A Ca l’Arenas , el passat dijous es va penjar que no inaugurar , - en aquesta moda que han imposat en les exposicions que hauríem de dir com “clàssiques” -, un nou capítol del treball dels protagonistes essencials de la casa , en Jaume i en Jordi Arenas, que ara ens ofereixen les seves visions de personatges.
S’ha de reconèixer clarament que fins ara les visions que hem vist dels germans ha estat enriquidora, però amb la mateixa sinceritat hem de reconèixer que no s’ha encertat en aquest cas.
La mostra que avui comentem es redueix a una trentena de peces que responen en bona part a la visió anecdòtica de personatges importants ( Verdi, Wagner, Shakespeare ...) que van ser plasmats per els llavors jovencells artistes i germans. De la resta , uns apunts escultòrics de Jordi Arenas per a diferents encàrrecs i tres retrats a destacar. Els del Ferm i el de Fred Galiana.
La mostra que avui comentem es redueix a una trentena de peces que responen en bona part a la visió anecdòtica de personatges importants ( Verdi, Wagner, Shakespeare ...) que van ser plasmats per els llavors jovencells artistes i germans. De la resta , uns apunts escultòrics de Jordi Arenas per a diferents encàrrecs i tres retrats a destacar. Els del Ferm i el de Fred Galiana.
El Ferm va ser un pescador abastament retratat per ambdós germans i altres artistes de la colla. Encara que aquestes no son pas de les millors , ambdues obres representen per un cantó el caràcter artístic dels germans ( Jordi, el seny vs. Jaume, la rauxa) , i per l’altra la personalitat del retratat que depassa el tarannà habitual dels models, per imposar de manera ben fefaent tota la seva personalitat.
Però no hi ha dubte que l’estrella de l’exposició és el retrat de Fred Galiana que lamentablement no ha estat reproduït al catàleg. És una obra magnífica , en el que es veu i en el que amaga. Tècnicament de gran qualitat, dignifica el sentit del retrat amb aquest posat distant i alhora càlid , que fa d’aquesta desconeguda peça una obra que pot ser cabdal per estudiar a Jordi Arenas.
I fer-ho per el que presenta , i com no, per el que deixa traspuar.
I fer-ho per el que presenta , i com no, per el que deixa traspuar.
Tan sols per ella , aquesta mostra capdisminuida esdevé d’obligada visió per qualsevol que vulgui conèixer de veritat als germans Arenas.
FRED GALIANA
És a bon segur una de les grans figures de Mataró dels cinquanta i alhora una persona absolutament desconeguda per el Mataró d’avui, malgrat que fins la seva mort fa un parell d’anys va seguir parlant amb tota enyorança de la que considerava la seva ciutat.
FRED GALIANA
És a bon segur una de les grans figures de Mataró dels cinquanta i alhora una persona absolutament desconeguda per el Mataró d’avui, malgrat que fins la seva mort fa un parell d’anys va seguir parlant amb tota enyorança de la que considerava la seva ciutat.
Nascut a Quintanar de la Orden ( Toledo) al 1931 , als catorze anys va venir a viure a Mataró , tot treballant en una fundició. La gran afecció a la boxa que existia a la ciutat amb combats cada setmana el van portar al món de la boxa on debutà al 1950 per aconseguir en els següents anys els Campionats de Catalunya, Espanya i Europa en diferents categories, amb el punt àlig del combat amb Famechon que li donà el títol europeu a Paris.
Va disputar 209 combats com a professionals i a més a més va ser actor de cinema i teatre, ballarí i mil coses meses en una capacitat de seducció fora de mides , i de les que tinc alguna que altre anècdota explicada per el meu pare , amb qui va mantenir sempre una bona amistat.
Afectat de Parkinson d’ençà 1985 va morir fa dos anys a Orihuela tot patint d’Alzheimer.
Exuperancio "Fred" Galiana un personatge molt important en el Mataró dels cinquanta i al que bo seria fer-ne una mirada .
Exuperancio "Fred" Galiana un personatge molt important en el Mataró dels cinquanta i al que bo seria fer-ne una mirada .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada