Abans però d’entrar en matèria voldria felicitar encara que amb retard ( diuen que tots els sants tenen vuitada) a tots els Guillem ( dia 25) , Alícia ( dia 23) i Joan ( dia 24) amb especial atenció als amics Joan Salicrú, Ivan Pera i Joan Anton Baron.
TOMÀS GARCÉS
En el repàs de blogs observo amb joia en el de Ramon Bassas l’apunt que fa d’una lectura de Tomàs Garcés.
Dic amb joia ja que Tomàs Garcés, - per a mi sempre el Sr. Garcés- , ha estat un dels grans poetes del país, amb una lírica d’especialíssima sensibilitat , i una cultura general fora de mides , amb especial sensibilitat envers la plàstica. Sensibilitat de la que be podrien parlar des de Torres Garcia a Ràfols Casamada , passant per Obiols, per la seva filla Carme i per un bon reguitzell de creadors de post-guerra que trobaren en la seva casa acull intel·lectual i força moral per seguir en el seu treball.
Per rao
ns familiars ( era el pare de la meva tia ) era un personatge habitual en les trobades familiars, Ja de més gran, jo embadalia amb les discussions , sempre assenyades i recolzades , entre ell que defensava l’abstracció de Ràfols Casamada i el meu pare que apostava per Tàpies.Malgrat que en el 1993 se li atorgà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes , la seva obra no ha tingut el ressò que mereixeria com a home, patriota , intel·lectual i poeta.
Per això avui valgui un poema seu ben escaient i d’una qualitat que el qualifica com el gran poeta que era.
La lluna de Sant Joan
La lluna de Sant Joan
és una lluna cansada.
Navega sense delit,
xopa de mel i rosada .
Les ones primes del cel
li menen sospirs i alfàbrega,
I amb ombres que no es desfan
claror de fogueres altes
Ai, lluna de Sant Joan,
padrina de les fogueres!
Tria la flor del desmai
i la rosa de l’estepa.
En el vaixell de la nit
Sigues fanal i senyera,
Lluna trista de la mar,
lluna blanca de les pedres .
1 comentari:
M'encanta el poema, qué bé, sóc la primera en comentar!!
Publica un comentari a l'entrada