EL NADAL , ELS THYSSEN I JO

Ahir divendres vaig fer una cosa que no recordo haver fet mai , estar a l’aguait de quan començava un d’aquests programes que en diuen “del cor” i que més aviat és totalment de “menuts”, i una vegada començat seguir-lo atentament durant prop de dues hores..

El cert és que no m’he tornat boig , o potser més ben dit, no ho estava quan vaig començar el meu visionat , però tenia migranya i desorientació quan vaig donar per acabada la tortura.
La causa és ben senzilla. En els darrers dies la zona del carrer on es troba situada l’empresa on treballo està plena d’aquests elements que es diuen periodistes del cor, o d’altra manera papparazzi , en recerca i captura de que vingui algú a recollir uns resultats , o per intentar estirar la llengua a hom que vegin té referència amb l’empresa.

La causa està en que segons sembla , en el laboratori on treballo s’han fet les proves de paternitat del que n’és net de la baronessa Thyssen , una exigència de l’avia al seu fill per a tal de...., en resum un culebrot d’aquells més enrevessats digne de qualsevol televisió sud-americana.

Per això vaig voler veure el que es deia i el cert és que tot va ser un festival de misèries, tant entre els periodistes com entre els que podríem dir protagonistes, a quina més forta. Amanit tot amb la desinformació, la incultura més supina i el joc de greuges comparatius digne de qualsevol akelarre., això per no entrar en el tema científic on es van dir errades de l’alçada d’un campanar , sempre movent-se en el camp de la desinformació i en una permanent i absoluta contradicció seguint la llei del que com més remenem més merda sortirà.

Però en tot el mullader , el presentador no deixava de promocionar l’entrevista que s’oferiria amb Borja Thyssen , el fill de la baronesa , qualificant-la com la primera que concedia a la televisió, cosa que no és cert ja que la primera , i per el que veig , fins ara única entrevista que havia concedit l’ínclit Borja , va ser pel Nadal de 2002 a Televisió de Mataró i amb el que això signa com entrevistador.

La història vé de que a l’Ateneu es celebrà una gran mostra del pintor Josep Amat , amb obres del fons de la Baronesa. Ella va voler visitar un dia l’exposició i va citar en el centre cultural a totes les televisions i agències dedicades al tema del cor. La causa estava en que era el primer Nadal que passava de vídua , ja que el seu marit havia mor feia poc.

Mentre tot el conjunt visitàvem l’exposició , vaig apropar-me al seu fill Borja per preguntar-li al voltant de la notícia que acabava d’aparèixer de que seria el director del museu que es crearia a Sant Feliu de Guíxols. Vàrem continuar parlant d’art , dels seus gustos , de la seva col·lecció etc, fins el punt de dir-li si acceptaria repetir aquelles declaracions davant camera. Em va respondre que ell no feia mai declaracions ja que hom li preguntava per la que llavors era la seva novia ( ara la seva esposa) i un va respondre que sols volia parlar d’art.

Davant d’aquesta resposta Borja Thyssen va acceptar i amb la Maria de camera vàrem enregistrar una entrevista d’uns deu minuts en la que parlava de l’origen de la seva col·lecció, del que tenia , el que cercava i quina seria la seva il·lusió.

La sorpresa de la resta de cadenes i agències va ser tal que l’endemà vàren trucar a Televisió de Mataró que va comercialitzar l’entrevista i em sembla que és la vegada que han fet més calaix d’una exclusiva , que ara es magnificà encara més.

Ja ho veieu. 20 anys fent programes d’art amb un escàs ressò i en canvi una xerrada amb un criatura i èxit total. És a dir , el mateix que aquest blog. Quatre mirades si parlem d’art i un bon grapat més si parlem de política.

Potser serà ben veritat que he equivocat la carrera, i més per Nadal i amb els Thyssen de protagonistes.