PATRIMONI

No he assistit a la manifestació convocada per “salvar” la fàbrica Fàbregas i de Caralt. No tinc idea si de veritat s’ha dut a terme o ha estat tan sols un intent d’allò que en podríem dir desestabilització del govern.

I ho dic amb cançoneta, ja que quan s’acosten eleccions toquen dues coses: Per part del govern inaugurar l’inaugurable i el que no, donar transcendència al màxim i al mínim, i ocupar tots els caps de setmana amb actes d’importància i transcendència més que dubtosa Per això no m’agradaria estar en la pell de la vella amiga Paloma ( amiga d’adolescència) que deu fer mans i mànigues per lligar actes i més actes ( Per cert, espero que siguis fidel i mai ensenyis aquella foto meva equipat de porter juvenil de l’Argentona que un dia em vas confessar encara guardaves).

L’altra ( per part de l’oposició ) aprofitar la mínima relliscada, esquerda , contradicció o simplement que el Ter i l’Onyar passen per Girona, per demostrar el malament que ho ha fet , ho fa, i ho farà ,el govern.

Aquest dies he llegit tot el llegible al voltant del tema de la Fàbregas i de Caralt. Hi ha articles de tot tipus, alguns decebedors i d’altres prou interessants ( com el de Sergi Bonamusa) , però cap s’acosta al quid de la qüestió.

El canvi de qualificació patrimonial es degut a una possibilitat immobiliària i comercial , i tots estem segurs que aposta semblant que vingués d’altres mans ni tan sols s’hauria apropat a la possibilitat del debat. És aquí on es troba el nucli de tota la discussió.
En lloc he llegit res del veritable valor patrimonial de la fàbrica, fora de quatre generalitats de caire històric- sentimental. I dient clar que defenso especialment aquest cantó, crec que no val arribar a la bajanada de dir que el veritable patrimoni de la ciutat pot estar en unes Santes , “fabricades” fa poc més de trenta anys, per poder defensar una postura que té de política per tots cantons, i de patrimonial tan sols l’accidental.

Per això cal explicitar molt clar quin és el paper del Consell del Patrimoni, com es pot incidir en la seva actuació, quines son les maneres d’actuar i quin és l’estat de la qüestió patrimonial de la ciutat i en causa i raó de què.
Mentre no es faci, tots seguirem pensant que això del Consell del Patrimoni és una pantomima per cobrir requisits legals , però sense aquell sentit constructiu que caldria.
Donar la cara, explicitar las raons i causes de la desqualificació patrimonial . Fer avinent tot el que pertoca al funcionament del mateix Consell hauria de servir per que tots tinguem coneixement d’un estament que tan sols surt a la llum quan succeeixen affairs tan lamentables com aquest de Fàbregas i de Caralt que encara estem tots patint.

PARAULES

Els dilluns a l’hora de sopar estic gaudint a TV3 del programa “Caçadors de Paraules”. Ben pensat i millor estructurat , el riu de paraules que va apareixent en pantalla captiva, entreté i ensenya, a fi de comptes la raó de la televisió.

Avui n’estic particularment content. Ha sortit la paraula “sacatapos” que per a mi era l’habitual per demanar el tirabuixó, o el llevataps, pompeument correctes.
Aquest sacatapus que sempre havia sentit a casa i que ara esgarrifava a la dona i les filles , m’ha tornat a les mans com una acceptació popular que em permetrà emprar-lo amb més força i alegria.

Visca dons el sacatapus , i més si serveix per desfer l’embolic patrimonial en el que sembla hi estem tots ficats.