Ahir dimecres es va inaugurar al Museu de Mataró la mostra retrospectiva, que no antològica, com molt bé ens han recordat , de l’obra de Manuel Cusachs. Una exposició que se celebra en motiu del 75 aniversari de l’artista i que esperem serveixi de prèvia a la anunciada i promesa exposició antològica a realitzar entre Mataró i Andorra , que s’ha endarrerit per problemes de l’espai expositiu andorrà.
Manuel Cusachs és artista prou conegut a casa nostra. Sortosament exposa de tant en tant, i a més la ciutat disposa de 6 obres públiques , el que indica aquest grau de coneixement i arrelament. Tot això ens ha fet propers a tots al seu idioma plàstic enquadrat en una estètica mediterrània de gestos, formes i textures , alhora que estructurada fermament en un sentiment interior de país, tant en el que pertoca als seus signes , les seves arrels i els seus creadors.
Malgrat això, tots sabem que el temps passa molt ràpid i que la memòria és feble. Per això malgrat el coneixement previ que tenim tots nosaltres , aquesta mostra és una magnífica ocasió no tan sols per retrobar-nos amb verals coneguts , ans també per endinsar-nos en zones més primerenques i per altres viaranys menys concorreguts , com son els casos del dibuix i la pintura.
Maria Cusachs , comissaria de la mostra i alhora filla de l’artista , ha deixat de cantó les beceroles , de més interès anecdòtic que no pas artístic , i comença la retrospectiva en l’any 1964 , establint la dinàmica expositiva em quatre blocs: Itàlia ( 1964 –1975) . Models al taller ( 1975 –1979) . Escultura , poesia i literatura ( 1908 –2008) que s’encalcen amb el conjunt de les seves sèries escultòriques, i tot aquest conjunt es reorganitza en dos eixos paramètrics que marquen el ritme , com ho son el Viatge i la Família ( aquesta darrera en exposició apart a Ca l’Arenas, de la que ja en parlarem).
Mitjançant aquest guies podem seguir amb tranquil·litat l’evolució exterior i interior de l’artista . Començant per la primera obra , una magnífica pintura on Cusachs ens examina amb l recurs de l’autoretrat amagat com a peça de taller , fins a l’escultura de pedra , inacabada encara , que marca la fi de la planta baixa del Museu , podem anar gaudint del bon fer del mestre.
Un bon fer estructurat , com ell sempre vol remarcar , en una tècnica que domina sense embuts, apresa amb el pas del temps i amb l’ajut de la teòrica dels seus viatges italianes d’estudi i la pràctica del picapedrers Barbany , que segueixen essent els seus homes de confiança.
Una tècnica en la que ell diu hi troba la llibertat i aquesta aflora tant en la dolçor del granit esgarrapat , com en el sentit tàctil dels seus bronzes , comparats sempre amb Fenosa , i molt especialment en els seus treballs monumentals on aconsegueix acoblar tots els seus sentits estètics, plàstics i passionals. Tot això per no parlar de les seves sèries on la unió poètica – artística – literària , assoleix una dignitat plàstica fora de mides.
Per això en quan exposició d’aquest tipus, a més d’intentar establir el lligam que dona homogeneïtat a tota la trajectòria, el que cal és anar a la recerca i el gaudi dels petits treballs desconeguts. Per això us aconsellem deturar-vos molt expressament en el seu treball sobre pedra ( granet ) fonament i arrel de la seva façana escultòrica i que mica en mica ha quedat en desús davant el bronze més agraït per espectadors i promotors, i fer mirada intensa als detalls d’arrel etrusc provenint de la seva estada italiana , l’evolució del sentit tàctil de les seves escultures , i com no fer memòria de la seva gran capacitat de resolució interior que li serveix a posteriori per realitzar aquesta retrats que són peces claus en tot el seu desenvolupament creatiu.
Tot això sense deixar mai de costat la seva part més de dibuixant , més pictòrica., on es va descobrint la capacitat de creació d’espais , la sensibilitat en que s’acarona la dificultat del concepte , i el foc nou capaç d’aparèixer en l’espurna d’un trascantó en qualsevol dels seus apunts.
Una exposició aquesta la de Cusachs que fa justícia al seu protagonisme, que serveix per marcar més intensament els senyals plàstics que han estat , i son , principi , raó i final de la seva trajectòria i que fa que aquells que el coneixem i el gaudim ens sentim del tot honorats de poder veure’l gaudir en vida d’aquesta mena d’homenatge que reflecteix el resum de la seva trajectòria, i a més de manera tan atractiva com el d’aquesta exposició.
Una mostra retrospectiva , que no antològica, però que serveix per afermar en el seu merescut lloc de privilegi , al treball i el bon fer d’aquest creador del que ningú dubta que és del millor que corre per casa, en Manuel Cusachs.
Felicitats !.
Manuel Cusachs. Una vida d’escultor
Museu de Mataró del 17 de desembre al 22 de Febrer de 2009
www.cultura.mataro.cat/museu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada