TRES ANYS

Com a recordatori per aquells incapaços de complir els seus compromisos
i com avis a navegants per que sàpiguen que malgrat el ringo rango d’una signatura oficial, aquesta pot esdevenir paper mullat en qualsevol moment



Aquesta fotografia que encapçala avui aquest post és ben coneguda de tots vostès. És el quart any que en un dia com avui presideix les reflexions d’aquest blog. La raó és ben senzilla , un trenta de març justament de 2007 , és a dir avui fa tres anys, que un servidor acompanyat pels bons amics i col•laboradors, l’Albert Alís i en Josep Mª Codina, vàrem signar amb l’alcalde Baron i el llavors regidor de Cultura , Jaume Graupera , les bases de l’acord per dur a terme un FONS D’ART D’ARTISTES MATARONINS , que s’iniciava amb la cessió per part de quasi un centenar d’artistes d’una obra seva , de les que podríem qualificar com a “significativa “.

Com tots vostès saben , i malgrat que en pocs dies el projecte de Fons d’Art apareixia en el programa electoral de tots els grups i partits polítics que es presentaven a les eleccions , i que a posteriori el mateix apareixia ( i apareix ) en el programa de govern , aquest no s’ha dut a terme i el projecte ha estat vilment assassinat per aquells que manen a la ciutat.

En record i memòria d’un fons que mai va arribar a existir més enllà de la il•lusió dels artistes locals.

CAN MINGUELL

Fa dies que anem amb la història de Can Minguell i el cert és que és molt difícil fer-ho pitjor , encara que si segueixen entrenant-se com fins avui mateix, a bon segur que es poden superar.

Hem parlat diverses vegades de la història del projecte i no cal incidir amb la mateixa. Però d'ençà que s'explicita públicament el mateix , comencen les protestes dels artistes i comença el ball de rectificacions.

Demana un espai Jaume Simon , li neguen , i en fer-se pública la negativa en aquest blog , ràpida trucada , entrevista i desmentit , i a veiam com ho podem arreglar.
Es queixen els del Llimoner , i el mateix del mateix , demà al matí reunió amb la gent del Tecnocampus i ja farem mans i mànigues.
Es queixa Antoni Luis en nom del Sant Lluc, en el blog d’en Bassas i ràpidament mail privat i convocatòria per la setmana vinent , que alguna cosa caldrà fer.

Però, de que anem?. Que és això de que si protestes et tinc en consideració i si no que et donguin?. Que és això de convocatòria a mig matí sols aptes per jubilats o professionals, quan aquests no son pas els destinataris essencials dels possibles espais?.

Tinc un mail de l’Alicia Romero assegurant-me una convocatòria informativa per als diversos col•lectius artístics a realitzar en horari de tarda-vespre , és a dir el més adient per afavorir la presència dels creadors.
I ara de que anem?. Algú pot explicar-me la raó d’uns privilegis que vulneren de manera clara el principi d’igualtat d’oportunitats que hauria de regir en un projecte com Can Minguell, si és que vol ser seriós i no com és fins ara?.

Evidentment no he vist can Minguell per dintre. Ni m’han convocat a cap reunió, ni m’han convidat a visitar-lo, malgrat les promeses de seguiment que es van fer en aquelles reunions inicials. Però és igual. Estic del tot convençut que no s’han dut a terme cap dels elements fonamentals que s’estructuaren en aquells prèvies: Tipus de terra, mínim de metres quadrats , piques per rentar , il•luminació, extractors , espais insonoritzats per escultura, horaris amples amb facilitat per treballar “ fora d’hores” , espai expositiu en planta baixa per poder presentar els treballs al centre .... Dubto molt, però que molt, que res de tot això s’hagi dut a terme.

Un dubte quasi igual al convenciment de que ara han vist que l’han cagada de dalt a baix i que és qüestió d’arreglar-ho de qualsevol manera . I això no pot ser així.

Cal ser seriosos i començar de nou. Fer els arranjaments que siguin precisos i llençar al mercat l’oferta. Definir qui ha de ser el “jutge” que seleccioni els projectes ( avui per avui ningú sap res. Pilar González rebrà demà als del Llimoner , gent del tecnocampus ho farà la setmana vinent amb els del Sant Lluc) i actuar seriosament. Una manera de fer que en el cas de Can Minguell està brillant per la seva total absència.

I així ens va.