EXPOSICIONS

Dues noves exposicions s’han inaugurat aquests dies a Mataró.
Seguint la tradició ciutadana que diu que es faci el que es faci cal fer-ho tot al mateix moment , així al menys ens podem escaquejar tot justificant la nostra absència en una tot dient que estàvem a l’altra cantó , el passat dijous a quarts de vuit del vespre s’inaugurava la primera exposició de Jordi Jubany a l’Espai Capgròs, mentre que “El Menjador” de Ca l’Arenas aplegava un altra tastet dels retrats dels germans Jaume i Jordi Arenas.

Dues exposicions ben diverses, la del que debuta i que tan sols comença a intentar trencar amb les arrels del mestre a qui ha sigut fidel, en oposició al seny i la rauxa dels germans Arenas.
Unes exposicions de les que avanço les crítiques destinades a ser publicades en el “Cap Gros” i que ja es poden llegir en l’apartat d’exposicions de l’edició digital.

ENCETAR

Espai Capgròs manté la seva temporada artística en una doble juguesca: L’ aposta per creadors consagrats que poden aquí fer unes propostes diferents a les d’un espai més comercial (Guadix, opera par ), i per l’altra el donar oportunitat a artistes que s’inicien però en els que s’ensumen detalls que poden fer preveure un bon futur. Jordi Jubany n’és exemple d’aquests darrers.
“Aigua i arquitectures” és el títol triat per aquest jove artista per fer la seva primera exposició “seriosa”. Així una quinzena de peces amb la presència d’aquests elements son les que enceten la seva carrera amb unes característiques tècniques i conceptuals en les que l’evidència dels ensenyaments rebuts per part del seu mestre ( Albert Alís) marquen una línia i un camí del que intenta sortir-se amb una certa habilitat .
Tenir un mestre sempre és positiu , intentar emmirallar-se en ell, no tant. Cal en un moment determinat independitzar-se per anar trobant el propi camí. Justament és en aquest punt on es troba l’autor., que si en bona part manté aquella arrel de la que òbviament costarà sortir-se , ja ens presenta detalls conceptuals, tècnics i cromàtics que comencen a marcar diferències en una obra en la que la figuració sembla voler tenir un pes específic important, però amb uns certs aires de llibertat que evitin el seu acartronament.
És dons en aquest pas de volar sol en el que cal fer judici personal i crític de la mostra. Els fonaments semblen ferms i ara cal arriscar-se , a la recerca d’una depuració d’estil i conceptes que doni volada als petits detalls que presenta en una mostra de més nivell que les beceroles que caldria estimar per la seva curta carrera.

Jordi Jubany. “Aigua i arquitectures”
Espai Capgròs del 25 de gener al 28 de febrer de 2007

MÉS RETRATS

Si establir una programació monotemàtica en un Centre del tipus de Ca l’Arenas sempre serà un error , aquest es farà més evident quan per l’estructura pròpia de l’indret hi ha reservat un espai “personalitzat” , en el que per “llei” ha d’estar protagonitzat per els llegataris de la casa. Fa dons set mesos que els retrats de Jordi Arenas ocupen el menjador de la casa , acompanyats en les dues darreres ocasions per obres del seu germà Jaume.

És per això que encara que les obres presentades siguin diferents , - hi ha molt a triar en el cas de Jordi Arenas ja que en va ser un gran especialista -, plana en l’ambient un esperit de dejà vú . És així ja que malgrat les diferències personalitzades el resultat sempre és el mateix: Formalisme a la recerca de la perfecció en el cas de Jordi , i aventura disbauxada en el cas de Jaume. Dit d’altra manera: el seny i la rauxa, potser les característiques contradictòries que tan ben defineixen a germans tan diferents.

De nou ens trobem davant el gran pintor que és Jordi. Deturar-se en els seus treballs és un bon exercici tècnic per tot aquell que vulgui ser un bon pintor. Però soc dels que creu que en l’art cal ser més que un bon pintor i aquest pas endavant li costa molt a Jordi Arenas. D’aquí que en les seves peces existeix sempre una certa distància , marcant límits, que l’espectador nota tot produint una certa fredor ambiental.
El cas de Jaume és tot el contrari. Per a ell els retrats son tan sols un exercici i per tant es llença a jugar, però principalment a arriscar. D’aquí que els seus resultats , molt pitjors tècnicament, tinguin encara l’atractiu de l’art, aquell que tant li va costar a Jordi.
Un tastet més que es pot veure malgrat aquest sentiment de ja vist que plana en l’espai,

Retrats de Jaume i Jordi Arenas. El Menjador
Del 25 de gener al 15 de maig de 2004