ESGRAFIATS

És una excel•lent noticia la que l’Ajuntament de Mataró , per decisió del seu ple , hagi aprovat una modificació puntual del Pla de Patrimoni Arquitectònic de Mataró per a tal de garantir la conservació dels esgrafiats que es troben en nombrosos edificis de la ciutat i que s’han convertit en elements ben personalitzats de la vida de la ciutat. Una mesura que encara que per alguns pugui arribar tard , - algunes peces i ben emblemàtiques , ja han estat destruïdes -, arriba encara a temps de protegir a les restants per fer de les mateixes el que en part ja son ara mateix , elements personalitzats i emblemàtics que ornen i honoren els nostres edificis.

Una modificació que permet actuar al voltant dels 88 edificis amb façana catalogada, de les obres que es troben en els 49 carrers catalogats i també en deu peces de diferents autors ( Estrany , Cuyàs, Alcoy i Parés ) que son prou significatius i que es troben en llocs que no son emparats per la normativa general.

S’ha d’entendre però molt clar , que encara que la normativa ha estat el més estricte possible, el resultat de la mateixa empara tan sols als esgrafiats en cas de reformes de l’edifici , ja que en cas d’enderroc sols en caldrà deixar constància documental.

L’important però de tot , en serà fer complir la normativa. Potser en aquest desig, i no volent ésser negatiu de cap manera , acompanyo l’escrit de dues imatges emblemàtiques. Una és la de l’esgrafiat de Santi Estrany que donà nom a la Pça dels Ninots i l’altra la de les ceràmiques modernistes de l’impremta Vilà, a la Riera , a escassos cent metres de l’Ajuntament , que després va ser ocupada per la sabateria Tolrà.

En primera instància es va mantenir la façana , tal i com queda evident en el magnífic llibre que edità la Diputació de Barcelona , “Un museu al carrer “ de l’Enric Satué. Va ser en la modificació a posteriori , la que es manté en l’actualitat , en que les rajoles modernistes van ser trinxades literalment , amb premeditació i “alevosía” , ja que a hom que havia volgut escoltar als propietaris, aquests manifestaven la seva postura de no tornar l’enrajolat a lloc ja que no els permetia l’aparador que volien. I que era mot menys costós pagar la multa que no pas l’extracció acurada de les rajoles, restaurar-les i tornar-les a posar.

Així va ser, i la ciutat va perdre una peça certament emblemàtica. Per això avui aplaudim la iniciativa municipal, però incitem a la vigilància , no fos cas que de nou , i amb totes les garanties legals ens aixequessin , una vegada més , la camisa.

RAFAEL ESTRANY. TARD I MALAMENT

Pere el blog de la Sant Lluc ens assabentem , - ells en tenen noticies per el seu fill Santi -, que el proper dijous 14 d’Octubre a les vuit del vespre , es farà l’acte oficial de la col•locació d’una placa a la casa nº8 del carrer de Sant Francesc d’Assis , on va néixer Rafael Estrany i Ros, insigne artista , mestre , veritable creador del Museu de Mataró i “aconseguidor” del seu fons , alhora que gran salvaguarda dels tresors artístics en els difícils temps de la Guerra Civil. Un acte al que dificilment podré assistir ja que coincideix amb una presentació.

Certament ens complau , i molt, aquest fet però alhora volem expressar la nostra queixa tot dient que s’ha fet tard i malament.

Que la figura de Rafael Estrany és una figura malmesa en la nostra ciutat és una evidència ( en altres ciutats seria honorat i venerat), i més estranyament ,- i no és joc de paraules -, quan qui més han ajudat al seu menyspreu han estat la gent del Museu , que ell va conformar i gestar , amb el seu innombrable director al cap.

Que comença a ser hora de recuperar la seva honra i el seu honor, també. Però a que bé ara aquesta placa que s’inaugurarà d’amagatotis de tothom , ja que a ningú ho han anunciat ( el cas del sant Lluc i el meu en son prou definitoris)?.

I per què ara ?. Rafael Estrany va néixer al 1884 i morir al 1958, és a dir justament l’any passat s’acomplí el 125 aniversari del seu naixement i en fa dos el cinquantenari de la seva mort. En cap de les dues dates es realitzà cap acte commemoratori , fet que en canvi sí realitzà la veïna Llavaneres amb una magnífica exposició.

Benvinguda sigui la placa i el merescut reconeixement , però quedi constància de que arriba tard i malament , i que ja en seria hora d’una antològica com cal. Que ja que l’Ajuntament regala als visitants il•lustres , un magnífic llibre sobre la seva obra , del que no disposem els afeccionats a peu pel seu elevat cos, millor estaria que l’honorés amb el reconeixement de la seva obra i que aquesta estigués a l’abast de tothom.

Per que en l’hora dels honors , la pregunta és clau. En aquests moments , quantes obres de Rafael Estrany poden gaudir els mataronins de carrer?.

Si algú es dignés a contestar , a bon segur ho hauria de fer amb la vergonya a la cara.

Post escrit a l’ombra d’un magnífic oli de Rafael Estrany, realitzat en directe al Liceu de Barcelona , on gaudia de la seva gran passió, l’òpera. La peça és una escena de Porgy and Bess , de George Gershwin, que és també la que sonava en el meu ordinador.