MENINES

Les  peculiars característiques físiques fan de l’espai Capgròs un lloc expositiu especial, que l’allunya per les mateixes del concepte general d’una galeria d’art i per tant hauria de servir als artistes , - al menys aquesta és la intenció dels seus promotors – per convertir-se en un indret on poder innovar en el que pertoca a la seva línia habitual i poder presentar així ,unes opcions que pel seu atreviment o per allunyar-se de la seva línia , no es poden realitzar en exposicions més convencionals. Josep M. Gomis , que és qui exposa actualment , és un dels creadors que han copsat aquest ideari de manera més contundent.

Josep M. Gomis és de tots conegut per la seva faceta d’escultor, i dintre de la mateixa , per exercir la mateixa en un entorn formal i acadèmic. Aquest coneixement general va començar a escrostonar-se amb l’ample diversitat de conceptes que va presentar en el darrer Sant Lluc, on va acudir com a convidat especial, i ara es desmunta del tot amb l’ampla diversitat que presenta en aquesta exposició sota l’eix central de les “menines”, que en les seves mans agafen la més ampla volada, ja sigui en el camp escultòric com en el bidimensional de la pintura i el dibuix.

Es diu que les tres icones més reproduïdes del món artístic son La Gioconda de Leonardo,les sopes Campbells de Warhol i les Menines de Velázquez. Però es diu també, que mentre que el treball al voltant de les primeres es limita a una manipulació de les mateixes , en el cas de les Menines el que hi ha és una constant relectura que les personalitza en el concepte artístic personal de cada creador.

Josep M. Gomis ens presenta les seves menines en el més ample ventall de mirades possible. Des del classicisme del dibuix acadèmic , fins al còmic més disbauxat , Gomis fa traspuar al personatge el munt de les seves sensacions i emocions i destil•la en elles, poseia , lirisme, sensibilitat i dolçor, però també ironia, cinisme i fins i tot un punt de malla llet quan s’escau. Conceptes tots ells desenvolupats amb una qualitat formal que arrodoneix el “producte” i el fa més captivador encara.

Una exposició aquesta la de Josep M. Gomis , que sorprèn agradablement per el què i per el “qui” i que sens dubte ha de provocar una revalorització important al treball d’aquest creador que ha estat massa temps amagat de la mirada pública i que explosiona amb qualitat en la seva diversitat.

Exposició de recomenable visita

“MARGARITA I COMPANYIA”. Josep M. Gomis
Espai Capgròs , del 30 de desembre de 2010 al 26 de gener del 2011



EXPERIÈNCIA

Magnífica l’experiència la que vaig tenir el passat dimarts , tot col•laborant amb “Valors” , personalitzats per en Joan Salicrú, a l’entorn de la gravació d’un capítol per la seva sèrie de TV , dedicat en aquest cas al valor de l’autenticitat.

Gravat a la Nau Gaudi, amb la presència inicial de Núria Poch i l’acompanyament , - com a parella de “protagonistes” -, del magnífic actor mataroní Albert Triola, reconegut en la popularitat per la sèrie “Lariera” i en la crítica per les seves magnífiques actuacions , ara a l’elogiada “Agost”, la xerrada fluïda i crec que molt interessant es va convertir en una gratíssima experiència que a un no li faria res respetir.

Per això el meu públic agraïment a la gent de “Valors” en general, i al bon amic Joan Salicrú en particular, per creure que un podia aportar quelcom en i amb , les reflexions que es proposen.

CUTRE

 

L’any passat ja vaig fer esment a la decepció que em provocà la Cavalcada de Reis a la que vaig acudir després de forces anys d’absència. Enguany he repetit visita i el resultat ha estat més decebedor encara ja que , com en tantes coses, Mataró no gaudeix d’una cavalcada dels Reis tal i com la ciutat mereix i precisa per la seva importància.
Els dos actes que apleguen mes gent de la ciutat son sens dubte els Focs de Les Santes i la Cavalcada dels Reis. Ambdós per la transcendència pública que signifiquen , i especialment per el sentit d’autoestima envers la ciutat d’un mateix , han de ser especialment cuidats. I més encara en el cas del Reis, per tot l’embolcall que arrosseguen.

A Mataró ja fa anys que aquesta festa s’ha deixat de costat. Han desaparegut els patges que durant uns dies permetien als nens portar la màgica carta, i tot s’ha reduït a l’arribada dels patge reial al Parc,que provoca una llarguíssima cua que fa abandonar a molts pares i infants. Sort que avui per avui hi ha el recurs d’Internet.
A la Cavalcada, el mateix del mateix. Les carrosses de sempre segueixen aguantant , però l’entorn és paupèrrim. La desfilada queda enganxosa , sense cap mena d’atrezzo musical que li doni cos,sense ritme, sense l’alegria que hauria de comportar.

Fa uns anys es decidí en aquest sempre mal entés concepte de “políticament correcte” eliminar l’apartat publicitari, cosa que no succeeix ni per exemple a Barcelona. A la capital entenen que els diners que aporten les empreses els hi permet fer una cavalcada cada any més lluïda , malgrat la crisi. Amb les possibles discrepàncies però, es pot acceptar l’aposta , el que és del tot inacceptable és haver substituït aquest embolcall , per la més casposa de les participacions populars , en forma de col•lectius de tota mena. Res tinc en contra d’aquest tipus de participació, però sí ho tinc, i molt, en la forma en la que es du a terme.

Si l’Ajuntament predica per arreu el concepte de l’excel•lència , lògic seria que al menys poses un filtre mínim de qualitat en aquesta participació que és difícil qualificar com a popular, i que en la gran majoria , per a no dir en la seva totalitat , és casposa, cutre salsitxera , de tercera regional i sense cap mena de factor positiu, ans tot el contrari.

Que Mataró que es vanaglòria en aquests dies d’haver estat considerada ciutat de la Ciència i la Innovació, tingui una cavalcada que començava per tres “carromatos” de la Penya al Andalus, la Hermandad de Jesus Nazareno ...i la casa de Andalusia , que responien al pas enrere als anys cinquanta , semblant qualsevol romeria d’aquells de pel•lícula en blanc i negre de “Filmax” presenta, és , per el tó i per la representació, simplement lamentable.(Impagables els rètols capdavanters)

No crec que s’hagi de demanar que la Festa dels Reis aconsegueixi el nivell d’Igualada , de qui bo seria prendre alguna que altra nota , però sí que cal fer un foc nou , en el conjunt de la festa , de manera immediata.

O és que algú s’imagina la cavalcada actual de Mataró, essent retransmesa per TV3?.



Però encara que fos amb aquesta trista cavalcada els Reis han passat per Mataró, però a l’Ajuntament no hi ha hagut manera que deixessin el desig de posar-se a la feina i que algú enfilés l’agulla en els temes Bassat i Marc Llacuna. Ai xí que nosaltres seguim amb el raca-raca

57 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


443 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA.


Post escrit mentre sonava Aretha Franklin