PER PARLAR-NE

Tinc un lector que de forma anònima va afegint comentaris a alguns dels meus post , defensant als que manen en el PSC de Mataró. Em sembla perfecte i aplaudeixo la seva fermesa en defensar allò en el que ell creu, encara que potser a ell no li sembla tan perfecte la discrepància ja que aprofitant l’anonimat titlla de covards ( en deu saber la definició ? ), a altres companys que segons sembla varen demanar simplement allò al que tenien dret ( vot secret ) en les votacions del darrer congrés del partit, però ell sabrà quina és la seva catadura moral.

Avui però patina de manera absoluta fen reduccionisme al comentari de l’idioma , que òbviament no anava per on a ell interessa i sí en el sentit del domini en l’executiva del sector “espanyolista” (PSOE) front el sector “catalanista” (PSC) , una diferència que com millor es visualitza és mitjançant l’idioma.

I en aquest apunt no m’agafarà. Soc català i aquest és el meu idioma i penso que ha de ser l’idioma del meu país i de la gent que en ell hi viu, i especialment dels partits polítics que exerceixen el seu paper polític en aquest territori , però de cap manera ho imposaré i no vull perdre el gran tresor que tinc de poder conèixer el castellà i gaudir de la seva riquesa.
Però en el punt idiomàtic s’ha de ser molt curós , i no és de rebut que en el PSC existeixi en moltes ocasions un tracte poc acurat en l’obligada defensa de l’idioma com també caldria dir, en defensa de la cultura autòctona en front d’altres manifestacions la promoció de les quals hauria de caure en desús.

Per cert i com a cirereta , puc dir-li que la meva dona no és catalana i tota la seva família és castellano parlant , i com és natural, cap problema.

PER EXPLICAR

Fa ja uns quants dies que Lluís Bassat va fer pública la seva demanda de poder disposar d’un espai expositiu on començar a fer tastets de la seva col·lecció , vist l’endarreriment del seu projecte de Museu .
Han passat els dies i per part oficial cap mena de resposta. Tan sols el secretari de les JSC ha etzibat a tort i dret amb un manifest en el que ha caigut en el ridícul més absolut per l’erroni i l’absurd dels seus plantejaments, ja que en cap moment ni el Sr.Bassat ni els partits polítics, ni els particulars que estem d’acord amb la seva demanda , han dit res del telecentre que simplement hauria de canviar d’ubicació , fet que en res entorpiria la seva funció que tots sabem és altament positiva i necessària.

Ara es diu pels mentiders culturals de la ciutat que un dia d’aquests l’Ajuntament es despenjarà amb una proposta alternativa. Pel Govern, la Nau Gaudí és innegociable. El “sostenella i no enmendalla” és llei , potser en el convenciment que si un es manté ferm en un error , aquest acaba essent un encert , cosa que tots sabem no es veritat. Van apostar per un “Telecentre” en contra de tots i moriran en la seva aposta , considerada per la resta com errònia i/o absurda.

Els rumors apunten en dues direccions. Un està en aprofitar Can Serra ara que el Museu ja està entre Ca l’Arenas i Can Marfà i no té un projecte expositiu per la temporada , mentre que l’altra parla d’aprofitar unes naus industrials en desús , properes a la que serà la seu del Museu , per a tal de començar de manera provisional i sense moltes despeses aquest lògic desig de Bassat.

Sigui el que sigui el que no és de rebut és aquest silenci oficial. Està clar que de bones a primeres el Govern no pot treure conills del barret , però sí que el ciutadà té dret a saber quin és el pensament d’aquells que el governen. I més quan es tracta d’un tema com aquest que ha aconseguit una rara unanimitat política i un alt grau de complicitat ciutadana.

Cal dons filar prim i explicar-ho bé. S’ha de pensar en la relació continent / contingut i que per això en aquest esclafar motors no val qualsevol cosa. Que a fi de comptes el que vol Bassat és poder gaudir dels seu Museu i de la seva col·lecció i que per ell , fer-ho a Mataró li sembla magnífic , però mai es tancarà la porta a altres indrets si les propostes li son avantatjoses.

Ara dons és precís i boligat explicar les coses i fer-ho de manera neta , clara i directa , uns qualificatius als que el Govern en això de la informació no els té pas assolits ni de bon tros.