SPOTIFY

Tinc el costum d’escoltar música quan estic a l’ordinador , ja sigui per navegar , llegar notícies o escriure. Acostumava a escollir un CD que fos adient a la necessitat d’atenció que precisava el que anava a fer , o escollia algunes de les moltes peces que tenia emmagatzemades en el Pc , o escoltava la ràdio, ja que tenia un ordinador tan carregat i alhora ja un molt decrèpit, fet per el que no havia gosat instal•lar-me aquesta meravella de programa que es diu Spotify.

Ara , amb la recent estrena d’un nou PC , tot es diferent, i he de dir que m’he convertit en un veritable viciós d’aquest programa que posa a les meves mans més música de la que podria acabar-me en la meva vida i a més d’una manera senzilla, útil, amb multiplicitat de possibilitats i... És a dir una meravella.

Començo, en moc en la meva elecció, i així fins al final. Però de tant en tant em surt la vena peculiar i miro si trobo el que menys un pot esperar de trobar, i acabes amb alguna sorpresa.
Vaig buscar la meva icona retro particular , és a dir , el cuplé “El vestir d’en Pasqual “ , i sí, el tenen amb la veu de Guillermina Motta. Llavors vaig buscar la del tramvia de Mataró, i aquesta no , però curiosament si apareix una cançó popular de nom “ De Mataró varen venir “ de l’Eduard Toldrà. Una cançó que desconeixia del tot , fet res estrany vista la meva cultura musical , però que em va fer molta gràcia ja que tinc un bon record del Sr. Toldrà.

Ho dic ja que aquest justament vivia al pis de damunt dels meus avis al Carrer d’Aragó de Barcelona. El fet a més d’haver musicat diverses peces del poeta Tomàs Garcés , pare de la meva tia , feia que no fos res estrany anar a casa dels avis i trobar-se al músic fent-la petar. Un home al que recordo desmanegat , una mica deixat i sempre amb el vestit ple de cendra de la cigarreta. Un home entranyable molt lluny del personatge públic que hom coneixia.

Sigui com sigui , visca Spotify que m’ofereix la millor música i a més em porta bons records com el de l’Eduard Todrà.