ROMÀ VALLÈS , LA FORÇA DELS SIGNES

La Galeria Lolet Comas, no té per costum mantenir una temporada expositiva continuada i es limita a presentar en temps aleatori exposicions diverses en estil, nivell i qualitat. Aquest fet provoca que a vegades les exposicions que presenta siguin com “transparents” als ulls dels afeccionats i passin desapercebudes , fet que generalment és una llàstima, i més quan el nivell i la vàlua de l’exposat assoleix les alçades de veritable mestratge com és el cas que ara ens ocupa amb l’exposició “Visions de matèria” de Romà Vallès.

Qualsevol bon afeccionat coneix abastament la trajectòria i el nivell d’aquest gran artista (Barcelona 1923 ) al que sempre s’ha considerat un dels grans mestres de l’informalisme encara que , com ell mateix confessava en les paraules que va dirigir als assistents a l’acte inaugural , no li agradava gens aquesta perpètua associació que es feia del seu treball amb aquest isme , definit per un concepte ( informal ) que comporta, segons ell, més connotacionsnegatives que no pas positives.

Res hi pot fer però ja que la seva obra d’ençà els començaments i fins avui mateix , - tal i com queda palès en l’exposició amb treballs distanciats amb més de trenta anys -, s’estableix en la dinàmica que més es correspon a la definició de llibre que qualifica a l’informalisme com la tendència pictòrica establerta en la llibertat de l’imprevist , fonamentada en la taca i el gest i que rebutja el dibuix i la prèvia , endinsant-se en el concepte d’obra oberta , tan magníficament defensat per Umberto Eco.

És en aquest concepte de l’art com un gest pur , lluny de qualsevol idea preconcebuda en un ideari quasi cal•ligràfic pel personal, és per on s’ha mogut sempre el treball de Romà Vallès , amb estranya fidelitat a sí mateix, el que demostra l’absoluta autenticitat del per ell plasmat.

Una autenticitat que es fa patent tan sols acostar-se a cadascuna de les seves obres. En un mirar-se i remirar-se però curiosament sense caure mai en el cansament del mimetisme i la repetició, les obres de Romà Vallès es mouen en l’agosarada rítmica d’un gest dominant , equilibrat sempre per dos elements complementaris en la seva pintura com son la textura i el color, que son les que dirigeixen a l’obra cap un resultat final que pot ser colpidor en la seva força o poètic fins arribar quasi a un minimalisme d’esperit zen. Tot això envoltat per una teòrica asèpsia exterior que dona fonament i distància a l’obra que sura front de l’espectador l que no li cal cap més joiós remei que caure subjugat per la qualitat plàstica del treball presentat.

L’exposició que Roma Vallès ens ofereix a la Galeria Lolet Comas no pot tenir altra qualificatiu que el de magnífica i per tant quasi es innecessari remarcar el consell d’una densa i repetida visita, ja que de totes totes és una exposició que seria un pecat deixar-la de costat.

TORRES - GARCÍA

Quan ja poc semblava que quedava per veure de Torres Garcia en aquest veritable esclat d’exposicions , obres i mirades que darrerament podem observar al voltant del seu fer , avui ens arriba la convidada per demà mateix d’una mostra de dibuixos inèdits, a la sempre admirada galeria Oriol. Una exposició a la que no faltarem i en la que de nou estic convençut podrem esplaiar-nos amb el treball sempre excitant del que ens agrada considerar el nostre artista més universal.


I parlar de Torres García ens porta a la memòria la nostra queixa de fa temps, en la que avui de nou incidim

61 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


447 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA.