dimarts, d’octubre 26, 2010

EL JOC DE LES DIFERÈNCIES


Qui més qui menys tots ens hem entretingut amb el joc de “les diferències", que com tots sabem es tracta de trobar les petites diferències que hi ha entre dues imatges aparentment iguals.

Aquest joc, entretingut i discret , quan es fa en un diari, revista o semblant es converteix en lamentable , perillós i fregadís amb la trampa , o fins i tot amb l’estafa , quan es fa amb obres d’art. Ens referim especialment als plagis que segons els diccionari és : El fet de donar per pròpia l’obra artística d’altra , o també que existeixi part de l’obra d’altra inserida en la pròpia, sense indicació de la font.

Avui, com aportació especial d’aquest blog cap aquesta mena de distracció us en oferim quatre exemples.

Per començar , heus aquí, quatre obres d’ANSELM CESTER .La primera d'elles ,està exposada en la col•lectiva del Sant Lluc , les dues següents estan a la galería “Art i Gent” d’Argentona , i la que resta va estar exposada a començaments d’estiu a la sala del casal Aliança.












 
Ara, caldrà deturar-se i comparar-les amb les obres de Nicoletta Ceccolini (les tres primeres) i de Benjamin Lacombe ( la darrera ). Ambdós son il•lustradors de nomenada , no tan sols en el seu país ans en el camp de la il•lustració de per arreu. Per exemple, Nicoletta Ceccoli va guanyar al 2001 el Premi Andersen que s’atorga a Itàlia a la millor il•lustradora de l’any al que acompanyen altres importants guardons de per arreu , mentre que Benjamín Lacombe és un jove il•lustrador francès ( nascut al 1982 ) que no havent assolit encara la trentena gaudeix d’un reconeixement unànime.














Valguin aquests quatre exemples trobats en una simple passejada pel google , que en poden ser més si ens deturem en les corresponents planes web , que si els motiva la curiositat son www.nicolettaceccoli.com , www.benjaminlacombe.com , o , www.benjaminlacombe.hautetfort.com , que correspon al seu blog particular. ( Si voleu anar més al gra , tan sols fer cerca en “imatges” ).


Crec que tot queda massa clar com per a dir res més , tot i el convenciment que si augmentem la cerca és molt possible que trobem altres punts “d’inspiració”. Ara li toca parlar al protagonista Anselm Cester i que expliqui el que cregui convenient , encara que penso és difícil negar l’evidència que marca que en aquest cas no hi ha inspiració d’altres , no és una obra a l’estil de..., és simplement una burda còpia i un plagi absolut.
I si a més a més es marca preu per aquestes obres i a uns nivells que es mouen entre els mil i escaig i els quatre mil euros , -veure comentari en aquest blog de data 24 de juny de 2010 , i casualment amb il•lustració de l’obra “Maria Antonieta” -, potser llavors ja cal parlar de fets més greus.

Ara , els hi toca als lectors jutjar. Anselm Cester ens ha aixecat la camisa a molts , entre els que m’incloc , però ara la veritat deixa a cadascun en el seu lloc. I el seu precisament no és pas dels millor i sí més aviat ben galdós.

 Per això, i per a mi,  fins a mai Sr Anselm Cester

3 comentaris:

Vic Mancuso ha dit...

Creo que este señor debería irse al exilio a hacer caricaturas a los turistas...seguro que eso si se le da bien, que vergüenza. Y que papelón el de quienes han montado la exposición, porque en fín, que yo no me haya dado cuenta al fín y al cabo no soy un gran entendido, pero los galeristas ya deberían tener un rodaje. Enhorabuena Sr. Pascual, es agradable saber que todavía quedan ojos avizores.

Lulu SetTutos ha dit...

sois unos putos envidiosos i rastreros chusmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Lulu SetTutos ha dit...

sois unos putos envidiosos i rastreros chusmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa