SORTIR DE L’ARMARI

No és aquesta la primera vegada , i espero que no sigui la darrera , en que manifesto públicament la meva opció política. No vaig dubtar ni un moment en afegir-me al nucli inicial del grup “Mataró pel Sí”, ja que considero molt important per el meu país que el proper diumenge surti guanyadora l’opció del Sí en el Referèndum de l’Estatut, i a més, que el resultat sigui el més abassegador possible. I vist com estan les coses, vull alçar clarament la veu per defensar aquesta opció , que crec honestament és la millor possible actualment.

Una vegada sortit al carrer m’he adreçat a diversos amics i companys hi ha esta gran la sorpresa davant moltes negatives que no esperava. La negativa no estava en el tema del “sí” que tots tenien clar, la negativa estava en dir-ho públicament. He observat una por important a aparèixer en un llistat per no ser titllat de pro... . Curiosament els més reticents han estat aquells que tenen relació amb l’administració , en especial la municipal.

Parlant de la necessitat de defensar públicament les idees polítiques he anat esbrinant el descrèdit generalitzat del fer política en general i de ser polític en particular. Aquesta devaluació de la política que de ser un art sembla haver esdevingut un element degradat i degradant , és un fet del que tots els partits haurien de prendre nota per recuperar, com és necessari, la confiança del ciutadà.
Sortir de l’armari és sempre bo. Sortir de l’armari políticament, i més si tan sols és per dir , ben alt i ben fort, que diumenge es votarà sí , en pot ser el primer pas.

(Per adherir-se a la proposta cal enviar un correu electrònic a matarojosi@gmail.com , indicant nom , cognoms i activitat o professió)


+ CARTELL DE LES SANTES

Sense entrar en les múltiples consideracions que com cada any mereix el cartell, si vull fer esment d’un comentari generalitzat que m’ha sorprès i molt , com és l’aplaudiment majoritari al fet de que l’artista cobri per fer el seu treball.
No fa tant que quan algú defensava que el Cartell s’havia de pagar d’alguna manera ( si no és amb diners haurà de ser amb dinars ) sortia el Cristo gros i l’anatema de no ser santero queia implacable sobre qui gosava defensar tal aberració ( ho dic per experiència pròpia).
Ara sortosament sembla haver canviat la truita de costat. A veiam si hi ha sort, i això és el primer senyal d’un canvi a Les Santes, que tanta falta li fa.