PATRIMONI

He de reconèixer el meu desconeixement de l’exacte funcionament del Consell Municipal del Patrimoni. Desconeixent al que he d’afegir el que tinc de la Comissió del Nomenclàtor, el Consell de l’IME, el del PMC , el del ... i d’aquest estrany entramat de consells, comissions i demés de les que disposa l’Ajuntament en un afany de participació popular i que esdevenen una trama impenetrable per tot aquell ciutadà normal, com és un , aliè a tota aquesta espessa burocràcia, en la que curiosament quan apareixen els noms dels components n’hi ha un munt que repeteixen per arreu en aquesta típica trama mataronina que fa que sempre hi hagi un grapat de famílies que concentrin el poder ocult i veritable de la ciutat.

Ara el Consell del Patrimoni està en la picota per l’estranya requalificació de la fàbrica Fàbregas i de Caralt per poder dur a terme la instal·lació de “El Corte Inglés”. I sorprenentment tots es queden tan amples , i malgrat l’ajustat de la votació ningú es mou de la cadira i dimiteix d’un ens que ha quedat tocat i enfonsat davant l’evidència de la parcialitat dels seus criteris.

No conec tampoc l’edifici de la fàbrica moriu de la picabaralla, No sé si mereix una qualificació “A”, “H” o “Z” , però sigui quina sigui, estic convençut que el pas del temps d’ençà la seva primera qualificació no ha pogut provocar tanta variació.

Passejar-se per Mataró es veure com constantment el patrimoni arquitectònic va en orris. La desaparició de la casa de cos per ser substituïda per uns asèptics i barroers esquemes es flor de cada dia, i mentre curiosament veus aparèixer bastides en façanes per conservar-les quan es difícil per no dir impossible, esbrinar quina pot ser la raó de tanta parafernàlia.

Potser el millor de tot el dit i escrit en aquest tema està en l’apunt que feia Xavier Manté . Concís i contundent deixava en la nuesa als components del Consell. Després de la seva decisió ja res pot ser igual i cal una nova repassada al catàleg.

Això si, sense cap del membres actuals que amb la seva actitud han quedat desautoritzats davant dels ciutadans de peu, que certament no arribem ni a l’alçada de les sabates de la seva saviesa , però que també evidentment no som tan tontos com ells es creuen.

3-1

Res a dir. Sols quedar amb cap cot i aguantar la pallissa que amb tot dret establirà la meva filla periquita sobre la meva pena.
Que el bany que ens han donat serveixi per fer oportuna reflexió i per aixecar el vol.
I com no l’oportuna felicitació per Jòse Spà que allà a Anglaterra deu haver xalat com mai.