anar més enllà. Palauet, Museu, Ateneu , són espais en els que el seu art lluiria com pocs.
Un , etern esperançat , - potser per això encara escric- , penso que ho aconseguirem.
Que tan sosl queda un any per albirar el canvi.
Publica un comentari a l'entrada