TREBALLAR , TREBALLAR I TREBALLAR

Joan Antoni Baron i Jose Montilla, han acabat d’aquesta manera parella els seus parlaments avui al Foment, tot presentant la llista del PSC per a les properes eleccions municipals.

No ho dubtin que ho faré, Serà així ja que crec que Baron és el millor alcalde dels que es presenten a les eleccions. Ho faré, per què els trets referencials del programa que conec , demostren abastament que és el millor programa electoral de tots els que es presenten a la lluita electoral. I ho faré per què per sobre de qualsevol cosa crec que el socialisme és l’eina per fer una societat més justa i igualitària.
Per això treballaré intentant que aquells que valoren la meva opinió personal creguin de veritat que la proposta PSC encapçalada per Joan Antoni Baron és la millor i que cal donar-li confiança per poder seguir millorant aquesta, la nostra ciutat.

Però hem de treballar tots, i en especial els responsables d’imatge i difusió ja que l’acte d’avui , en una societat en que la imatge és clau, ha estat exemple d’escola que ha reunit molts dels elements que s’han d’evitar i que estan descrits en l’apartat a “no fer” , en les beceroles de qualsevol aprenent de creatiu.

Per començar els cartells del PSC estaven en un vermell incorrecte. Estaven allò que en argot és diu “cremats”.

En l’espera de l’acte es presentava un vídeo que ningú sabia de que anava, amb imatges de candidats, sense só, sense nom, i amb un atordidor gemec que separava els capítols. Vídeo que ningú observava, ningú entenia, i hom desitjava que s’apagués. Un treball ben fet i absolutament desaprofitat.

L’acte era de presentació de la llista, però el cert és que de presentació res de res. El disbauxat guió, - a la lloança del pare / totem - , inintel·ligible en moltes vegades per la deficient lectura dels encarregats de la mateixa , ha convertit l’escenari en un petit desgavell en que ningú sabia molt be el seu paper , i la gent de baix encara menys, convertint el desconeixement dels protagonistes en veritable protagonista del que hauria de ser una presentació.
És a dir, una dels Marx.

A més la dissortada disposició en escena fa de la foto de família un fet curiós. A la dreta del Pare, els escollits ( a bon segur els regidors electes) , a l’esquerra, la resta. Fet que accentua l’anomenat caràcter místic de la vessant dominadora en el PSC mataroní , anomenat per alguns com “ el clan de la hòstia”. Un fet anecdòtic per alguns, però que trenca de manera molt clara la idea d’equip que intenta pregonar l’alcaldable.

A més qualsevol fotografia frontal ( l’habitual en aquests casos) , tant en el cas de quan parlava Baron com quan ho feia Montilla , tenien com a “guarda espatlles” a Carlos Fernádez i Núria Aguilar. Parella no molt aconsellable per a l’alcaldable, especialment en el que pertoca a l’apartat masculí.

Tot això per no parlar de la gent que no es veia ( no s’havien calculat alçades) , en un desgavell generalitzat que es culminava amb el fet de que al donar la paraula Joan Antoni Baron a Montilla, el primer quedava en un segon terme i amagat , fet que qualsevol assessor d’imatge pagaria amb un acomiadament fulminant i , vist tot l’altre , merescut.

En el que pertoca a la resta , dons més del mateix. El “descontrol de só” ha fet que Baron entrés molt alt , agafant el seu discurs un to quasi amenaçador i agressiu que en poc li va. Sortosament algú ho ha observat i ha atinat en una certa normalitat acústica per un discurs poc engrescador que no ha conectat amb el públic , a bon segur per emprar generalitats i no presentar propostes clares de futur ( les explicitades han estat massa foc d’encenalls) i potser per un error de base dels organitzadors del míting, i que els músics be coneixen.

En un concert musical hi ha els “teloneros” . La gent quasi ni els escolta però serveixen per encendre els ànims. Llavors quan arriba la figura hom està desitjós de cridar i saltar.
Els “teloneros” ( la presentació de la llista) ha estat tan penosa, inclosa la més que reprovable actitud dels cachorillos amb ganes de ser rei leon , amb la seva feina habitual de palmeros envers els seus, mentre mantenien un silenci amb la resta ( a veiam qui els hi dona un més que merescut toc), que qui ha hagut d’aixecar els ànims no era justament a qui li tocava.

A més Baron s’ha perdut amb uns fets aconseguits ( tant parlar d’ensenyament) que si no anem errats encara que és acció de govern, pertanyen a una regiduria d’IC, en la que alguna cosa haurà tingut a veure en Pep Comas, que de bon tros ha estat un dels grans ( i escassos) excel·lents regidors d’aquests quatre anys.
Igualment l’explicació dels plans de futur sense entrar en el programa electoral ( encara no aprovat) , ha fet del tot un discurs buit de contingut, espès en la forma, sense aquella dinàmica comunicativa que caldria.

De Montilla, que dir. Ha millorat molt en la parla, l’estructura i la dicció, però ha deixat anar un “rotllo” genèric , que quasi res tenia a veure amb el que ens portava allà , que en la seva linealitat fonètica s'ha convertit en un plom de difícil seguiment.

És a dir , un acte que hauria d’haver servit per presentar la llista electoral, però que en el desgavell s’ha convertit en un míting de Baron i Montilla, però sense que cap d’ells hagi conectat amb un públic a priori entregat, però que ha sortit amb un bon aire de frustració . Fent un símil futbolístic com el del Barça la passada setmana. Guanyarem la lliga, però...

En resum un absolut desastre, del que hauran de prendre bona nota els responsables d’imatge del PSC , ja que de seguir en la tònica, la campanya del mateix serà per ser lliurada als alummnes de comunicació, amb l’afegitó de “ modus i manera de no fer una campanya electoral”.

I DE CULTURA?

Ho dic així per separat. He estat en un acte que ha durat més d’una hora i que s'ha parlat del futur de Mataró i la paraula cultura no ha estat anomenada
No és d’estranyar. En el díptic que se m’ha lliurat en entrar a l’acte , hi ha trenta quatre propostes i sols una és cultural, i sols els aparcaments i la policia municipal ocupen menys espai.

Que sí, que en el programa sembla que es parla fins i tot de cultura,però que voleu,que us digui. És que un és exigent i no n'hi ha prou, com diriem per Santes.



Avui la decepció és absoluta. Si algú no estava convençut de votar PSC i ha anat a l’acte del Foment , no dubteu que ja està convençut. En el millor dels casos votarà en blanc.

Jo per el que sigui, mantindré ben ferm el consell dels mestres. Seguiré treballant i fort. Però per favor , que treballin a favor de nosaltres , al menys, aquells a qui paguem el sou.