ROCA I LA CONSTITUCIÓ

Ahir a la tarda vaig assistir a la conferència al voltant de la Constitució que en Miquel Roca va realitzar a la Sala de Plens de l’Ajuntament , com acte oficial en el trentè aniversari de la mateixa. Una sala amb una relativament minsa concurrència vista la importància del tema i del conferenciant, i amb molt pocs elements “polítics” entre els espectadors que vàrem poder seguir una distesa xerrada , amb prou èmfasi i intenció , per part d’un dels pares de la nostra Carta Magna.

La conferència va estar magnífica , tot i que un no concorda amb alguns dels aspectes que ben aferrissadament defensà Miquel Roca que ja d’entrada ens avisava al proclamar-se com a “ defensor de la Constitució, a bon segur l’últim defensor “ remarcant que a la seva edat estava clar que ja no anava a canviar.

No és pas aquest el lloc per entrar en la discussió puntual del que es va dir . Evidentment Roca va oferir una visió flexible del text que segons ell es pot adaptar a molts estira i arronsa ja que el text està desenvolupat més en raó d’un concepte estricte i sí en canvi d’una mirada més polièdrica. Una visió que no concorda del tot amb la meva el que em porta a discrepar d’ell en l’aspecte de la reforma o no de la mateixa.

I si ell ironitzava que sembla que es vol apostar pel canvi en una manera de postura anti-avorriment jo ironitzaria també que a mi m’agradaria votar en positiu una constitució ja que en el seu moment , - i és l’única vegada que ho he fet – la meva postura va ser l’abstenció.

Una conferència que a més de la lectura personal de cadascun dels assistents al voltant del tema em va deixar dos reflexions. La primera la marcava el mateix Roca tot remarcant la manca de pedagogia que s’ha fet en tots aquests anys al voltant del tema , cosa que es ben certa.
Una conferència com la d’ahir de Roca hauria de ser obligada entre els estudiants de Batxillerat , a bon segur amb la contraposició de Tardà i els seus morts, barruts i borbons.

I hauria de ser aconsellable per a tota una ciutadania que en bona part ni es va assabentar de l’acte , fet habitual davant la sempre nefasta publicitació dels actes municipals. Potser amb actes com els d’ahir disminuïa un xic aquesta desafecció que sembla preocupa tant als polítics locals.

Dic sembla ja que un , que justament no està del tot en aquest camí de la desafecció malgrat els esforços dels polítics , intenta de fa dies saber si les esmenes que va presentar al Congrés Local del PSC van ser preses en consideració o no. Digueu-me il·lús , però a un li agrada saber si el seu treball ha donat fruit o no. Ho aconseguiré?. En tinc tots els dubtes.

NO HI HA MANERA

Demà a les 7 de la tarda conferència de Santi Estrany tot parlant de la figura del seu pare Rafel Estrany. A dos quarts de vuit a l’Ateneu inauguració de l’exposició commemorativa del centenari de la mort de Josep Cusachs i Cusachs. A les vuit del vespre al Saló de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona inauguració de l’exposició “El Casament” amb obres de 26 artistes mataronins , i primer dels bolos d’aquesta exposició que s’inaugurà el passat estiu a la ala de la Laietana de la Pça Sta Anna.

I ara que?. Com hem de fer-ho?. No hi ha manera que el nostre flamant Institut d’Acció Cultural intenti organitzar les diverses accions culturals sense que aquestes se solapin?. No hi ha manera de que el Consell Comarcal comuniqui amb els Ajuntaments de la Comarca , tot creuant dades , per evitar flagrants coincidències ?.

De moment sembla ser que diuen que per miracles a Lourdes.

.