DIBUIXOS

Josep Mª Codina és un artista d’alt nivell que ha aconseguit afermar-se en un llenguatge plàstic personal que el fa del tot identificable. La seva trajectòria , ferma i segura , ens ha permès endinsar-nos en el seu món on apareix aquest sentiment tàctil de pell com a superfície i alhora com a barrera , separant de manera ferma però alhora transpirable en aquelles dicotomies esdevingudes per a ell essencials com son la dualitat interior / exterior , o l’equiparable cos / esperit. Un llenguatge que ha tingut la millor plasmació estètica en pintures de bona mida en les que l’esforç investigador tècnic ha tingut un gran paper.

Ara ens sorprèn presentant-nos a Espai Capgròs una magnífica mostra de dibuixos que segueixen la seva filosofia personal , amb una perfecta adequació a l’espai ( el de la sala i el d’unes obres més reduïdes ) i a una nova mirada més dúctil però alhora igualment intensa.

Josep Mª Codina ha entès aquesta exposició com un divertimento, en el sentit més estricte del concepte. Un divertimento no és com algú creu una peça feta sense compromís , una mica a la babalà , tot jugant. No és així. Un divertimento és una aposta especial del creador per uns elements que rarament empra en el seu treball habitual. Son peces sense un compromís estricte , més d’investigació, però realitzades amb tota la intenció i totes les capacitats. I generalment amb resultats sorprenents.

Ni més ni menys és el que succeeix en aquesta dotzena de dibuixos de Codina. Un paper especial, dens, amb unes certes irregularitats i amb una tonalitat de cotó pur , li serveix de base per establir una diàleg àgil i gens contradictori entre els seus dibuixos que segueixen el tarannà habitual i la novetat d’una gravat verge , en el que es marquen uns nous senyals, que enriqueixen encara més el ric i sòlid idioma plàstic de l’autor. S’aconsegueixen així unes obres de rara seducció que imanten la mirada de l’espectador que precisa anar més enllà del ritme que conformen gravat , textures i grafit , per assumir en la totalitat el ric pensament del creador.

Una mostra magnífica que aferma el paper de Josep Mª Codina com un dels grans de l’art de la nostra ciutat.

Espai Capgròs del 4 al 30 de Desembre de 2008.

XOCOLATA


Llegeixo al capgròs.com que el passat divendres va ser presentada al celler Castellví , la xocolata Mataró , nou producte autòcton de la ciutat.
No soc pas un gran degustador dels productes pastissers. M’agraden els torrons, els panellets , i alguna que altra cosa més però no soc de tortell ni de pastís del diumenge , i molt menys de la bolleria de diari. Escassos son els croissants o les ensaïmades que passen pel meu pap en el decurs de l’any , però avui he vist joiós que aquesta xocolata “Mataró” venia amb la signatura de l’Enric Rovira i he quedat del tot joiós.

Vaig descobrir les seves xocolates ja fa uns anys en motiu d’un obsequi que vaig rebre. Vaig quedar encantat pel excel·lent gust , de la xocolata i del disseny. Així sense voler, va esdevenir en el meu xocolater de confiança i aprofitant l’avinentesa de que la meva afillada creixia en edat i això de la mona tradicional no li anava tant , any rera any va caure com a Mona una delicatessen de l’Enric amb l’aplaudiment unànime de qui rebia l’obsequi i d’aquells que en certa manera l’aprofitàvem.

Ara , quan havent depassat els trenta i joiosament casada encara em reclama any rera any la Mona , ja tinc la de l’any vinent : Una magnífica reproducció de la tapa del clavegueram mataroní en disseny de la mà de Puig I Cadafalch. Per cert que no és pas l’únic model amb la firma del genial arquitecte mataroní. Les rajoles que conformen el panot típic dels carrers barcelonins, a ell atribuïdes d’ençà la seva utilització a la Casa Ametller, en son un altra de les delicioses xocolates de l’Enric Rovira.

Felicitats dons per la nova xocolata i encara més felicitats per haver escollit a l’Enric Rovira. No el conec de res però tan sols visitar el seu weeb , cosa que recomano, diu a les clares que han encertat.

Felicitats.