MATÍAS LIZANA

BENVINGUT I BEN RETROBAT

A bon segur que qualsevol afeccionat d’aquells que com a màxim voregen els quaranta anys , el nom de Matías Lizana que en aquest mes presenta la seva exposició “Interiors” a la sala del Casal, l’intuirà com un de tants joves valors o afeccionats qualificats que acostumen a exposar en aquell indret per aconseguir que algú els hi presti atenció, o simplement per a acontentar el seu ego personal. Si així ho fan, aniran del tot errats.

Matías Lizana és un bon artista que durant molts anys ha estat volgudament desaparegut en combat per a dedicar-se a la sempre difícil tasca de la docència plàstica en esos , primàries i/o batxillerats. Un artista amb un ample bagatge en la seva motxilla, d’aquells temps en que exitosament va compartir vida i experiències amb els companys de generació com Comabella, Simon , Calleja, Cuyàs, Casas Peña, Garolera... i s’aplicà amb rigor a la diversitat més ampla de la figura , el concepte, el símbol o l’abstracció, però mantenint-se fidel al mètode, a la base , al dibuix, com queda clar en la reproducció de la peça que presentà en la magnífica carpeta “Propostes “ que publicà L’Aixernador a 1984.

El cert és que feia temps que havíem perdut la seva pista “artística”. Vorejaran els vint anys d’ençà la seva darrera experiència expositiva seriosa, que un va tenir el goig de prologar i presentar , i que ara, com si d’una continuació es tractés , com agafant el sentit del “deciamos ayer” de Fray Luis de León , que amb el temps repetí Unamuno, es planta per sorpresa i de cop i volta en el Casal amb l’exigent i minuciós rigor d’uns petits dibuixos, en els que com si d’un miniaturista es tractés , desplega en ells tot el gran univers personal d’afectes i conflictes.

Lizana és en essència un simbolista. Ho era en el seu concepte més pictòric i s’accentua ara quan simplement amb el grafit, amb el joc perfeccionista de blancs i negres , de subratllats, ombrejats , o perfilant i marcant límits, ens parla simplement del transcórrer de la vida . Ens parla del poder, l’amor, l’honor, el sexe, la mort,o aquells els somnis que ves a saber si son vençuts abans ja de començar.

Amb l’ajut d’una iconografia ben referenciada a Velázquez i de Chirico , a l’estil de les taules flamenques, escriu capítols d’una història , en aparença absolutament sense lligam però que en l’observança detallada esdevenen història passional, que promet i ens permet unes múltiples i variades lectures.

Per tot això que molt ens ha plagut el retrobar-nos amb ell i amb el seu treball. Un retrobament que estic convençut , i espero que Matías Lizana també, no serà temporal i sí en afany de permanència. Un retrobament que ens ha de permetre , una vegada greixada la màquina i recuperats els tics creatius, que va tenir força i pes en aquells temps i que estic convençut el tornarà a tenir.

Per això, tot recomanant una ampla i detinguda visita a la seva exposició, no ens queda més que dir:

Benvingut de nou a casa, Matías.

Matías Lizana.” Interiors”

Del 2 al 30 d’Octubre. Sala del Casal Aliança

CURIOSITAT

En la mateixa carpeta “Propostes” que parlàvem abans hi va participar també Marga Riera que actualment exposa a Gal-Art, encara que en aquell temps signava Margalida Riera i com podeu veure el seu estil era del tot diferent.

El que fa l’evolució i el pas de vint-i-sis anys.

Aquest post ha estat escrit amb el fons dels quintets per a guitarra de Boccherini, interpretats per Narciso Yepes.