El Museu Arxiu de Llavaneres , allà a Can Caralt , ha agafat de fa un temps el relleu al Museu Monjo en això de realitzar una programació establerta en uns nivells de qualitat prou estimables. Potser la diferencia està en que ara no son la generació dels cinquanta els que s’exposen i en canvi son el bo i el millor dels creadors de les nostres contrades, amanit amb la bona dosi de sorpresa per apostar amb algú encara no del tot reconegut. Això és el que succeeix actualment amb la mostra “Maresfornia” del mataroní Josep Maria Jodar.
No és aquest un artista amb massa presència expositiva, encara que els bons afeccionats recordaran la seva mostra a l’espai capgròs o la noticia de les seves participacions als taller d’Antonio López , on es nota que ha aprofitat el temps , i molt , per presentar-se ara amb un domini tècnic i compositiu molt millorat i una estructura pictòrica atractiva i subjugant.
Jodar ens presenta una exposició amb el curiós títol de “Maresfornia” , paraula composada per la fusió de Maresme i Califòrnia , dues comarques que molts diuen tenen molt en comú, i que ara en les seves mans es confonen en un paisatge unitari. Un paisatge que se’ns ofereix sota una mirada que aparentant ésser distanciada , freda i asèptica , aconsegueix crear un clima fred i inquietant , com si el temps s’hagués deturat , com si tot fos immòbil , quasi com si hagués esclatat una bomba de neutrons i per tant no hi hagués destrucció però tampoc vida.
Però sota aquesta aparent fredor , més colpidora encara ja que els seus paisatges estan plens de llum , de sol i per tant de calor, es genera un sentit peculiar de bellesa del paisatge que vol anar més enllà del mateix , provocant una desubicació formal i per tant oferint-nos la reflexió de la bellesa per la bellesa , de la natura per la natura , del paisatge per el propi paisatge, igualant al mateix ras les costes del Maresme i les de la per ell , sempre enyorada Califòrnia.
Unes obres treballades amb total perfecció tècnica. En el cas de les de format petit mantenint la seva estilística anterior però presentant una bona millora en el que pertoca al tractament cromàtic i de la llum. La sorpresa està en les peces de mida gran en les que ens ofereix un treball sincopat estructurat en la retícula de dibuix inferior que li serveix de fonament i que es colorejada de manera volumètrica i espaial aconseguint un efecte òptic parell al de l’hiper-realisme del que per altra part sembla defugir-ne. Una tècnica i una manera de desenvolupar-la acurada i ben duta a terme per aconseguir la perfecta finalitat comunicativa del seu treball.
Josep Maria Jodar ens demostra en aquesta exposició que comença a estar segur de les seves possibilitats i es capaç de demostrar-ho de manera ben fefaent en un exposició de recomanada visita , amb especial atenció a les peces de mides més grans.
D l’1 al 24 d’Octubre de 2010
NOVES EXPOSICIONS. NOVES GALERIES ?
Demà dos artistes mataronins tenen dues veritable proves de foc. Per un costat està , com ja hem comentat fa uns dies , en Josep Maria Codina que inaugura la seva exposició a Barcelona a la galeria Àmbit ( Consell de Cent 282) a 2/4 de vuit del vespre. En aquest acte inaugural es procedirà a presentar el llibre “Tiempo en blanco” , assaig sobre la seva obra escrit per J.F.Yvars.
L’altra protagonista és Marc Prat que inaugura a la galeria Triart , de les més importants de Vigo ( rua de Gamboa ) on presenta el treball “Aperturas. En el camino” . Una mostra que romandrà oberta fins a final de mes i en la mantenint la fidelitat al concepte dels claustres ens apropa a l’estètica del camí de Santiago i la pròpia basílica , mentre que per l’altra , - com és el cas de l’obra representada en el flyer -, apareix un nou camí de clares reminiscències del camí del seu far pictòric , com és Rosa Codina – Esteve.
Una exposició que sento ben propera ja que Marc Prat ha volgut que un escrit meu serveixi de presentació de la mateixa.
Una exposició que sento ben propera ja que Marc Prat ha volgut que un escrit meu serveixi de presentació de la mateixa.
-----------------------------------
Notícia és també la propera inauguració d’uns nous espais expositius a la ciutat. No ha de tardar la posta en marxa d’una galeria que estarà situada al carrer Unió, ben a prop de la Pça de Cuba. Una galeria que tindrà el suport tècnic d’un conegut marxant mataroní el que permet preveure la possibilitat de gaudir de bones peces i bones exposicions , en especial d’artistes ben reconeguts al nostre país.
L’altra espai és tota una incògnita , dons ha aparegut com un bolet a la tardor i ningú en sap res de res. La història és tan simple com que de cop i volta , en el carrer Sant Benet , ben a prop de la Plaça de les Treses i en l’espai que ocupava una botiga de roba , les parets de la mateixa han aparegut amb obres d’artistes de primera línia , es pot intuir un Miró, un Tàpies , probablement un Ràfols .... I diem intuir ja que la foscor de l’espai no dona per a més , però to està perfectament disposat com si d’una galeria d’art. Que serà?. El que més es parla és de que es tracti d’una deslocalització barcelonina però l’incògnita es manté
Sigui com sigui el cert és que les coses semblen començar a canviar en l’ apaivagat mercat expositiu local de l’art. Ara tan sols falta que a la propera primavera i amb els nous resultat electorals, Penedès deixi de ser el mal son permanent que és actualment, i l’IMAC s’afegeixi a la festa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada