dimarts, de juny 20, 2006



Penso que tot el que un pugui dir ja està dit.
Ara dues coses: Posar en marxa tot el que significa l’Estatut. Fer-ho el més ràpid possible, i el millor possible, per que hom pugui donar-se compte de que això va seriosament.
L’altra, reflexionar profundament sobre l’abstenció. I fer-ho amb autocrítica i no llençant pilotes fora i donant la culpa al contrari.
Sincerament penso que aquest domini aclaparador dels aparells dels partits que sembla castrin qualsevol pensament ciutadà en te bona culpa. Cal recuperar, i urgentment , al ciutadà com eina essencial de la vida política.

CA L’ARENAS

M’arriba el tarjetó d’invitació a la inauguració , i m’enduc una nova desil·lusió, ja que estèticament és molt dolent , i tractant-se d’un centre d’art ....
Em diuen que el responsable d’imatge és en Pere Fradera i he de dir que aquesta vegada no l’ha encertada, això que sempre dic que està entre l’élite dels dissenyadors del nostre país.

El color marró fosc de la tarja, sembla predisposar en lectura subliminar al fosc de rescomit que domina en el lamentable pla d’usos de la Casa , que és d’obligat canvi quan es produeixi el somiat canvi a Cultura. I el logo és igualment confús i poc atractiu, malgrat el joc amb el vermellós a imatge de les totxanes exteriors de la casa.

Això per no dir del nom escollit per obviar l’acrònim de “Centre d’Art Germans Arenas” (CAGA) . L’escollit “Ca l’Arenas, centre d’art del Museu de Mataró” és poc pràctic i a més comporta en tan petita frase la més gran de les contradiccions. Art i Museu de Mataró són dos elements que fa anys no coincideixen , ans al contrari.

Encara que tots acabarem dient a “Ca l’Arenas” algú s’ho hauria d’haver currat una mica més.

FONS D’ART


Parlar de Ca l’Arenas és parlar obligatoriament de “Proposta Mataró” , el Fons d’Art d’artistes locals que intentem dur a terme i que no hi ha manera que ens deixin.

En un recent post indicàvem que havíem fixat la data del 30 de juny com a data límit , o deixàvem de ser-ne interlocutors. Així ho vàrem comunicar a Alcaldia ( via Ivan Pera) i directament a Jaume Graupera. D’alcaldia no tenim noticies però si de Cultura mitjançant mail de Rafael Milan, convidant-nos a una reunió a partir del dia 4 de juliol, degut a problemes d’agenda.

Com no, que hem acceptat . Ho hem fet empassant-nos algunes coses. Com per exemple el que afirmin que la reunió estava prevista per la setmana passada però per causes de salut no va ser possible, quan en cap moment ningú va convocar-la.

Que es faci després de la inauguració de Ca l’Arenas, fet que personalment el considero del tot intencionat , ja que això impossibilita de totes totes, que en la mateixa s’anuncií l’acord de creació del Fons. Anunci que per responsabilitat espero que ningú ni tan sols gosi insinuar , ja que segueixo pensant que per part del Museu i de Cultura no existeix cap mena d’interès i no hi ha cap desig de que “Proposta Mataró” es dugui a terme.
I si per mostra un botó, valgui el que diu el Director del Patronat Municipal en el mail en que ens convida a la reunió.: “.... mirar de tancar el document sobre la cessió d’obra al Fons d’Art del Museu”. (sic)

Si a hores d’ara Cultura encara no entén, ni te clar ,que “Proposta Mataró” és un element aliè al Museu i que sota cap condició formarà part del Fons del Museu , i que és i serà un element independent amb unes normes de gestió, que són , ni més ni menys, les que caldria discutir en aquesta reunió , és que no anem per bon camí.

Portem quinze mesos lluitant. Ens empassat moltes coses. Estem disposats a empassar-ne més, ja que el que ens mou és que la ciutat disposi d’un fons d’obres de vàlua dels artistes locals o relacionats amb la ciutat. Per això penso que caldria més cura en els jocs de paraules que es segueixen, més convidant al desacord que no a un futur esperançador.
Que gat escaldat de l’aigua fuig, i nosaltres d’escaldats ja ho estem per tots cantons.