MENYS SIS

Res més obligat avui que començar donant les gràcies a tots aquells que d’una o altra manera s’han dirigit a mi per felicitar-me, dons sí, és cert que avui justament dia de Sant Pere Pascual , - escriptor de la Bíblia Parva , veritable catecisme dedicat als musulmans que es quedaren al país després de la reconquesta i afavorir així la seva conversió -, és el meu aniversari.

Segons els comptes oficials en son ja 59 , encara que com que de fa anys jo ja faig compte enrere , jo dic que avui n’he fet -6 ( menys sis ) és a dir just els anys que em manquen per jubilar-me , tot esperant que les coses no canviïn.

Per tant , gràcies de nou a tots aquells que ho he recordat , tot apuntant-me les per a mi boniques frases d’una de les meves millors amigues: “ Pere, segueix posant vida als anys i no posis mai anys a la vida. Segueix essent il•lusionat en la lluita i la rebel•lia”. Ho intentarem.

EPPUR SI MUOVE.
ARTISTES I GALERIES

Tots sabem que aquesta frase és , segons la tradició, la que Galileu va pronunciar desprès d’abjurar de la seva teoria heliocèntrica davant del tribunal de la Inquisició. Una frase que simbòlicament s’ha considerat com a paradigma de la tenacitat de l’evidència científica front a la censura de la fe i principalment com a la perseverança del científic davant de les convencions per autoritat.

Valgui ara la frase, i el concepte , com a perfecte definició del que està succeint en aquests dies en les nostres contrades. Mentre l’oficialitat segueix en la seva unidireccionalitat, obviant a la plàstica per activa i per passiva , els artistes mataronins segueixen a la seva ( tal i com ha de ser ) i van aconseguint èxits per arreu.

Ja em parlat de la sorpresa de la mostra de Josep M. Jodar , o del gran èxit d’un altra Josep M., en aquest cas Codina , en la seva exposició a la barcelonina “Àmbit” . Per cert , ja que parlem d’ell bo es començar a apuntar la dat del 12 de Novembre , ja que al capvespre i a Robafaves , J.F.Yvars ens presentarà el seu assaig “Temps en blanc” al voltant de la seva obra. Com també cal recordar el gran èxit que ha assolit en Marc Prat a Vigo , just a l’espera d’inaugurar nova exposició a la Sala dels Trinitaris a l’Ajuntament de Vilafranca del Penèdes.

Ara ens toca parlar de dos nous èxits amb el protagonisme de l’Albert Alís que presenta una vintena dels seus treballs a la sempre prestigiosa Anquin’s de Reus. Tot recomanant que si no us és possible la visita en directa en feu ullada a www.anquins.com , on podreu observar el punt àlgid en que es troba l’artista i com ha aprofitat la seva experiència a l’espai capgròs,- com pocs va entendre el sentit de poder-se aventurar que té la sala- , presentant ara obres en el camí d’aquell tarannà.

Per altra costat Pol Codina , i la seva escultura “Gràvida” es troben exposades a la mostra del 5é. Concurs de Pintura i Escultura Figurativa ’10 , que actualment s’exposa en el magnífic espai de la Fundació Fran Daurel, al Poble Espanyol de Barcelona. La seva obra va estar entre les quinze obres seleccionades en un concurs que en el cas d’escultura va quedar desert

Com en el cas anterior aconsello a tots els amants de l’art figuratiu que entreu en el web www.fundaciondelasartes.org on podreu gaudir de les dues centes peces seleccionades ( entre pintura i escultura ) amb un nivell de gran qualitat. Com anècdota podem dir que la magnífica obra “Duc” que actualment exposa Keiko Ogawa a la sala del Col•legi d’Aparelladors va ser tan sols preseleccionada sense arribar a estar entre les 40 obres exposades per la final.

I potser davant tant moviment és lògic que comencin a aparèixer nous espais expositius. En espera de la inauguració de la Nau Gaudí amb la Col•lecció Bassat , he de dir que he tingut ocasió de poder “trepitjar” els espais físics de les dues noves galeries mataronines, que s’albiren també per començaments de novembre. Son elles:

Galeria Flotats , art i col•leccionisme , que es troba al carrer Unió, just al davant de la coneguda “Rosita”. Un espai que no pretén ser galeria a l’ús en el que pertoca a exposicions individuals periòdiques. La seva intenció està en oferir constantment mostres col•lectives , encara que moltes vegades estiguin agrupades per un nexe comú, en les que estiguin presents, - sense arribar al nivell dels grans mestres -, del bo i millor de la pintura del nostre país dels dos darrers segles.
Una galeria amb desig de fomentar el col•leccionisme , tant per neòfits com per iniciats , amb una visió ampla i eclèctica en el que pertoca a creadors , estils i tendències.
En Marc Flotats n’és el responsable i per el que hem pogut veure disposa de “material” de prou nivell i qualitat com per fer un bon caliu.

“Sònia Hernández. Sala d’Art” , al carrer Sant Benet , serà sense cap mena de dubtes la galeria d’Art més ambiciosa que mai s’hagi establert a la nostra ciutat. De la mà de Blas Gómez i de Sònia Hernández de qui agafa el nom , té la intenció d’alternar exposició d’artistes de primera fila ( per inaugurar estan previstos originals de Picasso, Miró i Dalí) amb exposicions del fons i d’artistes joves , amb personals accents locals.

La primera ullada al seu fons , encara no del tot endreçat , va ser espectacular. Al costat dels noms abans comentats vàrem poder observar una bona col•lecció de Pons , Chillida, Barceló, Plensa, Ràfols etc , que ens deixà bocabadats per el nombre , la qualitat i la signatura les mateixes.

Una galeria que a bon segur es convertirà en espai de referència en el camp artístic i comercial de país.

O sigui que ja ho veuen. L’IMAC segueix en el seu caminar amb orelleres , mirant sense mirar , però a Mataró com dèiem EPPUR SI MUOVE.

Les imatges del post corresponen a obres de l'exposició de l'Albert Alís ( paisatges ) mentre que l'encapçala el post de Juam Moreno Aguado ( Taller ) menció d'honor de l'esmentat concurs d'art figuratiu i la figura femenina és d'Enrique Collar ( Chica con pecas ) , guanyadora del concurs.

Escrit amb el so de fons d’un recopilatori clàssic de Jazz amb Gene Krupa,Lionel Hampton & his Giants, Teddy Wilson , amb el gran concert a l’Apollo Hall ( 1954)