PSC I CULTURA

Mal dia ha triat el bon amic Ramon Bassas per fer-se amic en el facebook del suplement “Culturas” de La Vanguardia . I dic mal moment ja que justament avui l’actual Conseller de Cultura, en Ferran Mascarell , habitual columnista del mateix s’acomiada fent públiques les reflexions personals , en forma de diari, dels dies al voltant de Nadal en els que es gestà la seva incorporació a l’actual Govern de la Generalitat.

He de dir que així com vaig defensar la resposta positiva de Mascarell,- com ho va fer quasi la totalitat del món cultural -, avui no m’ha agradat gens ni mica aquesta exposició pública que no serveix per res més que per enverinar l’ambient. M’ha semblat com el retop davant les també molt poc encertades declaracions dels dirigents del PSC , amb Nadal per davant.
Però deixant ben clar que crec que aquestes declaracions no venien al cas de cap manera, si penso que val la pena fer-ne anàlisi d’algunes de les coses que diu, amb tota la raó del món per cert. Com per exemple:

Catalunya necesita concertación, no confrontación. Además, sigo sin entender por qué razón los dirigentes del PSC nunca quisieron aplicar su propio proyecto cultural, por qué razón el PSC ha defraudado tantas veces al sector cultural en estos últimos siete años


Los catalanes están cansados de las formas de representación que ofrecen los partidos; los ciudadanos queremos acuerdos, pactos y progreso, no guerras bizantinas, confrontaciones y descalificaciones. Es tiempo de un modo nuevo de hacer política y algunos no parecen verlo. Acabar con la desafección es acabar con la preeminencia de los intereses de los núcleos duros de los partidos políticos

Estoy convencido de que un país vale lo que vale su cultura. Estoy seguro de que la Catalunya democrática en pocas ocasiones ha hecho las políticas culturales que se corresponden con esa convicción. En las políticas culturales demasiado a menudo han prevalecido los intereses de la política corta antes que los de la cultura. Estoy del todo seguro de que la clase de nación a la que hay que aspirar será posible sólo si damos a la cultura un rol renovado: debe ser el instrumento conscientemente constituyente del modelo avanzado de identidad, creatividad, progreso y comunidad que debemos construir.

Definitori. Bé estaria que encara que fos d’amagatotis, per allò de la disciplina del partit , que la gent del PSC en general , i del PSC local en particular, en fessin lectura i anàlisi, i d’aquesta comencessin a pensar que ja toca agafar Cultura en el proper mandat, i més quan sembla que hi ha voluntari per anar al davant. Però fer-ho amb anàlisi extens i contundent i parlant amb tota la realitat cultural de la ciutat. Principalment en el que pertoca al nom del proper director de l’IMAC ja que el que nom que sona deixa indiferent a molts , agrada a ben pocs i encabrona a un bon grup després de les males experiències de gestió realitzades en anteriors concessions municipals.

Ah! , que no he dit els noms?. Son tan evidents que pensava els coneixia tothom. Ivan Pera com a regidor de Cultura i Gustavo Herraiz com a director de l’IMAC.

Esperem però que sigui qui sigui aquell que mani a Cultura presti atenció a fets com els que denunciem de fa ja temps i que avui per avui hem de seguir reclamant.

62 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL

448 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA