ARGENTONA

Aquells que tenim la visita d'exposicions com un fet compulsiu, tenim sempre el goig que al bell mig de tantes exposicions que no et donen ni fred ni calor, o al contrari, apareixen sempre unes mostres que saps perfectament que si no fos per aquesta necessitat d’estar per arreu t’hauries perdut , i amb elles t’hauries quedat sense aquest necessari aliment espiritual per a seguir endavant.

Ni més ni menys és el que aquest dijous em va succeir a Argentona, amb dues exposicions que paga la pena visitar. Una, per la gran qualitat i sensibilitat que atresora com és la de ceramista japonesa Chisato Kuroki al Museu del Càntir. L’altra, la de Lara Sánchez una jove il•lustradora, de frescor com la de la Font Picant que justament aquest cap de setmana , retornava a la vida. Dues exposicions que ens demostren el desconeixement de la realitat i alhora el relleu del futur.

CHISATO KUROKI. INOCHI NO WA. (RODA DE LA VIDA)

“ L’acte de crear, de modelar la matèria, de donar forma al fang, és per a mi un viatge a l’interior. En la profunditat fosca i silenciosa del meu ésser, com en un oceà d’aigües en moviment lent i constant, em deixo arrossegar per corrents que em parlen de tristeses i alegris , patiment i felicitat, vida i mort... Les meves obres procedeixen d’aquest lloc i així, a mesura que el fang pren forma , em descobreixo novament a mi mateixa i al lloc de on vinc , el meu origen. Un origen alhora singular i col•lectiu, propi i aliè, aquest punt de partida que ens posa en comunió amb tots els ésser...”

Aquest text de la pròpia autora ens posa en situació per a poder submergir-nos més fàcilment en l’oceà de sensacions que l Chisato Kuroki, aquesta excepcional ceramista japonesa afincada a la comarca , ens ofereix en la magnífica exposició”Inochi no wa” ( La roda de la Vida ) que presenta en el Museu del Càntir, mantenint la seva activitat ceràmica que hauria de ser sant i senya del seu fer.

Tan sols entrar en la sala, l’esperit de l’espectador sembla quedar subjugat per la plaent bellesa que aflora en totes i cadascuna de les peces que ens ofereix la protagonista. Unes obres impregnades de la filosofia oriental,i del seu concepte equilibrat de fons i forma.

Unes obres magnífiques en el concepte ,establertes sempre en un equilibri imaginari d’espais, volums, gestos i incisions. Unes peces que planes o plenes de volum , estableixen un diàleg d’intencions entre creador i espectador de ràpida i obligada resposta.

Unes ceràmiques perfectament resoltes en el complex dilema entre un tractament exterior ceràmicament dur , i una ànima interior curulla de sensibilitat. Una aposta n’aparença contradictòria que s’accentua en les seves obres pictòriques en les que de nou juga a la contradicció de la sensibilitat del traç de la pintura oriental, amb les possibilitats tècniques que li ofereixen els materials ( paper i acrílic ), per aconseguir uns arrodonits i sensuals treballs.

Una exposició que us vull recomanar en gran manera. És una de les grans exposicions de la temporada i el nom de Chisato Kuroki hauria d’estar ja en l’agenda dels programadors d’exposicions ja que la seva qualitat i peculiaritat mereix el més ample dels ressons. Mostra de molt obligada visita.,  a més amb l'afegitó d'una relacio qualitat / preu del tot envejable. Per comprar a cegues.

I ja que ens hem desplaçat a Argentona bo serà acostar-nos fins el carrer Pau Claris per apropar-nos a l’espai expositiu del cafè Art i gent , que de la mà de Kim Queralt (http://www.art-kimqueralt.blogspot.com) ens presenta les il•lustracions de Lara Sánchez. És aquesta una jove creadora que està acabant Belles Arts després de cursar el batxillerat artístic al Satorras.

Lara Sánchez és il•lustradora nata i se li nota. Té capacitat per aconseguir flashos de personalitat i de fer-los avinents amb dibuixos aquarelats en els que els personatges es mouen en un concepte de caricatura en la que accentua tics i detalls per dotar-los de personalitat pròpia , tot en un ambient distés , joiós i jovenívol, però amb les suficients espurnes com per comprendre que això que ara semblen divertimentos , i ho poden ser , poden anar més enllà per assolir un retrat personal i personalitzat que s’agraeix en el fons i la forma.

Però està clar que amb això no hi ha prou, Per això es ben satisfactori el fet de que aquestes il•lustracions fan un salt més enllà i Laura Sánchez ja ens ofereix uns acrílics puntuals però incisius, que ens marquen un camí de futur.

Argentona , un desplaçament proper que cal aprofitar en aquesta dies . I més si , com sembla, s’ha recuperat ja la Font Picant , lloc d’esbarjo de varies generacions , entre elles la meva , i
fet que m’omple l’esperit de vells records i d’emocions infantil i juvenils descontrolades. Un indret al que caldrà ben aviat de tornar.

Escrit amb els concerts de flauta de Telemann com a fons.