TRISTOR

Tinc una immensa tristor. Generalment soc una persona animada, d’aquelles que veuen el vas més ple que no pas buit. Com sempre dic, si després de lluitar durant més de trenta anys per l’art i els artistes locals i segueixo al mig de la batalla, és que un quelcom de lluitador tinc en el meu interior.
Però avui estic amb l’ànima trista , l’esperit esgotat, el cos cansat després d’una nit de mal dormir, per emprar d’alguna manera el verb. Avui ha estat un no parar, per un costat la feina amb l’atenció que mereix, que un no es juga les garrofes amb uns mitjons o uns pneumàtics. Però hi havia la resta...

I aquesta ja la sap tothom. Definitivament el Fons d’Art no és fa. I un , imbècil de si mateix, segueix preguntant-se , el perquè.

Com algú no pot acceptar que quasi un centenar d’artistes cedeixin de manera lliure una obra significativa del seu fer, i sigui lliurada a la ciutat per a tal de formar una col·lecció d’Art d’artistes propis?. Queda clar que qui no ho accepti deu estar malalt del cap, o ves a saber, d’una altra malaltia que incapaciti les seves funcions cognoscitives i de decisió. Dons bé, això és el que passa amb el Fons d’Art que un proposa per a Ca l’Arenas , i el PMC manat per en Graupera ( perdó, per la Giselle Noè) rebutja.

No vull fer-me més mala sang. Allò a que un ha dedicat esforços i il·lusions durant quasi any i mig, no es durà a terme. Un partit (IC) amb la complicitat del poder (PSC) han dit que ja està be, i que òbviament , faltaria més, que per Cultura no es pot trencar un pacte.

Ja se sap, la dignitat es pot perdre, no val res . El poder no, ho val tot.

Per això un entén mentides , canvis de gir, indignitats, insults ,amenaces, desprecis.... Però arriba un moment en que ja n’hi ha prou i queda tan sols el desfogar-se amb un mateix fent la més gran de les botifarres.

I esperar que els que manen tinguin dignitat, que és molt esperar. I esperar que siguin capaços d’emprar-la.

Potser així algun gloriós somni , com per ex. que els artistes locals disposessin d’un veritable Fons d’Art Local podria ser realitat.