ROVIRA BRULL

El passat dijous vaig tenir a la Nefer com a convidada de l’Espai d’Art de TVM. La raó estava en la magnífica i molt recomanable exposició ( vegeu crítica a www.capgros.com ) que havia inaugurat el dia abans a l’Espai Cap Gros.
Després d’ampliar opinions al respecte de la mateixa i incidir en les noves característiques del presentat ( gran format , temàtica, color etc ) que indiquen un estat de maduresa en que surten encara amb més sensibilitat les seves sensacions i emocions, i quan ja caminàvem en el comiat , al desitjar-li sort i comentar-li el plaer que sentíem al tenir-la amb nosaltres , i sospitàvem el que tenia ella al veure el decorat del seu pare que l’envoltava , va explotar.

Va ser una explosió sincera , una queixa íntima molt temps guardada, però va ser contundent i copejadora. En poques paraules va dir que tots sabem que Josep Mª Rovira Brull és molt més que la Laia , esdevinguda símbol de la ciutat. I va recordar que en el moment de la mort el poder polític, cívic i cultural va prometre un llibre antològic del seu treball, i que ara , passat sis anys de la mateixa , encara era el moment de que ningú en comences a parlar.
Fora de cameres la queixa familiar s’amplià. Encara és hora de que s’inaugurin amb el petit descobriment de la làpida corresponent els jardins que porten el seu nom al voltant de la Laia. Durant un temps es van preocupar per el fet , ara ja no diuen res. Ningú de la família encara els ha trepitjat ja que senten una íntima traïció per part del poder municipal que s’omple la boca amb la Laia i no fa res del que va prometre per recordar al seu creador.

La història de Rovira Brull amb l’Ajuntament és decebedora. La coneixen be els que manen i molt especialment els del PMC ( Jaume Graupera i Ivan Pera eren a l’acte d’homenatge celebrat a Premià on s’explicà de nou amb ets i uts) .

Tot comença quan Rovira Brull que per llavors amb Josep Fradera de regidor, era vocal d’arts plàstiques del patronat, rep la visita de Pilar Bonet. Aquesta li parla de la possibilitat d’entrar en una experiència de nom “Punt Zero” amb els ajuntaments de Girona, Lleida, Reus, Vic... ( el que després serà el fet transversal) i participar en una mostra conjunta i itinerant amb creadors joves. El cost és de tres centes mil pessetes. Rovira Brull diu que li sembla be i que ja en parlarà en el si del PMC.

Al cap d’un mes i en la reunió del PMC es decideix acceptar la participació i així es comunica a Pilar Bonet que espera a fora. La sorpresa es absoluta quan aquesta es presenta amb el catàleg de la mostra confegit i amb els noms de Jordi Cuyàs ( en aquell temps el seu marit) i Domènec ( company de feina de Cuyàs) com a protagonistes. Rovira s’indigna i no accepta la imposició i renuncia a la participació.
Al cap d’uns dies Manuel Mas pressionat per l’alcalde de Girona Nadal afirma que cal prendre part en la mostra i dona el seu vist i plau , fet al que respon Rovira Brull amb la seva dimissió i a posteriori amb la dimissió en bloc de tots els delegats del PMC que li fan costat. Davant la crisi Manuel Mas rectifica i tot queda com abans i sense la participació en el projecte Punt Zero.

Hi ha noves eleccions i la regiduria de Cultura cau en les mans de Carmina Benito , enemistada de fa temps amb Rovira Brull per la oposició que aquest havia manifestat en el seu temps a que Toni Sagarra ocupés certs càrrecs de responsabilitat en el partit (PSUC) . Pilar Bonet es presenta a Benito i li ofereix la possibilitat de recuperar el projecte i de que Mataró hi participi.
“Punt Zero” és la primera activitat plàstica que Carmina Benito du a terme en el PMC i l’inici d’una cacera despietada vers la figura de Rovira Brull a qui posa pals a la roda en tot el que pot , amb exemples tan fefaents com ho és la inauguració de Can Palauet en la que s’oposa amb gran virulència a que sigui Rovira Brull qui l’inauguri en solitari , tal i com s’havia quedat ( Hi ha una reunió en la tarda de Sant Jordi en que per poc s’arriba a les mans ) , i imposa el nom de Carlos Pazos.
La mostra inaugural de Can Palauet és un desastre absolut. A vint-i-quatre hores de la inauguració no hi ha peanes per les escultures, els focus no estan preparats, el catàleg no arriba , tot és un desori, de tal manera que Rovira està a punt d’enviar-ho tot a dida i plegar.

El summum arriba amb la ara tan lloada “Laia l’arquera” . Les imatges parlen per si soles. En el dia de la inauguració son milers de persones els que s’apropen a l’acte. Curiosament estan absents Carmina Benito, regidora de Cultura, i Ramon Ramis , per aquells temps Director del PMC. Per més inri , i com a venjança final, suportada amb silenci, Benito dona a Jordi Cuyàs el protagonisme publicitari de l’acte , per cert realitzat amb tota cura i amb la felicitació del propi artista , amb el que la venjança final de Benito no te el toc que ella desitjava.

Vagi tota aquesta història per que cal saber sempre qui som, on estem, i amb qui ens juguem els quartos. Rovira Brull ha estat un gran artista que ha donat molt a Mataró .Una obra seva “Laia, l’arquera” n’ha esdevingut símbol. És de justícia fer el que es va prometre, que ja massa coses se li negà en vida.

El llibre, la inauguració dels Jardins.... Algú ha de respondre públicament.


PS.- Aquests dies passejant per el Parc central he vist amb alegria les plaques destinades a anomenar carrers i places de l’indret. Una cosa semblant és el que ja fa quasi deu anys que demanem per l’escultures de la ciutat ( demanda a la que veig s’hi afegeix en Cugat Comas des de el “Tot Mataró”). Mas, Bonamusa, Terrades, Pera, Bassas, M.López, Baron són alguns dels noms als que hem adreçat la demanda. No ho deixin pel proper programa electoral. Gràcies.