LA NIT D'EN JOAN PAU

Vaig conèixer a Joan Pau Blanch Ribó  fa un grapat d’anys i en un paratge tan inhòspit com el barracons de les campes militars de Saragossa., on coincidiren en la mateixa companyia per fer el llavors obligatori, servei militar. El vaig descobrir en observar que a mitja tarda , quan la gent anava a la cantina o escrivia a la novia hi havia algú que es dedicava a dibuixar en un bloc seriós i professional, i a més pel que vaig poder observar ho feia prou bé.

Van passar uns quants anys quan el vaig retrobar a Mataró i d’ençà llavors he seguit la seva trajectòria , a vegades dispersa i irregular degut als tombs impensats que a vegades ens dona la vida , fins ara mateix en que presenta a l’espai capgròs una vintena del seus treballs amb el nexe comú de la nit com a protagonista dels mateixos.

Joan Pau Blanch Ribó es troba ara en un estat d’interludi de la seva pintura. Existeix en el seu interior una densa lluita per expressar amb intensitat les seves emocions , i en aquesta baralla profunda , apareixen encerts en que mostra el seu nivell però alhora es produeixen esgarrinxades en el fet d’assolir obres en certa manera incomplertes.

Deia l’autor que se sent fauvista , però jo no diria tant. Per els fauvistes el color ho és tot , és principi,ànima i finalitat, i tot els elements que conformen una obra estan sotmesos al seu domini. Jo no diria que per Blanch Ribó sigui així. Per ell el color és molt important , però és més servei que finalitat ja que li serveix per accentuar les emocions que vol plasmar en aquestes visions nocturnes , en les que desferma tota la seva passió humanística , dons no ens enganyem, a l’igual que ha tramés a tants dels seus deixebles  dels que l’Eduard Novellas és el més important , l’home  en la seva presència o en la seva latència, és el veritable protagonista de la mostra.

Una exposició en la que cal destriar , ja que apareixen el dos plats de la balança. Jo em decanto per les obres més lliures i esbojarrades , en les que es nota el batec del creador , i deixo de costat aquelles peces més decoratives , més fetes com a contracor, en les que no assoleix el nivell. I m'apunto a remirar la carpeta d’obres sobre paper en les que hi ha veritables sorpreses que mereixien haver estat individualitzades.

Una mostra doncs amb diversitat de tons , en aquesta lluita per l’afermament personal que manté l’autor . Una fita que per aconseguir-la precisarà d’eliminar certes influències , - la dels Moscardó és evident -, i molt especialment haurà d’obligar a l’artista a una creació més meditada, el que no per això ha de voler dir menys fresca i potent , virtuts que avui per avui li son ben evidents.

Joan Pau Blanch.- “La nit d’en Joan Pau”
Espai Capgròs , del 27 de gener de 2011 al 23 de febrer de 2011


AL•LELUIA , AL•LELUIA , AL•LELUIA

Avui , en la nostra habitual visita al web municipal ens hem trobat amb l’agradabilíssima sorpresa de que , ja era hora, la COL•LECCIÓ BASSAT ja existeix en l’espai dedicat a la cultura.


Ha tardat 80 dies i de moment és un web molt escarransit , amb la corresponent informació d’utilitat ( ubicació, horaris, contacte ) i una mínima pinzellada que no ens fa ni cinc cèntims ni de la col•lecció i ni del consorci.
Un web que evidentment ha de créixer i millorar ( nosaltres seguirem a l’aguait ) però que de moment ha nascut , i que voleu que us digui, m’agrada pensar que la nostra insistència en la queixa , d’alguna cosa deu haver servit .

Ara ens queda dons mantenir el pols amb l’obra de Marc Llacuna , guanyadora de la Biennal Torres García. I voldria recordar als responsables que si per un ves a saber els hi agafa un rampell i decideixen penjar-la en lloc adequat , recordin que abans s’ha de restaurar ja que amb la desídia i l’abandó s’ha fet malbé. I no son invencions meves, i sí observació del propi autor.

O sigui que seguim

467 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA