EXPOSICIONS




En un no res un bon grapat d’autors mataronins exposaran per arreu i per tant portaran el nom de la ciutat per els més diferents indrets. Una ciutat esquiva que mai els hi ha fet massa cas. Esperem que la cosa canviï a partir del 27 de maig.

Així s’acaba d’inaugurar la mostra “Peces de Col·lecció” promoguda pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i produïda per la Direcció general de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.
Una mostra que es passejarà per diferents indrets de Catalunya , òbviament sense fer parada a Mataró, i amb noms tan importants com Tharrats, Grau Garriga, Picasso, Viladecans , Tàpies, Ràfols Casamada, Guinovart, Ponç, Clavé ,Amat, Cuixart, Julo González, Casademont, i encapçalant la llista el mataroní Marc Llacuna que segueix el seu més que ferm caminar.
Potser caldria que algú fes el pertinent contacte per poder veure aquesta magnífica mostra a la nostra ciutat.

Mentre Santi Estrany exposa a Bolzano , la més tirolesa de les ciutats italianes , allà al Trentino i fronterera amb Austria i la zona d’influència d’Innsbruck, Marta Duran mentre inaugura aquest dissabte a la “Nour Foundation Gallery” de Nova York presentant els seus darrers i més avançats treballs.

Com veieu aquí, aquesta és una invitació florentina. L’Accademia delle Arti del Disegno va ser fundada al 1563 per Còssimo de Mèdici per sugeriment de Vasari, i te entre els seus membres històrics a noms tan importants com Miquel Àngel o Galileo.

Dons és aquí on exposa Antonio Violano un escultor que viu a cavall entre Florència i Barcelona, i que exposà en temps de Remigio Herrero a Can Palauet.
Com veieu no és pas un principiant i sí un reconegut escultor. Dons bé , en motiu d’aquella exposició Violano va regalar a la ciutat una magnífica escultura per ser dipositada a la Pompeu Fabra. El lloc, el va triar ell mateix i tan sols mancava una peana per salvar el desnivell habitual de la Biblioteca.
Han passat anys , i fa tan sols un parell de mesos ( i a bon segur tot segueix igual) l’escultura encara no havia estat col·locada en el seu indret. Fons oficials deien que es trobava en el despatx de la Directora a l’espera de rebre la peana , que després de set anys seguia sense ser realitat.
Espero que tot veient el nivell de Violano algú serà capaç de fer justícia ,- a l’artista i als ciutadans -, i podrem veure l’escultura de Violano tal com cal i en el lloc que va decidir.