DESBROSSAR

Per raons familiars em va ser del tot impossible assistir a l’acte inaugural de “Desbrossar” que es realitzà el passat diumenge al Museu del Càntir.
Ho vaig lamentar per diverses raons, essencialment per Josep Manuel Calleja , una de les persones del món de l’art més intel·ligents i alhora desaprofitades que hi ha a Mataró, amb el que m’uneix una vella amistat i la complicitat que tantes vegades repetim de que va ser ell el protagonista de la meva primera entrevista en el programa d’Art de TVM, programa en el que llavors compartia direcció i demés amb Pilar Bonet ( encara que sembli impossible, és veritat).
També ho vaig lamentar per no poder escoltar a Arnau Puig que segueix mostrant saviesa, senderi i pedagogia en cada un dels seus parlaments , tal i com demostra en l’escrit del catàleg de l’exposició.

A més no puc negar la meva delectació per Brossa. Per raons de proximitat d’ubicació, passo cada dia un bon grapat de vegades davant el nou espai expositiu de la seva Fundació, on un magnífic barret de copa amb corda, em dona la benvinguda matinera, com convidant-me a posar en marxa la meva intel·ligència encara ensopida per la foscor que domina en aquelles hores en que encara no ha despertat el dia.

Avui he tingut ocasió de visitar l’exposició i he quedat gratament sorprès per el presentat que ofereix unes lectures reflexives molt interessants, no tan sols per el propi treball , ans també en aquest concepte de l’art contemporani , que tantes discussions està provocant a la nostra ciutat.

Ambdós fets son molt valorables , però jo voldria incidir en el segon. Calleja, Casellas i de retop Brossa, ens demostren que quan hi ha reflexió, intel·ligència , ironia, respecte cap a l’espectador al que no es tracta de tonto, ans al contrari, la resposta és automàtica. Davant la pregunta sorprenent, existeix la reflexió que cerca una resposta atinada. Son juguesques en les que no hi ha el distanciament que provoca la desconfiança, ans el contrari, hi ha la proximitat d’un espectador que sap que en sortirà enlairat de la reflexió, sigui la que sigui, que podrà obtenir de la lectura del presentat.
Desbrossar és una lliçó d’art contemporani que no s’ha de perdre , en especial per aquells que malfien del mateix.

Curiosament en tot el “tinglado” , hi participen al costat de l’Ajuntament d’Argentona i el Museu del Càntir, institucions tan importants com la Fundació Joan Brossa , el MACBA , l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i la xarxa de Museus Locals. I també Jaume Simon i Mònica Vilert.
Com veiem Calleja, Simon i Vilert , tres dels més interessants artistes contemporanis locals, a qui per cert el PMC i Can Xalant - curiosament absents en la col·laboració -,no els hi dona cap mena de bola.

Potser una contradicció aparent , o potser ben real , per una mostra que s’ha de visitar per el seu interés.
Per això vagi la primícia de la crítica que apareixerà en el Capgros ben properament.


DESBROSSAR

Desbrossar és una interessant experiència que ens ofereix el Museu del Càntir, en el que de la mà de Josep Manuel Calleja i de Joan Casellas , apropiant-se de l’ànima de deu escollides obres de Joan Brossa, per una part ens apropen de nou a la raó i capacitat del mestre , alhora que el reinventen a traves d’un procés de destriament i intervenció .

En el magnífic escrit d’Arnau Puig que domina el catàleg , se’ns recorda que “els mots i les coses només són el que ens mostren , perquè és qui manipula que estableix la realitat”. La intel·ligència de Brossa estableix i restableix constantment aquesta realitat en un joc en el que mai tot és el que és ni és el que sembla , sempre a la recerca de la lectura més lúcida i intel·ligent que acaba sempre superant a la realitat real, si és permès el joc de paraules.

És en aquesta contradicció permanent entre el real i l’aparent, entre l’objecte i el sentit, entre el vist i el viscut, que Calleja i Casellas mantenen la tensió d’un espectador que sap perfectament com acabarà la juguesca, però es manté alerta en espera d’una possibilitat que reinventi encara més el concret del teòric absurd del que se sent protagonista.

A més Brossa, Calleja i Casellas, el tres protagonistes del fet, ens ofereixen una lectura subliminal encara més lúcida per els residents a les nostres contrades. Ens ofereixen una lectura viva del més alt nivell de la contemporaneïtat , demostrant que les lectures intel·ligents sols poden aparèixer amb treballs en els que la subtilitat, sensibilitat i la mateixa intel·ligència es donen la mà , com és en aquest cas. Llavors és quan un pot comprendre que l’art contemporani és tan plenament vàlid com qualsevol d’altra, i no com en els múltiples casos dels que malauradament hem de parlar en aquesta columna.

Desbrossar
Diàlegs amb Joan Brossa per Josep Manuel Calleja i Joan Casellas
Museu del Càntir
Del 14 de gener al 25 de febrer de 2007