La Setmana Santa sempre va bé per descansar del generalment llarg primer trimestre de l’any . Un descans que serveixi alhora per carregar piles per el darrer trimestre de la temporada i per començar a ensumar el flaire d’un estiu que ja comencem a veure a prop.

Uns dies aquests que, al•lèrgic com soc a les processons i demés actes litúrgics públics que em posen així com una mica de mala llet, em serveixen per dormir una mica , llegir, escoltar música i aprofitar un dia , generalment el dissabte , per fer alguna passejada d’aquelles que recuperen l’ànim.

Enguany amb visita matinera a Cadaqués , - feia ja massa que no m'hi acostava-, dinar amb magnífica paella a Roses i passejada per la tarda per la sempre magnífica i envejable Girona. I en ella oportuna visita a la Fontana d’Or , amb dues exposicions que us recomano amb tota intensitat. Per un costat Chillida amb una bona col•lecció de dibuixos i escultures , en aquesta mirada del volum que malgrat tens tan vista , sempre et sorprèn i t’ofereix un nou angle. Per l’altra un magnífic recull del Fons de la Caixa de Girona. Unes exposicions de les que en caldrà oportú comentari.

Però per començar la setmana hem tingut una magnífica doble exposició que també mereix tota recomanació , com ho és la mostra de

PUNTS DE LLIBRE

Ja fa uns quants anys que amb motiu de la Diada de Sant Jordi , l’Associació Sant Lluc fa una crida als seus artistes per presentar, tot aprofitant l’avinentesa, una petita col•lecció de peces de petit forma a modus i manera de “punts de llibre”.

L’experiència que va començar al carrer i va continuar a la sala de l’entitat , agafa enguany més volada amb una mostra conjunta amb la gent del Capgròs, que aplega a una seixantena d’artistes i quasi tres-centes obres que omplen a vessar la pròpia sala de l’entitat al Casal Aliança i la de l’Espai Capgròs , i que van ser inaugurades els passats dimecres i dimarts , respectivament. Unes exposicions , ambdues que us recomano amb tot de gust.

Son aquestes unes exposicions de triple lectura : individual, col•lectiva i ciutadana.
Individualment cal començar per remarcar el magnífic nivell assolit en el conjunt de l’exposició, amb obres que responen al nivell de l’artista tant en el que pertoca a qualitat com a ser representatives del seu tarannà creatiu.

Fer una peça de petit format no és pas senzill. Obliga tant a un exercici de síntesi creativa com a un esforç suplementari en el que pertoca a l’apartat tècnic , ja que la petitesa de les mides obliga a ser més acurat encara en aquest aspecte.

Dos elements que han tingut en compte tots els participants en un esforç de lluir-se, que es nota i s’agraeix. Un esforç resolt de manera diferent , però igualment encertada. Alguns han apostat per la individualització, altres per l’obra seriada i encara uns altres , per la segmentació equilibrada d’una obra. Però sigui com sigui, el resultat és plaent en el visual i atractiu en el creatiu, qualitats a la que s’ha d’afegir uns preus tan raonables que és ben fàcil caure en la temptació de fer-ne adquisició, fet que també us aconsellem.

Col•lectivament l’exposició ens demostra una vegada més el bon sentit de participació comunitària que tenen els artistes mataronins. Sense distincions de nivells , qualitats , estils i coneixences els artistes mataronins han respost de manera magnífica a la crida . Ho han fet , a més a més , de manera seriosa i professional, presentant obres especialment treballades pel concepte que es demanava i sense considerar-ho com una obra menor, ans el contrari amb una especificitat i dedicació altament remarcable.

Com en altres ocasions ( Mirades , 09 09 09 ,El Casament...) , la resposta ha estat contundent com refusant l’etiqueta d’individualistes que sempre acompanya al món dels artistes.

Finalment aquesta exposició té també una lectura ciutadana. Com és de tots sabut , i hem repetit infinitat de vegades , els artistes plàstics estan ambsolutament menystinguts per part del Govern de la ciutat. I no cal de nou repetir el rosari de menyspreus als que darrerament s’ha afegit la disbauxa de Can Minguell.

Malgrat ser considerats creadors de segona , ells segueixen treballant de manera admirable, i amb exposicions com aquesta fan crit silent de protesta , per exigir el que els hi pertoca. Una exigència ressaltada per la qualitat del nivell que presenten i ofereixen.Un crit silent que algun dia , i ja toca , hauria de ser escoltat.

Mentre ens quedarem amb el bon regust d’aquesta especial i específica mostra que us recomanem amb tot plaer.

Exposició conjunta
PUNTS de LLIBRE
Espai Capgròs I Sala Sant Lluc Casal Aliança
Del 30 de març fins al 28 d’Abril de 2010