JOSEP CUSACHS

El passat dijous a l’Ateneu Caixa Laietana es va inaugurar una d’aquelles exposicions que haurien de ser norma i no pas excepció. Una exposició de les que dignifica un centre cultural i que honora a qui la organitza , a qui l’acull i a la ciutat on es realitza ja que esdevé esquer cultural per a tot bon afeccionat. Es tracta de la mostra dedicada a Josep Cusachs i Cusachs en la commemoració del centenari de la seva mort.

Cal dir que és una exposició excepcional , del millor que s’ha vist en els darrers anys a Mataró assolint un paral·lelisme qualitatiu amb la de Torres Garcia , salvant totes les distancies., ja que una exposició de Torres García i amb aquell nivell, difícilment es podrà tornar a veure a la nostra ciutat , mentre que la proximitat i familiaritat de Cusachs entre nosaltres ens pot permetre diverses visions i revisions de la seva obra.

Cal recordar que Cusachs és potser l’artista mataroní més important, o al menys el més conegut. Encara que nascut circumstancialment a Montpeller , on el seu pare important metge mataroní, col·laborava important cursos en la famosa facultat de Medecina. En la seva vida , fora del temps de carrera militar, va alternar la seva residència entre Barcelona i Mataró , on residia al Mas Gener, al veïnat de Valldeix , conegut popularment com a “La casa dels Lladres” degut els dibuixos que hi realitzà en les parets.

Tot l’edifici de l’Ateneu es dedica a recuperar l’obra de Cusachs , de la que feia molts anys no es tenia una visió tan complerta. Ho fa dedicant els tres espais a tres aspectes del seu fer, en l’àmbit zero ens trobem el Cusachs personal i familiar , la planta primera està dedicada a l’obra civil i la planta segona a l’obra militar.

Deixant de costat l’àmbit inicial , d’interessant atractiu a nivell documental i històric , que serveix d’allò que en podríem dir “entrar en matèria” amb els dibuixos i notes que presenta , és en la primera planta , dominada i mai tan ben dit , pels gegantins retrats de més de dos metres , de la seva esposa i de la regna regent Maria Cristina i el seu fill Alfons XIII. Dos obres prodigi en el camp del retrat , de peculiar angle de perspectiva que genera un camp en el que el protagonista del retrat assoleix un nivell de personalitat i domini sobre el visitant.

Però potser no son aquestes les obres més captivadores. Els organitzadors han tingut molta cura en una tria que depassa el concepte artístic per anar al camp privat, afavorit per diversos treballs no tan coneguts de l’autor, i que en alguns casos surten ara per primera vegada a la llum.

Per això cal deturar-se en els paisatges , de concepció parella als dels seus coetanis, que es presenten curulls d’apostes i solucions tècniques. Cal deturar-se en els esbossos i treballs sobre el cavall. , aquest element central de la seva pintura militar , i al que podem veure aquí estudiat i treballat amb rar perfecció i sota tots els angles possibles. I com no cal deturar-se davant figures i retrats que van des de la sensibilitat d’un aquarel·lat retrat de noia fins a la força dels retrats oficials , sense passar per alt la mirada profunda a individus propers.

Un espai aquest dedicat a la seva obra civil que personalitza a l’artista fent-lo sortir de l’encasellament de pintor “militar” i de “cavalls” per el que es conegut en el mercat.

Faceta aquesta que es presenta resplendent en la planta superior. Allà ens trobem al Cusachs més conegut amb tots els ets i uts. Però , tot i amb aquest coneixement previ , queda sempre el petit apunt per la sorpresa , en especial en alguna que altra obra de les que podríem qualificar com a menors.

El Cusachs militar s’esplaia amb aquests paisatges d’exercit , de guerra , però no de batalla , ni quasi amb les seves conseqüències. Més preocupat per un exercici estètic que no pas patriòtic i molt menys pompier , les seves obres semblen il·lustracions d’un mètode militar , a la recerca més de mirades artístiques que no pas simbòliques , fet del que en bona part sembla fugir.

L’exposició de Josep Cusachs és una exposició magnífica , d’impagable visita i que dona alta nota a qui l’ha organitzada. És una exposició que cal visitar i fer-ho amb els ulls ben oberts per descobrir els detalls de gran factura que es presenten en totes i cadascunes de les obres .

A més a més , penso jo, és una exposició que haurien de visitar totes els artistes , professionals i afeccionats , i visitar-la encara amb els ulls més oberts , per copsar , diseccionar , analitzar i apropiar-se dels grans detalls tècnics, compositius , cromàtics, de llum ....que es presenten en l’obra d’aquest magnífic pintor.

Una exposició que cal aplaudir amb tota força , desitjant que sigui un inici de manera de ser i no pas una mostra aïllada en l’activitat artística de l’entitat , Caixa Laietana , a la que en aquest cas cal felicitar ben efusivament.

PS.- No vaig assistir a l’acte inaugural ja que coincidia amb la presentació que un realitzava de la mostra “El casament”, a la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona. Pel que ser la presència de públic no va ser molt nombrosa. Vaig visitar la mostra l’endemà i en el temps de la meva visita , el nombre d’acompanyants no era pas espectacular , ni de bon tros.

He passejat per la ciutat , he mirat els mitjans d’informació , he visitat espais en que habitualment es parla d’art , he cercat banderoles i publicitat ...., i el cert és que l’exposició sembla no existir fet que és lamentable.

L’exposició de Cusachs és una mostra de primera línia que hauria d’ocupar llocs de privilegi en la informació cultural i artística del país. és una exposició digna de desplaçar-se per visitar-la , i seria una llàstima que com en el cas de Torres García , la poca cura en recolzar-la la convertís en fantasma.

Seria qüestió d’esmerçar-hi tots els esforços per evitar-ho.