PERE MUNNÉ:
PERSONALS REFLEXIONS
SOTA LA VIBRACIÓ DEL COLOR SENTIT

La primera sensació que un rep en travessar la porta de l’Àmbit Zero de l’Ateneu és com si li caigués al damunt una vibrant cataracta cromàtica , tal és la força de l’impacte visual que generen les trenta tres peces de Pere Munné, aquest artista barceloní ben relacionat amb la nostra ciutat per les seves col•laboracions amb la gent del Sant Lluc i les del Llimoner , i que per primera vegada exposa a Mataró en una fita més de la seva internacional carrera.
Apropar-se a les seves obres ens permet però fer una divisió dels diferents àmbits que composen el seu fer , lligats per aquesta intensitat del color íntimament sentit , que li permet treballar alhora els més diversos conceptes pictòrics.



Ens trobem així amb unes obres que reflecteixen la seva mirada exterior dirigida al món que l’envolta. Una mirada urbana i costumista , amb un deix ben personal en el que pertoca a visió general, ambientació i personatges , que s’estableix en un concepte que podríem explicar fent paral•lelisme , en el sentir de les obres de Moscardó, passades pel tamís conceptualment gràfic de Mariscal, però accentuant el seu punt il•lustratiu fent-se fregadís a l’estilística del còmic. Uns potents conceptes que ben garbellats serveixen per encunyar-ne un de personal, únic i inconfusible.


Al seu costat , Munné ens ofereix la seva visió més interior amb la que ens presenta reflexions personalíssimes al voltant de la realitat global de la nostra societat. A voltes ho fa amb el versionat peculiar de grans obres de la història de l’art, en les que capgira personatges i conceptes , destrueix ideologies , manipula el sentit per adequar-lo a la seva forma de pensar, amb uns treballs que amunteguen riquesa , tant en l’apartat de les capacitats tècniques amb una més que reeixida estructura de conceptes , fets i personatges , com amb l’aparició de la seva iconografia personal que ve acompanyada d’un munt d’elements , tots ells perfectament relacionats amb la seva intencionalitat.


En altres, construeix la seva reflexió amb personatges personals , especials, que esdevenen fidel reflex de la societat que vol plasmar mitjançant unes peculiaritats d’escaient lectura crítica.
Però Munné no es queda tan sols amb aquest concepte que si bé no és el clàssic sí que ha estat practicat per altres creadors. Per això en aquesta la seva peculiar juguesca artística , l’autor ens sorprèn amb unes obres pictòriques tridimensionals en les que el volum serveix per accentuar la seva reflexió.



Un volum assolit en obres com quadres amb relleu , en els que aprofita per ampliar el concepte pla del seu treball, mentre que en altres casos son veritables escultures de caire totèmic geomètric que li permet el joc del dintre / fora , del davant / darrera , de veritat / engany. Unes obres en les que la força visual va parella al concepte tridimensional , de manera perfectament aconseguida.

Finalment apareix un petit grup d’obres que semblen ser el repòs del guerrer. Despullades del garbuix de conceptes i personatges , resta sols el dibuix , l’estructura cromàtica quasi serigràfica del color pla, el personatge individualitzat. Tot en un contrapunt que vol cercar més la sensibilitat que no pas la potència de l’impacte que tan destrament desenvolupa en la resta de peces exposades.

L’exposició de Munné esdevé així una exposició si més no peculiar. Però és una exposició que si som capaços de destriar sensacions en el munt d’imputs que ens ofereix en aquesta veritable cataracta cromàtica , no tan sols ens quedarem amb aquest més que brillant aspecte visual , ans també podrem entrar a gaudir del poder de la reflexió d’un artista que vol i aconsegueix apropar-nos a potents reflexions amagades sota la destresa de la força d’un color , absolutament viscut.

Una exposició que cal aconsellar amb la seguretat de que l’espectador sortirà satisfet per la forma i motivat per la intencionalitat d’aquest excel•lent artista que ho és , sens cap mena de dubtes , en Pere Munné.

Pere Munné. Pintures
Àmbit zero. Ateneu Caixa Laietana
De l’11 de març al 2 de Maig de 2010