dilluns, de desembre 18, 2006

SILVIA CÓPPULO i SANTI CARRERAS

M’acabo de repassar un munt de blogs i de planes relacionades amb la ciutat i lamentablement no veig en cap d’ells una noticia que hauria estat de primera plana i de comentari obligat per aquells que manen ( avui, Ramon i Joan Antoni us poso falta) .

El passat divendres a Girona i en la nit de Sta Llúcia , nit important amb tots els pros i contres que cadascun vulgui objectar , els dos premis de comunicació en ràdio i televisió varen ser per a dos mataronins: Sílvia Cóppulo el va obtenir com a millor programa de televisió per “Amb ulls de dona” que emet TVE a Catalunya i Santi Carreras el millor programa de ràdio per “Força Esports” que capitaneja de fa un munt a Catalunya Ràdio.

Guanyar un premi , i més el de Santa Llúcia, en el que cada vegada més concorregut i alhora més competitiu mon dels mitjans audiovisuals és enormement difícil. Fer que dos grans periodistes de la mateixa ciutat i de fora de Barcelona ho aconsegueixin , hauria d’haver motivat un sentiment d’ampla satisfacció i no pas el trist silenci en el ressò de la notícia.

Soc amic dels dos. Amb en Santi , i per raons ja comentades en aquest blog, ens veiem sovint. Sé de la seva gran saviesa periodística i del mon de l’esport , especialment amb la seva especial retranca que el fa sovintejar camins perillosos en deixar de lloar allò que sembla obligat, i dedicar-se a altres camins menys valuosos en audiència , però més satisfactoris com a persona i com a periodista. ( Li agrada anar a la contra i amb això som bessons) .
Aquest diumenge vaig felicitar a la Teresa , la seva dona, ja que es veu que eles emocions sobtades no van ser bones per la salut i estava fotudet a casa. Uns dies de repòs per aconseguir més força per aquests esports que tant estima.

A la Sílvia fa anys que no la veig i els únics contactes estan en records mutus mitjançant intermediaris. Amb ella vàrem estrenar Ràdio Mataró ( Amb en Carlos Herrera , en Juanjo Cardenal , en Ricard Aparicio , l’Eulàlia Puigderrajols.... ) , la foto agafada de la seva weeb és d'aquells temps , i durant molts anys vàrem ser molt amics. Després la vida , els corresponents casoris, el seu trasllat de domicili a Barcelona etc, han fet perdre el contacte però el record dels bons temps sempre existeix, i més quan per edat ( em refereixo a la meva , com no ) els records comencen a tenir el seu pes.

El seu premi és absolutament merescut, com ho seria per qualsevol de les altres experiències periodístiques , com per ex. les darreres temporades a Com ràdio, amb sortida inesperada ( com Joan Barril) , amb una clara ferum de venjança política ( molts som els que mai entendrem com Corbacho té el més mínim poder en una societat normalitzada).

Avui Sílvia i Santi son protagonistes. Aquí sempre diem que no hi ha manera en això de comunicar. Que sembla que ni volent, encertem. Que cal fer una nova aposta. Dons, a què esperem?.
Sílvia Cóppulo i Santi Carreras. Carlos Herrera , Jordi Novellas, Joan Catà, Josep Mª Fàbregas, Enric Sierra, Pitu Abril, Ricard Aparicio ... i molts més son noms de professionals mataronins que estimen la seva ciutat i que estic convençut estan disposats a fer-li costat.
Gaudint de tants bons professionals, com pot ser que els estem desaprofitant?.
Com en tantes coses, no ho entenc.

Però ja se sap. És que un és un xic talòs.

Cap comentari: