diumenge, d’abril 01, 2007

PARC DE MAR

Ahir tenia tota la intenció d’anar a la inauguració del Parc de Mar. En tenia desig per moltes coses, per veure l’espai , per gaudir aquest nou apropament a la frontera marítima , per començar a olorar el que serà el futur de Mataró, i com no, per veure l’escultura “Ondulacions” del bon amic Llucià González Viza. La pluja em va tirar enrera , com suposo que a molts ciutadans, per això avui m’he acostat a fer-ne passejada , encara que ha estat motoritzada tot passejant a la mare a la que cada dia li costa més fer el més petit passeig. Hi havia força gent passejant i el parc s’ensuma magnífic per fer-ne bones caminades ara que s’acosta el bon temps.

Queda parlar de l’escultura de Llucià , i permeteu-me que deixi l’opinió per d’aquí uns dies. La meva visió sols ha estat d’un costat, el que dona al camí asfaltat , i una escultura cal examinar-la per arreu i molt especialment en l’entorn natural de a peu pla. Cert és que a mi sempre m’agrada més en Llucià quan fa aquella aposta etèria que marca una lleugeresa i un moviment , que no pas quan fa aposta per uns treballs més pesants , però no estic en condicions de jutjar. En uns dies direm la nostra ,i com sempre, sense embuts.

CATALÀ
Quan un partit és capaç de posar en marxa una llei com la de la paritat , per fer possible per llei l’equilibri que la societat no es capaç d’establir per si mateixa, ha de ser molt curós per mantenir aquesta praxis de la discriminació positiva. Ho diem per el fet idiomàtic.
Fa poc comentàvem que de seguir així ben aviat el PSC hauria d’afegir a la paritat de sexe , la del català com a llengua i cultura vehicular , deixant com utopia que els seus membres responguessin a l’exigència de ser catalanistes , que no nacionalistes.

Valgui la prèvia per la sorpresa que m’ha merescut la resposta de Javier Naya davant la meva queixa per lliurar una placa escrita en castellà en l’homenatge fet a Carlos Fernández. Diu que no n’hi ha per tant , que si ho mirem , totes les ponències i xerrades es varen fer en català..... Dons, quin havia de ser l’idioma?...., el letó, el txec o l’esperanto ?. Era una jornada de les JSC i per tant l’idioma sols podia ser el català.

Quan hi ha dubtes amb fets tan elementals com aquests vol dir que les coses no van be, que s’ha perdut el nord i que cal retornar a les arrels , que tenen en el socialisme i el catalanisme els seus dos pilars fonamentals.
I si algú no entén això del catalanisme i el seu sentit patri va per l’espanyolisme, perfecte. Abandona el PSC i recupera el cognom de PSOE. Estaria més tranquil amb la seva consciència i el PSC amb la seva.

MÉS CATALÀ
Clar que el català no es cosa fàcil. Que m’ho diguin a mi que el trepitjo cada dos per tres, i com en el cas comentat abans , sense donar-me compte. Son coses de l’autodidactisme.

Però és clar. Si difícil ja ho tinc en dir “les anàlisi” , - la masculinització castellana surt espontània -, o en posar l’accent acurat en leucòcits o hematòcrit , com per que ara descobreixi que el més famós esclau es diu Espàrtac ( ho sento Peran però no se sí ens acostumarem a això) , per no parlar de Cleòpatra.

A vegades en intentar ser purista , el remei és molt pitjor que la malaltia.

EXPOSICIONS DE FI DE CURS
Fa dies que volia aprofundir en el tema de les exposicions de Fi de Curs dels Batxillerats Artístics , en especial , i tal com deia, en el gran error ( comès per un mateix) d’apostar pels treballs de fi curs dels mateixos presentats en exposicions públiques.

Durant molt de temps , i en l’escassa mesura de les meves possibilitats , he apostat per assistir, presentar, publicitar, elogiar... aquells actes expositius públics realitzats al voltant dels treballs de fi de curs dels batxillerats artístics.
Ho feia en la creença que aquesta actitud servia per recolzar , animar i esperonar als joves que cercaven tenir en l’art el seu futur creatiu i professional , donant aquell element positiu de contrapès a la dura realitat que tenien enfront.

Fa un temps però, que vaig coincidir amb un estimable professional de la docència reglada ,en una especialitat tan exigent com és la musical. Va sortir aquest tema i es va iniciar una llarga discussió i vaig comprendre que anava errat.
Certament és bo aquest fer públic la realitat creativa dels alumnes , però potser es més convenient fer-ho en àmbit reduit, en aquell espai en que hom sap qui és i de que es tracta.
Si l’exposició és realitza en sala pública, amb cartells al carrer , apareixent en l’agenda oficial d’activitats , just al costat de totes les exposicions públiques i professionals , vol dir que es vol jugar amb unes cartes d’igualtat que no es tenen.

Els alumnes son alumnes, estan en les beceroles, i per molt que destaquin queden molt lluny de poder ser examinats en una paramètrica que no sigui l’escolar. És per tant en aquesta àrea en la que s’han de moure. Fora d’ella son anècdota i no haurien de merèixer l’atenció que , al menys per la meva part, rebien.
Per això tinc clar que havia errat i que per la meva part el meu paper serà el de visitant i prou. Tan sols serà present la imatge de l’exposició en els programes de TVM , ja que aquesta imatge serveix per mantenir arxiu fefaent de totes les exposicions que es celebren a la ciutat.
En la resta , el silenci públic. L’opinió particular , estarà com sempre en la mà de que m’ho demani.

25 comentaris:

Anònim ha dit...

Els alumnes, per definició, no han d'exposar. En tot cas, que ho facin a la seva escola i, així els pares, les tietes, els avis, i en alguns cassos les novies i novios vagin a veur-ho. Oh, que maco! Oh, el meu fill si que en sap! Prou feina tenen els professionals per trobar sales (de cert nivell) per exposar els seus treballs, fruit d'estudi, reflexió, pràxis, creativitat , equivocacions, i investigació d'anys i anys, que només falta que els estudiants hagin d'ocupar sales d'exposicions amb les seves "obres". I els seus profes tant cofois. Clar, per això aquets es dediquen a la docencia (és més segur i cada mes cau la pasta) que si només es dediquessin a pintar... (Pau Alzina Roura-Pseudònim)

Anònim ha dit...

Per una banda comentes que els joves ho tenen difícil... i per l'altra els hi tanques les portes? Quina contradicció!
D'altra banda trobo molt assenyada la decisió d'exercir de simple visitant davant d'aquestes exposicions. Crec que ha estat de les poques vegades que he pogut llegir quelcom de coherent i analitzat des d'una perspectiva real i no partidista. Ens faràs un favor a tots!
CIT

Anònim ha dit...

Mira Pau Alzina Roura-Pseudònim, m'agrada més saber amb qui parlo, però en qualsevol cas, dir-te que malament vas si et fa patir que estudiants et prenguin l'espai expositiu. Serà que equipares el teu treball o els treballs dels qui defenses amb els dels estudiants? Això em sona a allò de que els de fora (extrangers) ens treuen la feina.

Pel que fa a la docència i la pasta... res a dir, efectivament cobro una pasta per treballar en allò que m'agrada. Per a mi la docència no és un substitud de l'art.

No espero que m'entenguis, amb les paraules que ens dediques i amb el to, ja veig del pal que vas.

Ismael Cabezudo

Anònim ha dit...

Per una banda, haig de dir-te Isamael Cabezudo que els estudiants (jo també en vaig ser) no em fan patir gens. Afortunadament, tinc el tema de sales i galeries d'art, resolt. I,sinó, cap problema. A mi no em mou tant el punt "exhibicionista" que tot pintor te, en major o menor grau, com el de poder crear (encara que sòni pedant)amb absoluta llibertat d'acció.
I no vulguis crear confusió dient que et sona a "allò que els de fora (estrangers) ens treuen la feina". Això només ho has esmentat tu. Jo no. Ni ho penso. Igual soc de fora.
Una altra cosa: "la docencia no és substitut de l'art", dius. Estic una mica d'acord. Però no del tot. La docencia et permet que et caiguin les garrofes segures, sense riscos. Ergo: no hi ha tensió. No hi pot haver-hi compromis total amb l'art. Per tant, potser inconscientment, defenses aquestes mostres de "Fi de Curs", per autojustificar aquesta mancança.
Finalment, dir-te que no vaig de cap pal. Tinc un criteri (moltes vegades equivocat), m'agrada conversar i discutir. Si t'he molestat et demano disculpes. A vegades, escribint, el to es pot mal interpretar.
Per acabar, deixe'm seguir signant amb pseudònim (cosa prevista i acceptada a tots els Blogs i Forums d'internet). Així et faig (potser és una pretensió) pensar una mica més, intentant esbrinar qui coi puc ser...
(Pau Alzina Roura-Pseudònim)

Anònim ha dit...

"En tot cas, que ho facin a la seva escola i, així els pares, les tietes, els avis, i en alguns cassos les novies i novios vagin a veur-ho. Oh, que maco!"

"que només falta que els estudiants hagin d'ocupar sales d'exposicions amb les seves "obres"

"Clar, per això aquets es dediquen a la docencia (és més segur i cada mes cau la pasta)"

Pau, em sembla que hauries de fer una relectura de les teves paraules per adornar-te de efectivament, el problema no és el to sinó les paraules emprades. Entenc el to com a irònic i burleta.

Acepto les disculpes.

Ismael Cabezudo

PD: No necessito cap tensió per crear. Sembla que facis una equiparació amb produir per viure. No t'entenc.

Per últim, signa com vulguis, però no em demanis curiositat per saber qui ets.

Anònim ha dit...

Ismael: he fet una relectura, tal com m'acoselles, de les meves paraules. Crec que tens raó i m'ha sortit un escrit massa dur o feridor en la forma. Et torno ha demanar més disculpes, encara que ja me les acceptat abans. Però
tal com ja t'he dit, soc discutidor i crític per naturalesa i per tant em refermo en el fons.
També com he escrit abans, això de la curiositat per saber qui soc "potser es una pretensió" que no un desig.
Fins a una propera discusió.
Pau Alzina (Pseudònim)

Anònim ha dit...

No puc entendre com gent que es dedica a l'art pogui tenir aquestes opinions sobre exposicíons d'alumnes debutants.
Justament tots sabem l'ho dificil que es fer algo l'àmbit de l'art, i certament, si no donem una mínima oportunitat a la gent que comença això a llarg termini no funcionarà. Si volem que Mataró tingui un futur artístic encoratjador em d'apostar per aquest tipus d'exposicions de tant en tant. I amb això no vull dir que tansols em d'apostar per aquestes, també necesitem exposicions de gent consagrada o gent que ja porta uns anys en aquesta. Es clar, que els treballs d'estudiants, per norma general, tindràn menys nivell o un discurs menys articulat. Si la nostra ciutat no aposta pels nostres artistes debutants qui ho fara sinó, entenc que la gent que porti més anys també optarà a més oportunitats per mostrar el seu treball.
Així doncs, pel que s'explica a aquest blog, jo he de fer exposicions a la meva habitació i aixi els i ensenyaré als meus "papis" i als meus amics, i total per que fer una mostra d'art jove a mataró si podem omplir tots els anys les sales de mataró amb els 6 o 7 artistes mes consagrats d'aquesta ciutat, que voleu això?
En quant al cas de l'ensenyament artístic, tampoc entenc com gent pot dir que l'ensenyament es un substitiu de lart, es que no es pot comprendre que una persona pugui tenir vocació per l'educació artistica? En fi aprofito llavors, per agraïr la funció que fan institucions com l'escola santanna (i més concretament als professors del batxillerat artístic) per apostar per un art jove i nou.
D'en Pere Pascual millor no opinó, necessitaria un altre escrit de la mateixa extensió (o més) per parlar d'ell i com podeu imaginar no seria molt positiva la crítica, tot i que segurament si que seria constructiva, no destructiva com la seva.
A mi tampoc m'agrada amagar-me així doncs diré el meu nom, ja que també si diverteix a en Pau Alzina Roura esbrinar saber qui som, el meu nom és Raül Roncero.

Anònim ha dit...

“La docencia et permet que et caiguin les garrofes segures, sense riscos. […] No hi pot haver-hi compromis total amb l'art. Per tant, potser inconscientment, defenses aquestes mostres de "Fi de Curs", per autojustificar aquesta mancança.”

Mancança? Ajudar als altres a trobar el seu camí és una mancança? Doncs sort de gent amb aquesta… Malament aniria l’art i el món sense ells.

Marta Viader

Anònim ha dit...

Això ja m'agrada! Em pensava que a Mataró no hi havia debat (artístic, estic parlant. El debat polític ja no m'interessa: tot podrit. Ja s'ho faran.) Prefereixo seguir per d'altres camins. Fa dies ho vaig dir en aquest mateix Blog que semblava que hi havia alguna espurna, una mica d'ambient. Perquè, nois: això estava molt aburrit. Ara professor, alumnes i d'altres bloggeros ja opinen, ja s'enfaden, comenten, rebaten la meva opinió o la del Bloggero titular (Pere Pascual)...
Amb l'Ismael Cabezudo em vaig disculpar ("lu cortes no quit lu valient" que podria dir el nostre Honorable...) per haver emprat un discurs massa dur o feridor en les formes. Però també li vaig dir que el fons (l'essència) la segueixo defensant, una mica per remoure consciencies -crear debat entorn de l'art a Mataró- i l'altre mica per la bona "higiene" de l'ART en general, majúscules i autèntic.
Picasso va ser professor de Belles Arts? el seu pare si però ell no! I Dalí, Miró, Nonell, Tàpies, Barceló, Bacon, Modigliani, Caravaggio, Basquiat, Warhol? Quants d'aquests es guanyaven les garrofes segures donant classes d'art? I algú d'aquests en va ser alumne? Si, en Dalí i va cardar el camp als 4 dies d'anar a classe... Vull dir: es pot ensenyar Història de l'Art, macramé, gramàtica, Kung Fu, cuina per a solters o balls de saló. Però ensenyar art? Escolteu l'art no s'ensenya. L'art es porta a dins. És una actitud, no una aptitud. Es un estil de vida. Es inherent al pensament, no a l'acció. Algú a ensenyat a jugar a fútbol a en Messi?
(Pau Alzinaroura i Rocafort del Bruc- Pseudònim bis)

Anònim ha dit...

Mare meva Pau! quin discurs més retro!

Primer de tot, jo no penso que el debat artístic a Mataró estigui mort, simplement aquest blog no és el més adequat per parlar d'aquests temes (el veig molt unidireccional, i la gent passa molt de fer-hi cometaris! estic aquí de passada).

Pel que fa al tema artistes/ profes... he fet un petit buidat que comença a la lletra A i que acaba a la D (seria massa llarg arribar a la Z.

Accionistes: Marina Abramovic, Vito Acconci, Joseph Beuys (fundador de l'Escola Lliure internacional de Creativitat i investigació interdisciplinar)

Escultors: Arman, Louise Bourgeois, Anthony Caro, Tony Cragg.

Pintors: Josep Albers, Georg Baselitz, Marc Chagall (Fundador de l'Escola d'Arts Vietbsk), Chuck Close, Willem De Kooning, Jim Dine, Otto Dix.

Musics i d'altres: John Cage, Merce Cunningham (dansa) Black Mountain College.

Per no parlar dels artistes que imparteixen docència a la BAUHAUS.

Pau si et plau, deixa de posar-te en evidència, el teu discurs no s'aguanta per enlloc, respecto la teva opinió, però t'haig de dir que té molt poc fonament.

Salutacions als meus exalumnes!!!

Ismael Cabezudo

Anònim ha dit...

Hola, Ismael: ja et trobava a faltar. Però tranquil, algun dels teus ex-alumnes també ha sabut mantenir alt el pavelló de la discussió...
No si val: jo vaig fer una llista curteta de memòria i tu t’has documentat una mica més, i encara sort que només es volgut arribar a la “D”.
Bé, dius que “ el meu discurs és retro... i que no em posi més en evidència, que el meu discurs no s’aguanta per enlloc i te molt poc fonament”.
Peró també dius que respectes la meva opinió. Jo també la teva. Es allò que va dir en Churchill: “no comparteixo la seva opinió, però donaria la vida (una mica exagerat) perquè vostè la pugui expressar...” (o quelcom semblant).
Potser el meu discurs es basa en la mala experiència inicial a Belles Arts a Barcelona, barrejada amb xerrades puntuals amb Picasso a casa seva (un germà del meu avi era amic seu), 3 anys estudiant a Paris on m’agafa de ple el maig del 68 i pocs llibres de capçalera (només Benjamin i Berger). I relectura sovint dels escrits d’Antoni Llena, del qual i si em permets en transcric algunes frases:
“Únicament allò que és genial és suportable...Solament és art si és genial.”
“Dic això per denunciar els qui fan art, o escriuen d’art, sense estar instal·lats en el buit, i tots aquells qui el redueixen a sociologia o a historia....”
“L’artista és elitista perquè camina tot sol, i treballa en el buit”
“Ésser artista no és solament tenir fam i set de justícia, és també una infinita gana de buit”
“Pinto per plaer perquè tinc una fe debilíssima.Pinto per plaer, per més que la pintura no em deixi satisfet ni amb la consciència tranquil·la”...

Pot ser si que tens raó i tinc pocs fonaments. Però son els que tinc. I em serveixen per a mi. I, encara que potser hagi donat l'impressió contraria, m’agradaria que poguessin servir a d’altres futurs artistes (avui, encara només estudiants).
Ben cordialment,

Pau Alzina etc. etc. (pseudònim, com ja sabeu)

Anònim ha dit...

A veure. Resituem la discusió. No poso en dubte el teu bagatge cultural ni la teva intelectualitat o no. El que et volia fer notar, era que generalitzar com ho feies a partir d'uns pocs exemples no és bo. Per altra banda, m'encanta Llena i t'haig de dir, provablement ja no saps, que té una vocació docent que el du a impartir seminaris sovint al Centre Cultural la Mercè de Girona.

Pel que fa als meus exalumnes... ORGULLO VIKINGO, jejeje!

Ismael Cabezudo

PD: Si un germà del teu avi era amic de Picasso... tens relació amb Palau i Fabra? ;)

Anònim ha dit...

Hola, Ismael: amb en Palau i Fabra no tenim gaire relació tot i que el conec des de fa anys. Quan va estar a Mataró (Ca l'Arenas) ara fa pocs mesos vaig estar parlant amb éll, però no se'n recorda qüasi de mí. Jo era molt jovenet quan vaig conèixer Picasso a través del germà (l'ovella negra i bohemi oficial de la familia)del meu avi.

Pel que fa a Antoni Llena se que ensenya o ensenyava Literatura Artística a la Univeristat de Girona. Be, per dir-ho sense ofendre i ja més seriosament: tothom s'ha de guanyar la vida com pot. Encara que entri en certa contradicció en algunes de les posicions que ha defensat en els seus escrits publicats a l'Avui.

Tens tota la raó amb el qui dius de generalitzar que no és bó:
a partir d'ara, si seguim dialogant/discutint en aquest Blog ho faré amb menys acidesa, procurant no ferir i no tant a la lleugera. Es que des que va morir el meu oncle-avi i d'això fa uns 40 anys, em sento com el legitim continuador de la branca "politicament incorrecta" i m'agraden les "boutades" de tant en tant. Però, quan trobo gent interessant, fins i tot puc arribar a escriure seriosament, tot tractant d'esser una persona compromesa socialment.

Salut!

(Pau, Pseudònim)

Anònim ha dit...

Ismael: com t’he dit en l’anterior escrit, quan trobo una persona interessant per poder debatre, comentar o discutir temes artístics, fins i tot puc escriure/parlar seriosament. Aquest és el cas i per tant, per ésser honest amb tu, t’haig de dir que t'he relatat un parell de fets que no són del tot certs.

Primer: les xerrades puntuals amb Picasso no van ser pas directes. La relació que va existir va ser epistolar entre el meu avi i el seu germà Ventura que, efectivament vivia a França i va ser amic de l’artista. El dos germans s’escrivien molt sovint i es veu que li parlaven de mi (era el net favorit) i de com dibuixava, ja de ben petit. El meu avi, de tant en tant, em deia (literalment): “...el Sr.Picasso li ha dit al “oncle” Ventura que segueixis dibuixant... Aprèn copiant els dibuixos de Ramon Casas i les pintures d’Utrillo...Fixa’t molt en el traç d’en Nonell...” Així ho vaig fer durant força temps. Llàstima que no tinc cap d’aquestes cartes. Només m’ha quedat un petit llibret sobre Picasso, editat el 1924 a Paris i dedicat personalment per Picasso al “oncle” Ventura.

Segon: els tres anys a Paris van ser bastants menys. Al meu pare no li feia gens de gràcia això de Paris i aviat em va fer tornar. El maig del 68 m’agafa, perseguit pels “grisos” i no pels “gendarmes” a la Universitat de Barcelona.

Explicant-te això, em quedo més tranquil i espero seguir debatent amb tu (si vols) el que faci falta.

Ben cordialment,
Pau Alzina Roura –Pseudònim-

Anònim ha dit...

Benvolgut Pau,

Gràcies per l'aclariment si a tu t'ha deixat més tranquil. Entenc que en l'apassionat debat ens definim a grans trets.

Pel que fa a la discusió... doncs jo la deixaria aquí (feta en aquests blog) donat que ja et vaig comentar que hi era de passada. També molts dels meus ex alumnes que aquests dies han participat molt activament i que m'han demostrat que tenen discurs i que són futur.

Et convido però a visitar-nos al blog dels artístics de l'Escola Pia Santa Anna, que és un blog creat amb la intenció que tothom pugui dir la seva.

http://somgentbatart.blogspot.com

M'ha agradat molt parlar amb tu, tot i les divergències de criteri.

Ismael Cabezudo

Anònim ha dit...

Ismael: doncs deixem la discusió aquí. M'agradat mantenir aquest debat, "durillo" al principi, però amistos després. Encara que no estiguem d'acord en tot, crec que les discrepàncies serveixen per a tots. A mi em va molt bé, doncs sempre aprenc dels altres.
Un plaer haver-te conegut encara que sigui "virtualment". Entraré en el Blog que em dius.
Salut!

Pau Alzina Roura -Pseudònim-... de veritat Ismael que no et pica una mica (molt mica)) la curiositat aquest coi de pseudònim!?

Anònim ha dit...

si a hores d'ara ja no t'has sincerat pel que fa a la teva identitat... ja he perdut l'esperança. jejeje!

Ismael

Anònim ha dit...

Em sembla que encara que et digui el meu nom no em deus conèixer. No soc de Mataró, tot i que hi visc. I no estic del tot relacionat amb la cosa artística de la ciutat, encara que és on treballo, divago, i discuteixo i on hi tinc molts amics (crec), coneguts i saludats de l'ambient: Raul Capitani, Perecoll, Josep M. Codina, Albert Alis, Novelles, Parés, Santi Clavell, Yago, Nico, Lolet Comas, Pere Pascual, Antiga Casa Paco, Tabernacle, etc. i que em perdonin els que ara mateix em descuido (acabo de dinar i m'he begut 1/2 Priorat).I si em permets, Ismael, ara en tinc un altre...

Pere-Màrtir Brasó (ex-Pau Alzina....)

Anònim ha dit...

Quines ganes de ser impertinent!! (Pau Pi Avet Arbust!)

Anònim ha dit...

Qui millor per parlar d'això que els propis alumnes.
No critiquis el que no has vist i sobre el que no saps.
I et convidem a que visitis la nostra propera exposició Sóc Cos i puguis opinar amb criteri!

Aleshores ja en parlarem!

BATART!!

Anònim ha dit...

La memòria es com un ganivet, a vegeades es millor no recordar coses perque et poden fer mal. Per això Pau Alzina Roure penso que la teva juventut com artista va ser molt dura per això no mires mai enrrere i no recordes el que et va passar, fas el que et van fer a tu, fer-te mal i tancar-te portes. Encare que tu mai ens les tancaras als alumnes del batxillerat artístic.

Anònim ha dit...

Benvolguts TOTS,

No comparteixo cap de les 3 últimes opinions. Sobretot per les formes en com s'expressen. Em sembla que per sobre de tot hi ha d'haver respecte i humilitat.

L'exposició Sóc / Cos serà la primera exposició pública amb cara i ulls d'aquest grup d'alumnes i per tant, no es tracta de mostrar-se prepotent ni pretensiós. Potser el problema ha estat que, amb la il·lusió que a tots ens fa, s'ha oblidat que el camí és molt llarg.

Tots els meus respectes cap en Pere Màrtir-Brasó de qui si, coneixia el seu nom i alguns dels seu treballs.

No sé qui ha fet aquests comentaris, però penso que seria bo que l'autor del blog els elimines.

Ismael Cabezudo

Anònim ha dit...

Procuraré sintetitzar:

1er. Anònim: Impertinent no m'hi considero. Provocador si. M'agrada i ho considero higienic sacsejar, criticar, discutir. Si em convencen amb arguments, de que estic equivocat (moltes vegades) intento rectificar. Però, com que no soc dogmàtic i si descregut, necessito aquests arguments... I, si has llegit tots el commentaris, veuras que ja no signo amb el pseudònim Pau Alzina Roura. I això de Pi, Avet, Arbust ho podría trobar impertinent, però ho considero una "fina ironia"

2on.Anònim: No critico el que no he vist. I gràcias per la invitació per veure "Soc Cos". Quan l'hagi vist, tal com molt bé dius, en parlarem.

3er.Anònim: aquest ja és més psicològic. No faig el que em van fer a mí, com passa en el tema de maltractaments o violacions. Estem parlant d'art: només i tantissim! I no tinc pas cap ganes de tancar portes a ningú. Els que em coneixen saben que és el contrari. Cal no deixar-se emportar per l'empipament... He demanat disculpes diverses vegades a l'Ismael Cabezudo, bàsicament per les formes emprades. I encara que no hi estic d'acord en tot, li vaig dir que "...les discrepàncies...van molt bé...sempre aprenc dels altres..."

4.- Ismael: cap problema. Per a mi no cal eliminar cap comentari. Penso que son reaccions de gent jove amb temperament, que pot ser no m'han captat del tot. I, quan això passa, normalment la culpa és de l'emissor del missatge, no del receptor. O sigui, meva.

Pere-Màrtir Brasó

Anònim ha dit...

Pere-Màrtir Brasó, com a implicat en dos dels comentaris fets anteriorment, crec necessari i adient demanar disculpes en nom de totes les persones que han estat autores d'aquests comentaris.
Ha estat un problema que ha esdevingut al fer malament les coses i la falta d'informació, ja que havíem llegit la majoria de comentaris però no pas els últims i més importants, on s'hi feien les disculpes públiques.
També he de dir que em sap greu que les formes en les que hem fet aquests comentaris no han estat les idònies, també després d'haver-los publicat els hem tornat a llegir, i la veritat és que no sonava igual que amb la intenció que es feien.
En cap moment es volia faltar el respecte a ningú, ni ser prepotent ni pretensiós amb la nostra exposició, encara que les formes utilitzades no diuen el mateix...
Agraeixo en part la teva comprensió a l'hora de pensar que han estat comentaris de gent jove amb temperament i amb falta d'informació, cosa que amb això de cap manera vull disculpar aquesta acció.
La gent ha de ser lliure per poder dir la seva (sense ferir als demés)però si un s'equivoca ha de saber rectificar!
Vull acabar aquest comentari, com ja he esmentat abans, disculpant-me de tot el que ha succeït.

Esperem la teva visita a la nostra primera exposició SÓC COS.

Anònim ha dit...

Totalment acceptades les disculpes! Jo m'equivoco, bado i "la cago" cada dia 10 vegades. Però, precisament, dels meus errors intento aprendre: i aprenc de gent de 80 anys y de gent de 16...
Suposo que m'assabentaré de les dates de l'exposició, doncs m'agradaria veure-la.

Pere-Màrtir Brasó