DE TRACA I MOCADOR

Feia anys, molt anys , i encara estic pensant si és que en la meva vida de crític hi ha hagut alguna vegada , que a Mataró hem pogut gaudir d’alguna exposició tan emocionant com “Codis” que amb obra de Chillida s’ha inaugurat aquesta tarda a Can Palauet amb la presència del seu fill Luis que per cert m’ha concedit una més que interessant entrevista per el meu programa de TVM “Espai d’Art” d’una durada de quasi vint -i - quatre minuts , que serà emesa el proper dijous i que us recomano de vell antuvi.
“Codis” és una meravellosa exposició de detinguda i repetida visita de la que properament en parlaré de manera més ampla, ja que en vull fer tranquil·la repassada. Però avui cal felicitar a la Generalitat de Catalunya i a Chillida Leku ( el Museu de Chillida a Hernani) per haver fet aquest jumelage artístic que ha donat com a fruit aquest exposició.

I avui , vist el que he sentit, cal felicitar, no al patronat que poc mèrit ha tingut en això, però sí a Gisèle Noe que segons sembla ha estat qui ha aconseguit la magnífica personalització que arrodoneix la mostra itinerant.
Ella i jo no són pas amics i tenim una visió absolutament diferent del que és l’art , el que és la ciutat , el que demana la mateixa i si em permeteu el que podríem dir “ètica de treball”. Sempre he pensat , i penso , que és en bona part culpable del grau de crispació que domina l’art mataroní. Que la seva defensa aferrissada d’un bocinet d’art li ha provocat intentar aniquilar qualsevol cosa que li pugui fer ombra , i estic convençut que quan desaparegui el PMC , és a dir d’aquí dotze mesos, l’art haurà guanyat una bona possibilitat de serenor.
Però tot i així, la considero altament “perillosa” per el seu sectarisme , però igualment aprofitable per les seves capacitats tècniques . Dit d’alta manera, quan segueix directrius és molt bona, ja que és igual de dura que quan fa i desfà ( és a dir des de fa tres anys, en tot moment).

Dons be ,com diuen allò de lo cortés no quita lo valiente ,avui l’aplaudeixo amb intensitat per haver aconseguit aquesta magnífica exposició. Felicitats.

SENSE TRACA NI MOCADOR

Però no tot han de ser flors i violes. Una exposició com aquesta mereix tot tipus de publicitat. Quan sempre s’està apostant per col·locar a Mataró en el mapa , aquesta mostra podria ser molt important en l’entorn més proper.
Per això és de jutjat de guàrdia la publicitat realitzada. Mentre pe arreu apareix la foto en moviment de Laia l’arquera del ralli fotogràfic exposat a la Laietana, Chillida no existeix. En tot l’eix Torner, Parc, Riera , Ajuntament , un sols anunci en una finestra lateral del Monumental. Una vergonya.

Davant d’una exposició com aquesta la ciutat hauria d’estar empaperada i les banderoles de la mateixa omplir la comarca.
En Jaume Graupera em diu que no es cosa seva , que hi ha un sistema generalitzat de difusió de l’Ajuntament i que a més no hi ha diners. Dons dues vergonyes. A qui calgui, IMPEM , Promoció Ciutadana, Alcaldia etc, cal publicitar aquesta exposició. Sens dubte que portarà més visitants que les estúpides visites a tres euros que ha organitzat la Casa Gran , entre elles a la Casa Arenas .

Això per no parlar de les dates , fora del temps escolar, que impedirà la visita de les escoles. Graupera diu que era qüestió d’organització de la Generalitat , però per sota el nas reconeix que no hi havien pensat. Preguntada la Generalitat aquesta afirma que va ser demanda pròpia de Mataró.
El cert és que aquestes dades són les úniques de dos mesos. Dit d’altra manera, cobrim l’agost i matem dos ocells d’un tret. I deu ser cert ja que el recorregut Reus – Mataró – Tortosa pot tenir de tot menys lògica.


CA L’ARENAS

I no sé si dic be el nom ja que ha canviat . Allò del centre d’Art.... que provocà l’acrònim de CAGA feia evident una certesa ( el grau amb el que l’han cagat) però sonava malament.
Avui ha estat un dia intens per a mi en aquest aspecte. Coneixedor degut a una absolutament fiable confidència de que el Fons d’Art no és duia a terme , ja que davant de la pregunta personal a un alt dirigent de Ca l’Arenas de on anava el Fons d’Art la resposta seva va ser directa: “Enlloc. Ni Cultura ni el Museu el volem. Serà qüestió de deixar passar al temps , ara Les Santes , després l’estiu, llavors eleccions , fins que es cansin i la cosa morirà per si sola”. Era dons qüestió d’actuar ràpid, ja que igualment el tracte municipal en forma d’oblit, confirmava l’afirmació

Així el que això signa com a promotor, i A. Alis , J.M.Codina i Perecoll com representants dels artistes en la negociació hem decidit que si el proper 30 de juny , en que s’acompleixen 9 mesos d’ençà l’entrega de signatures a l’Ajuntament i quinze mesos d’ença el començament del procés , l’Ajuntament no ha iniciat la creació del Fons d’Art , nosaltres ens retirem de la proposta , i haurà de ser l’Ajuntament qui actuï , ja que els signatures a ell van ser destinades.

Igualment i a títol personal , essent propietari intel·lectual de totes les crítiques i comentaris per a mi efectuats en mitjans periodístics , catàlegs de presentacions etc , disposaré sigui prohibit l’ús de qualsevol document amb la meva signatura en el fons documental de Ca l’Arenas, i en qualsevol acte que es pugui produir en l’esmentat Centre.

Jaume Graupera ens ha assegurat que no, que un dia d’aquest ens veiem i ho signem tot , encara que ha posat en la tasca a Rafael Milan el que vol dir que es busquen problemes de forma expressa , però com que aquí del que es tracta es de portar el Fons a terme no em ve d’una humiliació més ( definició d’humiliació: allò que intenta fer el PMC amb qualsevol artista o ser pensant que divergeixi poc o molt del seu tarannà).
Per l’altra costat espero que Ivan Pera sigui un bon comunicador amb l’alcalde i es posi el fil a l’agulla, per que el cert és que el trenta està molt a prop i després de més de quatre mesos de silenci seria lleig demanar una pròrroga.

D’una manera o d’una altra la veritat és que ca l’Arenas cada dia està pitjor. La programació és preveu patètica i ho serà de totes totes ja que es tan aberrant el pla d’usos que millor no fer-se mala sang.
Encara que Graupera es nega absurdament a dir noms , haurà de coincidir que sí ,que potser el que vingui del Museu Abelló pot estar bé ( si negociem els hi puc deixar una magnífica baralla d’àngels : retrats d’àngels -, que des de petit m’acompanya a l’habitació). Però portar algun Picasso petitet de la col·lecció Fabra és ridícul , que Caldetes està a quatre passes ,
( Comentari fora de context: Sr. Graupera per que seguir amagant la programació si quasi la tenim complerta?. A això se’n diu falta de transparència informativa , i si un és d’un partit d’esquerres això és pecat molt greu).

Fora d’això sembla que en el dia de la inauguració i abans de la mateixa hi haurà Jornada de Portes Obertes. I en el que pertoca als artistes , dons que no s’hi ha pensat. Si val el consell, que tal una visita qualsevol dia de la darrera setmana de juny a partir de les set de la tarda. No estaria tan malament, oi ?.

Sigui com sigui les coses apunten malament , i queda un interrogant sobre l’aire: Que farà el defensor del ciutadà quan li arribi la denuncia de que Jordi Arenas va deixar la seva casa als artistes de la ciutat i una vegada en mans de l’Ajuntament, el Museu se n’apropia del 80 % , Can Xalant d’un altre 10% , i descomptat l’espai dels Germans Arenas sols queda un paupèrrim 5% pels artistes mataronins.

Una bona papereta que caldria solucionar abans de que tot comences . Per què, quedaria molt malament que el defensor del ciutadà denuncies el mal ús del llegat Arenas, oi?. Dons potser seria qüestió de retocar el vestit no fos que al final el PMC es trobés en pilotes.