TRISTES GUERRAS

Segueix Ca l’Arenas amb la temàtica de l’Art i la guerra, nexe unitiu en les dues darreres temporades, essent ara el protagonista de la sala 1 l’artista mataroní Carlos Soriano que presenta una desena de peces ( mixtes sobre tela i acrílics sobre paper ) que sota el títol de “Tristes guerras” estructuren plàsticament les seves reflexions al voltant del poeta Miguel Hernández i la seva obra , aprofitant l’avinentesa de la celebració del seu centenari.

Carlos Soriano recupera en aquesta exposició els trets pictòrics que han estat personals i identitaris en la seva trajectòria. Així les sevs pintures sobre tela s’enlairen per damunt d’una estructura de base fonamentada en el seu habitual treball textural, en una dinàmica que li serveix per donar cos a la peça, que quedarà culminada amb el gestual ritme gràfic que li és característic.

Unes obres que es mouen essencialment en la dualitat cromàtica del blanc i el negre , amb petits efectes de contrast per accentuar, sense mistificacions , el sentit dramàtic del tema.
L’autor aconsegueix així un conjunt compacte i equilibrat , molt Soriano , que li fa recuperar el to habitual, encara que al meu entendre hauria estat més atractiu si accentuant el dramatisme inherent, hagués optat per una mirada més punyent defugint del tot qualsevol possibilitat de mirada poètica, que penso no és escaient en aquest cas.

Una aposta, aquesta de la intensitat i l’expressivitat que si realitza en els acrílics sobre paper, trencant en part l’esquema monolític de les obres de mida més gran , mitjançant el fet d’accentuar el ritme i el gest, en la recerca del garbuix més transcendental i fugint d’equilibris més acomodaticis, plàsticament parlant.
Uns dibuixos però que essent molt més interessants plàsticament no acaben de ser reeixits del tot , però marquen clarament un camí que promet intenses emocions , i en el que bé faria Carlos Soriano d’insistir.

Una exposició dons aquesta de Carlos Soriano, compacta i segura en la seva línia, però a la que li manca un grau més de força per subratllar el dramatisme que vol transmetre, en un conjunt que es deixa veure i que serveix per recuperar plàsticament a un Carlos Soriano, amb poca presència artística en els darrers temps.

Carlos Soriano. “ tristes guerras “
Ca l’Arenas . Sala 1.
Del 17 de desembre de 2010 al 3 d’abril de 2011


Trist és també el menysteniment que segueix l’Ajuntament amb els temes de la Nau Gaudí i l’obra de Marc Llacuna, i que ens obliga a seguir insistint amb el nostre raca-raca


67 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL

453 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA