ON EREN?

La cerimònia de la confusió que emmarca actualment a l’anomenat “art jove”, en el que l’aparició del concepte d’arts visuals sembla haver-se menjat al d’arts plàstiques, comporta que l’art jove estigui més considerat en raó d’unes determinades tècniques ( video-art, multimèdia, instal·lació....) que no pas en l’essència del mateix. Això ha fet que aquells joves creadors que empren eines i conceptes més de sempre, però alhora igualment vàlids, apareguin com desmarcats d’allò que els grans gurús decideixen que avui ha de ser art .
Però la tècnica sempre és tècnica, és a dir mitjà, i l’art sempre és i serà finalitat, és a dir comunicació. Justament això és el que aboquen , i a mans plenes, els joves escollits per l’Associació Sant Lluc en la seva anyal convocatòria: emoció, sensibilitat, capacitat, frescor, provocació, aposta per nous camins.... Veritable Art Jove, en poques paraules.
En Marc Prat aposta per la pintura amb arrel figurativa, en la que s’estableix una dinàmica de tensions entre figuració i abstracció, reforçada per una creació d’ambients i una tècnica exquisida que estructura un entramat creatiu de gran impacte expressiu.
Pol Codina emergeix en l’encreuament de l’art i les arts aplicades. La seva formació tècnica de ferrer , juntament amb la formació intel·lectual d’artista i dissenyador , esclaten en unes escultures riques en dinamisme, on una insinuada figuració amaga una segona lectura del tot atractiva.
Alex López parteix de l’art de carrer per , amb línies, espais , formes i colors, tractar dels somnis, d’aquells que com ell mateix diu, a vegades es fan realitat, o que en altres son la mateixa realitat. Un art convuls en l’aparença que provoca múltiples i contradictòries lectures.
Tres creadors amb tres apostes ben diferents que mostren la potencia d’un art jove, que ho és malgrat emprar tècniques i conceptes de sempre, renovades i actualitzades en el seu bon fer , en una magnifica exposició de la que cal gaudir amb tota intensitat.

Pere Pascual
Mataró, juny de 2006

Aquest és l’escrit de presentació que apareix en el catàleg “Joves Artistes. Seleccionats a la Col·lectiva Sant Lluc 2005” que avui s’ha inaugurat a la sala de la Caixa Laietana ( Pca Sta Anna). És una bona exposició de tres artistes ben diferents. En Marc Prat que ja acaba això de ser artista jove i que presenta tres grans peces amb la seva peculiar figuració i amb el ioga com a protagonista. Pol Codina amb els seus primers treballs, tan aclaparadors que marquen clarament un futur esplendorós i Alex López que ha passat de ser grafitero a pintor amb una facilitat pasmosa i que marca uns camins de futur envejables.

Tres artistes joves, tres contemporanis , tres creadors a qui la societat civil dona l’empenta i a qui la societat publica dona l’esquena.
Quan dia a dia els polítics s’omplen la boca parlant de cultura , del jovent , dels ajuts a la creació etc , algú em pot dir ON EREN: Jaume Graupera , regidor de Cultura i president del PMC; Ivan Pera , vice-president del PMC ; Rafael Milan , Director del PMC ; Gisèle Noe , tècnica d’arts del PMC. On eren els mil i un enxufats de Can Xalant dedicats a l seu art contemporani ( i recalco això de seu ). On eren els del Museu de Mataró. On eren els que manegaran Ca l’Arenas. On eren els mil i un xupopters de l’art mataroní que cap d’ells era en una exposició com aquesta , amb la sola representació oficial de Mª José Recoder.

Fets com aquests son els que em fan amb força demanar que la gent surti de l’armari per foragitar aquest aprofitats , aquests indesitjables que quan cal s’amaguen, però que demà sens falta estaran tots en la foto amb els fills de Chillida, amb motiu de la magna exposició a la que tots s’apunten i de la que tan sols tenen el mèrit, d’haver-ne fet una creueta en el llistat d’itinerants de la Generalitat.

Aquests mateixos són els que han estat incapaços de fer la Jornada de Portes Obertes de Ca l’Arenas, que la seva incapacitat va obligar a suspendre a mitjans de Gener. Ells son els que ha afegit una taca més al seu llantiós historial no convocant als artistes a veure la que hauria de ser la seva casa, i dic hauria, ja que els hi ha estat robada vilment . Una visita promesa amb veu alta en la lamentable visita dedicada a quatre escollits.

Però no, amb cinc mesos ha estat impossible organitzar una jornada de portes obertes , però curiosament en els llocs oficials ja s’anuncien visites guiades a 3 euros. Quins pebrots.

Ells son els que mantenen en secret el que succeirà en aquest cadàver que es preveu que serà Ca l’Arenas, ja que si Eduard Novellas , els alumnes dels batxillerat de Sta Anna i els de Can Xalant és un projecte atractiu que baixi qui sigui hi ho vegi.

Just en acabar aquest mes s’acompleixen nou mesos d’ença que va ser entregat a l’Ajuntament el dossier amb les signatures de més de seixanta artistes cedint una obra significativa per formar el Fons d’Art de Ca l’Arenas, rebatejat posteriorment com “Proposta Mataró” . Nou mesos és un embaraç. Des d’abans de Setmana Santa que no hi ha noticies al respecte. Crec que ja n’hi ha prou. Per això el proper 30 de juny a l’acomplir-se nou mesos d’ença l’entrega , si no hi ha resposta oficial que posi en marxa definitivament el projecte , un, promotor del mateix ,es retira de la proposta.

Penso honestament que és una bona proposta per la ciutat , que omple un buit important en la lectura històrica del seu art i els seus artistes , però sempre hi ha límits que no es poden passar, i puc assegurar que en el tema que ens pertoca s’han passat tots i amb escreix.

I el dia és un dia bonic. Justament és el dia abans de inaugurar Ca l’Arenas. Una casa que era la il·lusió de tots i a la que just abans d’inaugurar-se ja ningú sent propera.