FER CIUTAT

1

Dijous estic a TVM amb la gent del Sant Lluc que organitza la Torres García. Son en Daniel Llin i en Miquel Faidella. Cap dels dos es mataroní i estan arrelats a la nostra ciutat de no fa pas molts anys, però els dos es senten d’aquí i volen una Mataró culturalment gran.
Expliquen de manera clara la participació de l’Ajuntament en la Biennal. L’organització aglutina en si totes les col·laboracions i per tant l’obra guanyadora depèn d’ella , i ha decidit que la mateixa es cedirà a la ciutat, mitjançant un conveni que s’està estudiant.
Una excel·lent manera de fer ciutat ( tot esperant que el conveni estigui a punt a l’hora de la veritat. En cas de dubtes podeu parlar amb la gent de Proposta Mataró que de convenis inexistents en sap un niu).

2

Assisteixo a la presentació del llibre del nomenclàtor de Ramon Salicrú a Can Palauet. La sala està plena a vessar i és un munt la gent que no pot entrar. L’acte és un èxit absolut i alhora totalment merescut.
En Ramon Salicrú és el director del GEM , l’escola a la que assisteixen les meves filles i és l’exemple de passió per l’ensenyament com no en conec cas. Sentir-lo parlar i veure com viu l’escola és la demostració de passió entregada que tots desitgem per l’escola a la que lliurem els nostres fills.
La seva passió d’historiador s’ha mantingut en un petit standbay en el treball d’anys al voltant d’aquest estudi del carrers de Mataró. Un estudi acurat, detallat, curiós, i principalment molt a l’abast del poble al que agrada , - i a qui no -, el coneixement del seu mon més proper.
Un llibre magnífic que caldrà xafardejar i que mostra una altra manera de fer ciutat d’un mataroní que entén la ciutat com un quelcom propi i proper.

3

Les juvenils del Volei Mataró es juguen entrar en la Fase d’Ascens en un partit d’aquells que es diu d’infant ( qui guanya obtén plaça en el grup d’ascens) amb el Sta Coloma de Gramenet.
Patint com pertoca es guanya per 3-1 i la fase d’Ascens està aquí,
Una altra manera , encara que petita, de fer citat , portant el nom de la mateixa en els diversos indrets de Catalunya als que caldrà visitar.
L’Ivan Pera , regidor d’esports de l’Ajuntament, assisteix al partit, patint i aplaudint com el que més, fet que s’agraeix.
Una altra manera de fer ciutat.

4

Amb aquest mateix titular publicava una columna aquest divendres en el capgros.com.
Un article que reprodueixo aquí mateix.

LA REBOTIGA FER CIUTAT

L’anunci públic de la convocatòria al Premi de Pintura Torres García – Ciutat de Mataró que assolirà així la seva segona edició encetant ritme de Biennal , és una excel·lent noticia per la cultura mataronina en particular i per a la ciutat en general.

La seva primera edició va esdevenir un dels actes culturals més importants del darrers anys degut , a més de la qualitat intrínseca de la mostra , al fet de ciutat que be comentava Daniel Giralt Miracle , en frases que ara ens ha recordat l’organització , quan deia : “.. que en els molts anys que porto d’ofici mai no havia vist una comunió tan forta entre institucions (al més alt nivell), estaments polítics, mitjans de comunicació, entitats econòmiques públiques i privades, associacions culturals, artistes i ciutadans en general, àvids d’activitats artístiques i culturals dignes de situar el nom de la ciutat en el nivell més alt.”

La presentació d’aquesta nova edició ens marca a més, un camí d’arrelament molt fort. Malgrat no haver augmentat la quantia del premi , - propera tasca a assolir per fer un definitiu pas endavant -, el manteniment del Jurat al que s’afegeix Josep Guinovart , amb el que de signe de gran nivell significa , ha de portar al Torres García-Ciutat de Mataró a esdevenir un concurs amb pedegree davant l’ampla competència de mostres de semblant nivell.

Però potser el més important està en el fet de que la Ciutat adquirirà l’obrà guanyadora per que formi part del Fons d’Art de Mataró , restant així i aquí per el gaudi dels ciutadans. Aquest compromís , que és no tan sols en el que de patrocini significa i sí en aquest concepte de fer ciutat mitjançant l’Art i la Cultura, no hauria de passar desapercebut per ningú, i tots ens hem de felicitar.

Un fet però,que no hauria de ser excepcional. Hi ha altres elements artístics i culturals en els que l’Ajuntament hi hauria d’esmerçar tota cura en aquest concepte de fer ciutat mitjançant la cultura que ara sembla estrenar-se.

Fer que Can Xalant sigui un element viu en la cultura artística i creativa de la ciutat, i no tan sols un ens que rep molt i dona poc. Vitalitzar Ca l’Arenas i establir en ella el concepte que estava en l’eix de tot el projecte , convertint-lo en pol d’activitats culturals , en especial referenciades amb l’art , i no com ara esdevingut casalot de pobre i esmorteïda programació. Posar en marxa “Proposta Mataró” ( Fons d’Artistes Locals ) , actualment en estat de letargia administrativa , com a complement important del propi Fons d’Art de la ciutat. Apostar per la Nau Gaudí en un sentit que estigui ben ple de significats artístics.....

Tots aquests elements , i a bon segur d’altres que poden vostès apuntar , han de servir per crear aquest sentit cultural de ciutat que moltes vegades tant ens manca i del que se’n ha tingut sempre poca cura.

Fer ciutat , potser un bon slogan per a la política cultural de la propera legislatura.