AGRADABLES INCORRECCIONS

Estic convençut que la imatge més vista ahir a les televisions del món va ser la de Bush esquivant les sabates llençades amb tota la fúria i el menyspreu més absolut, per part del periodista iraquià. Qui no l’hagi vist ja la veurà ja que serà repetida en mil i un programes , i calculo que en aquests moments les descarregues del you tube es deuen comptar per milions.

És una imatge que si la veus de cop i volta , com va ser el meu cas , no l’esperes ni de bon tros i et quedes amb cara de tonto, mentre que en el rera fons del pensament surt la rebequeria de l’incorrecte que pensa : “Mala sort . Dintre de tot, en Bush ha tingut prou reflexes”. I penses el “bonic” que hauria estat que li hagués encertat en tots els morros el 43 i escaig que de talla té el periodista “amic”.

Després llegeixes i t’assabentes , o potser recordes , que és cert que dir-te “gos” i llençar-te les sabates son la mostra de menyspreu més punyent que es pugui fer en l’univers àrab , i que carai , que en Bush és mereix això com anècdota , i tot el demés com acte de justícia.

Així que adéu convencionalismes a l’ús , que sí que es veritat que no és la manera , que.... , però que redimonis, certament hi ha incorreccions que son d’un plaent i d’un agradable que no ens faria res pagar per una repetició de la jugada , i en aquesta ocasió , a veiam si hi ha més sort o punteria , i encertem en el blanc , i mai tan ben dit.

Però com que cal ser políticament correcte en el camí de l’excel·lència ,no pateixin. Un , això sí , tot descollonant-se, ni ha pensant , , ni ha desitjat aquesta diana somiada. I sí algú ho insinua ho negaré pel bé de la humanitat. Fins hi tot haver escrit aquest post.

Però per cert , quina llàstima que no l’hagués encertat. En tots els morros, off course.

SETMANA GRAN

La gent de l’art no ens mocarem en mitja màniga en aquestes festes de Nadal.

Si dijous s’inaugurava la mostra commemorativa de Josep Cusachs i Cusachs a l’Ateneu Caixa Laietana , aquest dimecres serà un altre Cusachs , l’escultor Manuel, qui omplirà a vessar les sales del Museu amb una mostra retrospectiva per celebrar el seu 75 aniversari .

Una mostra que es complementarà amb el peti tastet del Cusachs més íntim i familiar a inaugurar a Ca l’Arenas.

Finalment dissabte i a Can Palauet , veurà la llum una de les exposicions més esperades per tota una generació , - la dels cinquanta en endavant -, amb l’anto

lògica dedicada a Eduard Comabella.
Una mostra que fa temps que es devia i que la tenacitat d’en Jaume Simon l’ha fet possible i que ja amb anticipació he de dir que és d'obligada visita i que serà la més absoluta sorpresa per tots aquells que han arribat al efr i el coneixemnt de l'art , en especial del local, de vint anys ençà.

Si a més afegim que a l’espai Capgròs tenim una magnífica mostra de dibuixos de Josep M. Codina i que a “espai enblanc” ens ofereix mirada al sempre atractiu treball de Txé Aymà ,haurem de convenir que ens trobem amb un conjunt que haurem de qualificar , com diuen els vells mataronins , d’autèntic “lujo”,

Amb el desig de que no sols siguin espurna de Nadal i sí preludi d’una permanència en el ritme qualitatiu d’activitats , be val la pena a convidar a tothom a visitar-les.

Segur que no en sortiran defraudats.